En Joan Galobart en el butlletí dels Amics de l'Art Romànic nº 29 del 1987 en fa aquesta ressenya:

Avui ens centrarem en el jaciment conegut amb el nom de la "Solana del Racó de les Monges", situat al terme de Mura. si bó es troba més a prop del nucli del Pont de Vilomara. Pel que fa a les circumstàncies de la seva troballa, cal dir que aparegué soterrat en obrir-se una pista forestal, fa poc més de 10 anys. El moviment de terres i posterior exhumació violenta de les cistes funeràries féu que s’amunteguessin una gran quantitat d’ossos humans, alguns d’ells força ben conservats. principalment els corresponents a les extremitats i cranis. Aleshores la troballa despertà la curiositat d'alguns vilomarencs. agrupats en un centre excursionista local, filial del Centre Excursionista Montserrat de Manresa. Aquest darrer en féu un esfudi, publicat després al seu butlletí (2).

El cementiri es troba en un planell a costat del torrent de les Arcades, fill de la riera de la Santa Creu. que vessa les seves aigües al riu Llobregat, poc més amunt del Pont de Vilomara. L’indret, aïllat i fresc, ha rebut darrerament la sacsejada del foc destructor.

El tipus d’enterrament practicat a la "Solana" és del comunment anomenat tipus "cista". o sia, una caixa funerària excavada al terra, i limitada per lloses als costats, extrems i part superior. Normalment, i en això el cementiri que presentem no és cap excepció, el sol de la sepultura no rebia cap preparació especial, llevat del simple aplanament per a dipositar-hi el cadàver. A voltes, si bé és un tret típic més aviat de les tombes excavades a la roca es deixava un "coixí" de pedra on reposava el cap.

De tombes se’n conservaven quatre al moment de fer l’estudi esmentat, una d’elles hipotètica car tan sols mostrava una llosa Eren situades aproximadament al que serien els vèrtex d'un teòric quadrat de 5 metres de costat, i totes elles orientades en direcció est-oest res de nou respecte al conegut ritual de situar els morts amb el cap vers llevant. Les caixes eren fetes de diverses lloses tant als costats com a la coberta; a cada extrem només n’hi havia una. Val a dir que aquest fet. si ens atrevim a seguir aquí la cronologia proposada per Gagniere a partir d’estudis d’aquestes necròpolis a la baixa vall del Rhone (3). ens dataria la "Solana" en uns moments avançats de l'Edat Mitjana potser en un periode comprès entre els s. XI i XIII.