932 Primer document fidedigne on surten els primers topònims del terme. Es tracta d'una venda de terres a la Vall de Nèspola al lloc d'Ullastrell (Oristrell):
Adevonso i Ranla la seva dona, venen a Gauderic i Ermessenda cases, corts, hort, terres de conreades i ermes, vinyes amb pomeres i els seus "vexellos" que tenien per compra al comtat de Manresa, al terme de Vall de Nespola, al lloc que en diuen Ullastrell.
Afrontacions: Orient: Palacio de Avezia (castell de Rocafort) Migdia: Monte Virgilio (Puig Gil) Occident: R iu Llobregat Nord: Riu Nespola Preu: 24 sous
966 Una altra venda de terres a la vila d'Oristrell.
976 Venda del comte Borrell a Riculf de l'alou que tenen a la Vall de Nèspola (castell)
982 El comte Borrell fa donació al acabat de consagrar monestir de Sant Benet d'un alou " villa antiga " al lloc de Vilamara.
984 Nova venda del comte Borrell al lloc d'Ullastrell. En les afrontacions apareixen, a orient Arbosset, a occident Villa Amara.
993 Ramon comte i marquès venen a Riculf la parròquia de Sant Martí de la Vall de Nèspola, així com les sufragànies de Palazio Aveiza i Sant Abundi.
994 El comte Ramon ven a Ermengarda i fill Randulf l'església de Santa Maria junt a la parròquia que anomenen Palau Aveiza. Aquesta parròquia està al lloc que diuen Vall de Nèspola a l'apèndix de Sant Martí (Mura)
1012 En una afrontació de béns a la Querosa (marge dret del Llobregat passades les Marcetes) es cita un " ponte petrisso " com a afrontació per la banda de migdia.
1022 Randulf deixa el castell de Nespola que diuen Rocafort per a Odó.
1077 Lup Sanç en entrar de monjo a Sant Benet cedeix al monestir tot l'honor que té en el terme de Villa Amara.
1085 Umbert Ot senyor de Navarcles, i castells de Conill, Llavinera, Matamargó, Callús i Rocafort en entrar de monjo a Sant Benet hi aporta el mas Ventaiol
1193 Confirmació de béns que té el monestir de Sant Benet a Vilomara amb el delme dels molins que hi ha en el pont . També es cedia al monestir l'església de Santa Maria.
1224 Testament fet per Guia de Angulo del mas Angle on deixa dotze diners per a l'obra del pont de Vilomara.
1272 Venda de Berenguer de Castellgalí de la capella de Santa Maria Magdalena del Pla i Sància deodonada d'aquesta capella.
1281 Umbert de Rocafort reconeix la venda del castell de Rocafort a Pere Sitjar ciutadà de Barcelona.
1295 Berenguer de Sitjar i la seva muller Sibila són senyors de Rocafort.
1318 Mort Berenguer, Sibila deixa a son fill Pere i sa futura muller Guilleuma Nerell el castell i terme de Rocafort.
1325 La priora del monestir de Jonqueres ven a Pere Sitjar l'alou del mas Pont que està prop del pont de Vilomara.
1330 Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet del lloc de Matadars dos molins que té prop del pont de Vilomara.
1348 Possible mort de Pere Sitjar a causa de la pesta negra.
1375 Mort de Guilleuma Nerell.
1377 L'abat de Sant Benet pren possessió del castell de Rocafort i el seu terme.
1617 Un fort aiguat s'emporta el pont de Vilomara
1664 Bonaventura Closa era propietari de l'heretat a la radica la capella de Santa Magdalena. També posseïa el mas Solanes, la Rovira de Roviralta i la de Bernat Masons de Rocafort.
1687 Segons el llibre del mas Casajoana arriba una plaga de llagosta a Rocafort.
S. XVIII l'heretat del Pont de Vilomara passa a mans de la Companyia de Jesús.
1774 Expulsats els jesuïtes, la propietat de l'heretat Pont de Vilomara és de D. Ignasi Soler i Morros.
1789 Es crea una escola de filadors de llana a Rocafort.
1818 L'heretat del Pont de Vilomara (mas del Pont i mas Solanes) passa a mans de Joan Baptista Vilaseca.
1841 JB Vilaseca atorga permís per fer un canal i presa per a les fàbriques d'Antoni Jover Sans i Mariano Regordosa Casas.
1842 L'ajuntament de Manresa concedeix permís perquè el canal passi per sota el primer arc del pont.
1848 Notificació notarial en què consta que es troben en funcionament les màquines de filats de cotó i annexos a la fàbrica del Pont de Vilomara.
1850 En un llistat de les principals fàbriques cotoneres amb força hidràulica de Catalunya ocupa el tercer lloc de la indústria Vidal i Cia. del Pont de Vilomara. (90 cavalls f., 1888 fusos de contínua i 2900 de selfactina) ?¿
1853 JB Vilaseca ven l'heretat Pont de Vilomara a Josefa Sans, vídua. d'Antoni Jover.
1857 Josefa Sans fa redempció dels censos que tenia la propietat a favor de: La Seu, monestir de Sant Benet i convent de Santa Clara.
1858 Es posa la primera pedra de la nova església de Santa Maria Magdalena del Pont de Vilomara.
1868 Canvi forçat d'ajuntament. El consistori passa de Rocafort a Vilomara.
1868 Inauguració de la nova parròquia de Santa Maria Magdalena del Pont de Vilomara
1874 Es crea la primera societat de veïns per portar aigua al poble de Rocafort.
1886 Es funda la Societat Coral Vilomarenca. Francesc Devant fou el primer director.
1897 Es torna a crear una nova societat per portar aigua a Rocafort i s'abandona definitivament el projecte.
1902 Explosió de la caldera de la fàbrica Jover. D. Pedro Regalado Jover Martínez ven la fàbrica, canal i terreny a Román Regordosa Soldevila.
1907 Josep Brunet i Josep Mª Serra-Sallent funden el cor de "La Union"
1909 Creació del Sindicat Agrícola del Pont de Vilomara. La Comissió Organitzadora: Francesc Camprubí, Josep Plans, Joan Noguera, Joan Camprubí. Ramon Camprubí, Valentí Altimires, Valentí Molgosa, Esteve Ponsa, Valentí Toscas. Per al desenvolupament del projecte de d'estil·lació la Junta directiva és formada per: Francesc Camprubí, Francesc Ferrer, Esteve Ponsa, Josep Plans, Joan Camprubí, Maurici Prunés. Ramon Camprubí.
1911 Creació del Monte-Pío de San Felipe Neri y San Jaime.
1913 Creació de la Germandat de Sant Isidre.
1914 Inauguració d'unes fonts públiques d'aigua potable al Pont de Vilomara.
1915 S'organitzen els socis fundadors del "Círculo Bloque Liberal" per tal de difondre i propagar els ideals liberals democràtics, fomentar la il·lustració i el recolzament mutu entre els associats de conformitat amb els principis de la Unió Monàrquica Nacional de Barcelona a la qual s'adhereixen. El nou Reglament s'aprova el 1921. El signen Isidro Casasaies com a president i Valentí Altimiras com a secretari.
1917 El nom del municipi passa a ser "Rocafort y Vilumara".
1920 Queda arranjada la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort.
1920 Nova fàbrica a la part alta del poble: "Manufactures Quera". Després anomenada TUSA.
1926 Indústries i Magatzems Jorba SA és fa càrrec de l'explotació de l'antiga fàbrica Regordosa.
1928 Incendi i destrucció de la fàbrica Regordosa.
1930 La Societat "Círculo Bloque Liberal" passa a anomenar-se "Ateneo Obrero Vilumarense" que et per objectius propagar els coneixements científics, literaris i artístics, mitjançant llibres i actes culturals per tal de proporcionar als seus socis l'entreteniment propi d'una. societat cultural. El seu domicili serà al carrer Puig s/n. El seu President és n'Isidro Casasaies i el Secretari Enric Arnau Grau. El solar tenia 458 m2 i un jardí de 281 m2.
1931 Dins de l'Ateneu Obrer Vilomarenc es crea l'Agrupació Benèfica que té per objecte l'ajuda mútua entre els associats en casos de malaltia o impossibilitat.
1931 Primer alcalde republicà Albert Fontanet Pladellorens.
1931 Torna a funcionar la reconstruïda fàbrica Regordosa.
1932 Es crea la Societat Cooperativa "La Vilumarenca" amb seu al carrer Ample, 55 de 1416 m2, que inclou un forn de pa al carrer Puig s/n. Els objectius d'aquesta entitat s'expressen clarament a l'article segon dels seus estatuts redactats en català: «Aquesta cooperativa té per objecte immediat millorar la condició. econòmica de llurs associats i persones de mitjans modestos, i com una finalitat essencial substituirà el lucre en les relacions socials, per la solidaritat en la prestació dels serveis.». En fou president Jaume Palau i secretari Josep Vilanova.
1932 Acte en memòria de les víctimes de l'explosió del vapor de la fàbrica Jover en el trentè aniversari.
1934 (febrer) Francesc Orpina Noguera segon alcalde del consistori republicà. Nònit Puig alcalde pedani de Rocafort.
1934 (octubre) Nomenament d'una Comissió Gestora (Josep Brunet, Joan Plans i Antoni Quer)
1935 (maig) Es dissol la Comissió Gestora i es proclamen els membres del nou consistori (Josep Brunet, Valentí Oliveras, Joan Tarrés, Joan Plans, Pere Casas i Antoni Soler)
1936 (febrer) Recuperen les regidories els elegits el 1934
1936 (setembre) Assassinats per motius ideològics tres persones del Pont: Josep Brunet, Esteve Ponsa i Martí Torras.
1939 Acabada la guerra són afusellats al Camp de la Bota de Barcelona els alcaldes republicans Francesc Orpina Noguera i Pere Brunet Valls.
1943 Condemnat a cadema perpètua mor a la presó Model de Barcelona Josep Pifarré Ribau que va ser alcalde del 1937 a 1938
1944 Memorial de greuges del poble de Rocafort envers l'ajuntament del Pont.
1954 Afectats de triquinosi denuncien l'alcalde i propietari de la carniceria afectada pel brot.
1958 La llum elèctrica arriba a Rocafort.
1959 es funda L'Associació de Veïns i Propietaris de Rocafort.
1960 Arriba el servei telefònic a Rocafort.
1963 Segregació de 1256 m2 de l'antiga Cooperativa vilomarenca que compra l'ajuntament per 33.263 ptes. Els restant 160 m2 s'uneixen als 458 m2 de l'antic Ateneu i jardí per ampliar la sala de cine que té arrendat JM. Rius Palomas.
1966 Indústries i Magatzems Jorba compra la propietat de la fàbrica a Roman Torres Regordosa.
1973 L'aigua potable corrent arriba a totes les cases de Rocafort.
1973 S'inaugura el nou pont sobre el Llobregat.
1977 Per l'1 de maig s'inauguren els rètols en català de tots els carrers i places del poble de Rocafort.
1982 El nom del municipi passa a ser: El Pont de Vilomara i Rocafort.
1985 Un gran incendi forestal crema les tres quartes parts del terme municipal.
1986 Es funda el Museu de Rocafort.
1986 Inauguració de l'emissora de Ràdio Vilomara.
1987 S'inaugura la Llar d'Avis del Pont.
1988 S'inaugura la Biblioteca Municipal d'El Pont de Vilomara.
1992 Inauguració de la nova escola pública Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort al carrer Jesús.
1994 La part més occidental del terme de Mura, amb la urbanització del Marquet Paradís, passen a formar part del terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort. (decret 66/1994, de 22 de març, publicat al DOGC número 1881).
1995 Inauguració de la Planta de Reciclatge de Frigorífics, primera de tot l'estat.
1996 Es constitueix el Patronat del Museu de Rocafort.
1997 Presentació de la primera edició del Premi de Poesia Josefina Oliveras.