Vilomara
Mas Vilomara (Heretat del Pont)
Localització: 41.70117, 1.87006
Documentació:
982 Borrell comte i marquès, concedeixen i dona a Sant benet l'alou anomenat villa antiga en el lloc de Vila Amara. (Arx. Montserrat perg. 1109 R nº 373)
984 Borrell ven l'alou del lloc d'Ullastrello a Ermengarda Bonadona. Les afrontacions per la banda de ponent és el terme de Villa Amara.
1006 nova venda de lalou d'Ullastrell. Torna a sortir "Vila amare". (Els castells catalans. A. Pladevall p.731)
1077 Lup Sanç en entrar de monjo a Sant Benet cedeix al monestir totes les possessions que té en el terme de Vila Amara. (Sant Benet. Fortià Solà p. 137)
1193 Confirmació de bens i cessió de totes les primícies de l'honor de Vilomara, el delme dels molins que hi ha en el pont, i de l'església de Sta. Maria del Pla a Sant Benet.
1306 Bernat de Vilomara que viu prop del pont surt al "Libri Iudeorum Minorisse".
1321 Berenguer de Pont del mas del Pont de Vilomara de la parròquia de Sta. Magdalena de Pla (Libri Iudeorum Minorisse)
1322 El sagristà del monestir de sant Benet ven a Berenguer del Pont de la parròquia de Sta. Magdalena del Pla les primícies que té en susdita parròquia. (Fortià Solà. p. 170)
1323 i 1329 Berenguer de Pont del Mas de Pont de Vilomara i Elisenda la seva dona (Libri Iudeorum Minorisse)
1325 Berengari Solà en nom de la priora dels monestir de les Junqueres dona possessió del mas Pont prop de Vilamara al sr. de Rocafort Pere Cigiario.
1325 Notificació a Raimundo de Ponte i Laurencio de Ponte fill seu, i a Berengari de Ponte gendre del primer i la seva dona del mas de la vora del pont que es coneix per pont de Vilomara, que han de prestar moralitat i homenatge al nou senyor Pere Sitjar, senyor de Rocafort. (AHM Perg. St. B:B: )
1338: Una riuada malmet el pont de Vilomara. Bernat de Vilomara signa el pagament dels treballs fets en el pont (Efemèrides de la heredat Vilomara)
1356 Guillemona senyora de Rocafort dona a l'abat de Santa Cecília un molí al costat del Pont de Vilomara, a la part superior fins a l'església de Sta. Magdalena del Pla. (AHM P. Sitjar 95)
1365.- En un cens (“fogatge”) realitzat entre 1365 i 1370, hi consta una casa (“foc”) “ Vilamar dent Pont de Vilamara”, sota la jurisdicció de Sant Benet de Bages, i 27 cases (“focs”) de poblament dispers a Rocafort, sota la jurisdicció del senyor del castell. (Efemérides de la heredat Vilomara)
1369 Guillen mona, vda. de Pere Sitjar estableix a Bernat Llorenç, ciutadà de Manresa, una casa i tres feixes que té al costat del Pont de Vilomara i que afronten amb les terres del mas del Pont i amb el camí públic. (AHM Pere Sitjar 95)
1553 fogatge: En Rovira que està al Pont.
1557 – 1597: Estem arribant al final dels Vilomara en la casa de El Pont de Vilomara. Una filla Vilomara es casa amb l’hereu del Mas “El Farell” del poble de Mura. En un pou de l’esmentat Mas, hi ha la següent inscripció: “ De Pau Bonoven 1616 Iones Farell e Vidomare”. Aviat uns altres aniran a viure a Castellgalí, Castellfollit i a Manresa. (Efemérides de la família Vilomara)
1622 Valentí Playà, pagès i habitant en lo hostal del Pont extén document del material rebut per a la reconstrucció del pont.
1623. Can Vilomara és habitada pels jesuïtes i dependrà fins el 1767 del Col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders. (Efemérides de la família Vilomara)
1723 Autorització del superintendent de l'exècit al rector col·legi de Sant Ignasi per construir un molí fariner dins l'heretat. (Efemèrides de la heredad Pont de Vilomara)
1728 i 1747 Establiment de terres pel rector de Sant Ignasi a favor de Joseph Playà. (Efemèrides de la heredad Pont de Vilomara)
1735 Cadastre Jayme Pons masovero de la heredad del Puente de los padres jesuïtas, paga 209 Rals.
1756 Establiment de terres del rector dels jesuïtes a favor de Francesc Marcet pagès del mas de Sant Jaume de Vallhonesta. (Efemèrides de la heredad Pont de Vilomara)
1773 cadastre: Heredad del Puente de los PP de la ciudad de Manresa de la Cia. de Jesús, habitado por colono, ha de pagar 230 Rals, per 10 jornals de conreus de secà, 8 jornals d'erms, 1 jornal i mig de vinya, per la casa pel seu personal, per un altre personal i per un altre personal.
1774 Desamortització: Joseph Guillamí en nom de la Cia. de Jesús cedeix la heretat a Ignasi Soler i Morros.
1818 L’heretat passa a mans de Juan Baptista Vilaseca regidor perpetu de Manresa, es fa constar la servitud de cens irredimible a favor de Sant Benet. En va pagar 19000 lliures. L'heretat tenia una extensió de 282,5 quarteres, de les quals 14 eren de secà i 16 de vinya, la major part erm i bosc. (Efemèrides de la heredad Pont de Vilomara)
1826 En la llista del subsidi apareix la casa del pont. (AHCM Subsidi de Comerç 1824)
1841 Juan Bautista Vilaseca, fill de l'anterior, dona permís per la construcció de presa i canal a favor de Antonio Jover Sans i Mariano Regordosa Casas. Vilaseca rebria 60 lliures/any i dos pollastres, tenia dret també d'utilitzar els excrements de les latrines de la fàbrica per adobar els camps. (Efemèrides de la heredad Pont de Vilomara)
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas del Pont de Vilomara era de 436 Q.
1853 Josefa Sans, viuda de Jover, compra en pública subhasta del concurs d'acreedors de Juan Bautista Vilaseca celebrat el 1846. La compra junt amb el dret d'utilitzar les latrines de les fàbriques acabades de construir en terrenys del mas, establert el 1841 als Srs. Jover i M. Regordosa.-"Heredat llamada lo Pont de Vilomara y el manso a ella unido llamado Solanes, con la pequeña capilla o iglesia llamada Sta. Magdalena penitente cuyas tierras son de extensión 249 jornales y un cuarto de jornal, a saber 24 j. de terra de cultivo, 23 de viña (la mayor parte "a primeras cepas") 132 j de bosque y un cuarto de jornal de huerto." - Es fa un delimitació de les afrontacions força precisa: "A O. el peu del cingle del cap del solei de Solanes, terres de Casajoana, riera de Rocafort, terres del Playà, serra del solei de les monges, riera de Santa Creu, terres de Sant Jaume de Vallhonesta, serrat de l'oratori de Sant Cristo que és al camí real. Cap de la soleia del Marquet, heretat de cal Carner. Heretat del Marquet de Matadars, cap del serrat de Vilomara, camí del Pont a Boades, rasa fins el riu Llobregat, confrontant amb terres de Josep Playà pagés de pertenencies del mas Carner, a ponent amb lo riu llobregat amunt mediant lo Pont fins arribar al Bals del camp nomenat Abadal y a tramuntana des de dit Bals i de una bassa es confronten amb terres de Roviralta."
1857 Redempció de tots els censos que tenia l’heretat amb la Seu de Manresa (9.040 Rals), el monestir de Sant Benet (295 rals), i convent de santa Clara (1200 rals).
1861 A l'amillarament la Vda. de Jover declara: 38Q 7q de sembradura, 49Q 9q de vinya, 212Q 6q de bosc, 6Q 6q d'olivera, 22Q 4q d'erm. (Total unes 239Q).1 casa i 1 mula. Terres cedides a 24 parcers.
1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 164,41 ha. (83,98 forestal i 80,43 no forestal) Afronta a N. amb mas Casajoana i Playà S. i E. municipi Mura, O. Mas Roviralta i Llobregat. Propietari Antonio Jover Barrié. (Madrid)
Anys 1970/80 L’heretat Pont és en mas de Pilar de Castro Cavero domiciliada a la casa hostal del Pont, paga una quota anual de 4.100 ptes. per 164 ha. de terreny a l'Agrupació de propietaris.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Descripció:
Mas que rep el nom per estar ubicat al costat del Pont Vell, a la llera esquerra del riu Llobregat. És el mas principal de l'Heretat del Pont. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de quatre vents. Consta de diverses construccions adossades, que corresponen a les necessitats de cada moment. Les obertures de la façana principal es distribueixen a partir de diversos eixos de verticalitat de forma simètrica. Al centre, un portal de llinda plana de pedra ben escairada i amb la porta de fusta de doble fulla clavetejada. Els brancals, marxapeus i llinda estan fets amb pedra del país. A la planta baixa també s'obren dues finestres de mides diferents, a cada costat del portal. A l'extrem de la façana, un portaló de doble fulla per entrar el carro. La planta pis conserva els finestrals amb dos balcons i una balconera. Totes amb baranes de ferro forjat i persianes de llibret. A mà esquerra, cap a ponent hi ha un terrat amb una barana senzilla de ferro.
A la planta baixa hi havien les dependències de treball i emmagatzematge, com el celler on hi havia les bótes, algunes de les quals encara es conserven, encara que en mal estat. Sobretot per la manca d'ús i una important crescuda del Llobregat que va arribar gairebé fins el sostre de la planta baixa. Que precisament és de volta. A l'entrada hi trobem l'escala d'accés a les plantes superiors. El primer tram és de pedra, com també ho és el paviment. També es conserven sis tines; estan situades a la part posterior i es carregaven per una rampa d'accés des de l'exterior.
Història:
En la documentació del segle XIV (anys 1320 i 1323 respectivament), s'esmenta a Berenguer de Vilomara com a cap de família del Mas del Pont. L'any 1346 la filla, Elisenda, sembla ser-ne la propietària, ja que dóna poders a Jaume Olius, fill de Guillem de Manresa. Del segle XV, en un document de l'any 1486 que Fortià Solà va estudiar es diu que: "Reunits en capítol l'abat, l'almoiner, el cambrer i la major part dels monjos del monestir de Sant Benet de Bages, estableixen a Salvador del Mas, que era de Rocafort, tres masos de dit terme anomenats Les Solanes, Les Pohoses i la Carosa, amb l'obligació de pagar, a més del delme i la primícia, cinc sous per cadascun d'ells el dia de la Mare de Déu d'agost".
L'any 1662, la propietat pertanyia a la família Alemany, que tenia una gran extensió de terres i masos conegut genèricament com l'heretat del Pont o també Antius. Per ordre d'importància el seguia un segon mas anomenat Les Solanes (conegut també com Les Solanes Blanques i més modernament com a Cal Nis). També tenien la propietat anomenada La Masoveria Petita (actual Cal Martinet). La família Alemany havia de pagar un cens (en moneda i en espècies) realment important al monestir de Sant Benet de Bages, que tenia el domini directe: una lliura, cinc sous i nou diners i un quartà d'oli, una lliura de cera, un porc, un xai, un formatge i un gall. L'any 1664 s'esmenta a Bonaventura Cosa, fill de Manresa com a propietari de l'heretat. Quan mor, deixa uns diners per arranjar la capella de Santa Maria Magdalena del Pla. A finals del segle XVIII l'heretat passa a mans de la Cova de Manresa, de la Companyia de Jesús. Els estadants de Les Solanes sembla ser que pagaven un cens. El 26 d'octubre de 1723, davant el notari Geronimo Sastre i Rovira, de Manresa el superintendent general de l'exèrcit i Principal, fa un establiment a favor del pare rector i col·legi de Sant Ignasi de Manresa, per tal de fer construir un molí fariner en els terrenys de l'heretat. Uns anys més tard, l'any 1728 el rector del col·legi fa un establiment a favor de Josep Playà, de Rocafort, que l'any 1741 surt esmentat en el cadastre com a masover del Mas Solanes i l'any 1746 en un altre cadastre també hi viu un germà d'aquest. Poc després del 1773, l'heretat del Pont passa a mans d'Ignasi Soler i Morros, ciutadà honrat de Barcelona. L'any 1818, torna a canviar de mans, aquest cop a favor de Joan Bautista Vilaseca, que la conservarà 35 anys fins que el 3 de juliol de 1853 la ven a Josepa Sans, vídua de Jover, i rebesàvia del propietari actual. Aquesta va aconseguir redimir els censals que pesaven sobre la finca.