El Farell
Localització: X 409999. Y4614872.
La casa del Farell, antigament coneguda com la Pineda es troba sobre un turó, fet que li proporciona una situació privilegiada de domini visual de l’entorn.
Es tracta d’una masia fortificada que té diversos cossos que s’han anat afegint en diferents èpoques. La part més antiga és una estructura en forma de torre que actualment queda al centre de la façana principal que s’obre a llevant. Aquesta construcció està coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana; disposa de planta baixa i tres pisos, amb paraments de pedra que a les plantes més baixes són de grossos carreus ben disposats. La porta d’entrada a aquest cos es troba a la part interior, de manera que es fa des del cos edificat de darrere la torre.
A la façana hi ha finestres a tots els nivells i de diferents èpoques, destacant les dues espitlleres a la planta superior. Hi ha una finestra a la façana principal de pedra amb motllures a la llinda, brancals i ampit sobre una espitllera. A cada costat d’aquesta torre hi ha dos espais afegits i coberts amb teulada a un vessant, de manera que queden simètrics. El de l’esquerra disposa d’un túnel cobert amb volta creuada i que permet l’accés a un baluard on s’obre la porta principal i altres dependències com el cobert de les tines més modernes; al pis hi ha un balcó amb llinda i la data gravada 1773, època en què es va fer l’ampliació. El cos de la dreta disposa de dues portes d’entrada d’arc rebaixat a la planta baixa, on hi havia hagut un molí d’oli, ja que resta la base, així com una cisterna de planta circular que queda entre la torre i aquest cos; al pis es van obrir dues finestres també d’arc rebaixat i que suposen l’ampliació més moderna.
La major part de les obertures són d’èpoques diferents. El cos central de la casa queda afegit perpendicularment a la torre, disposa d’una porta d’arc adovellada que permet l’accés a la casa. A través de la planta baixa es comuniquen tots els cossos: el central, la torre i un tercer cos afegit a la banda de ponent que seria de la mateixa època de la torre, ja que la planta baixa és coberta amb sostre de bigues de fusta que s’aguanten sobre dos arcs de diafragma gòtics. Probablement, aquest espai serien les quadres de la casa antiga, sobre les que posteriorment, en el moment de l’ampliació, es va disposar la sala, cuina i habitacions de l’habitatge més modern. L’interior es troba en mal estat, ja que el sostre central està esfondrat. Encara es conserva l’escala de pedra, la fornícula on quedava encastat el rellotge, i la fornícula de la capella de la sala central. A través d’aquest espai s’accedeix a les habitacions i cuina, així com s’efectua l’accés al pis superior de la torre i les golfes.
A la planta baixa destaca una tina de planta circular al celler, la cisterna-pou de planta circular. Diferents llindes a la casa demostren l’ampliació del segle XVIII: 1677, 1704, 1727, 1733, 1745, 1773. Hi ha una construcció davant la porta principal de la casa que era un columbari i que conserva fornícules quadrades a les parets.
Al voltant de la casa hi ha murs de pedra que tanquen el conjunt en diferents nivells a manera de baluard. Hi ha una cisterna al subsol de la casa a la banda de migdia i a l’altra banda de l’era hi ha dues tines de planta circular que estan tapades. A l’interior de la casa hi ha una tina circular, probablement la més antiga. El pou-cisterna, que es troba al centre de la casa, recollia l’aigua de la pluja, i és circular i cobert amb volta amb obertures a la part superior. La volta està al tercer pis. El pou té dos accessos des de la planta baixa de la casa. Cal destacar també una estructura de planta circular amb parets de pedra de poca alçada que es troba al camí d’accés a la casa. Es podria tractar un dipòsit d’aigua o una mena de bassa.
El 1714, el marquès de Poal, militar català, provà d’ajudar a Barcelona, setiada per les forces franceses i castellanes de Felip V. Va fer estada a la casa del Farell, quan les seves forces van entrar a Manresa i van atacar la guarnició Filipista, tot i que no va poder contribuir a lliurar a Barcelona, que va capitular el dia 11 de setembre. (Dades del mapa de patrimoni cultural de la Diputació)
1968 En la declaració jurada de finques forestals del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort consta amb una superfície forestal al municipi de 58,75 ha. (51,78 arbòries i 6,97 no arbòries) Les afrontacions: N. i E. El Putxet, S. i O. Sant Jaume. Propietari Xavier Corberó Trepat. (Barna.)
Segons la consueta de mossèn Oller de 1592 era tradició celebrar anualment les anomenades misses de conreu (o de menjar) per tal que els masos tinguessin una bona collita, a la vegada els masos contribuïen amb una part de la collita de blat (quarteres o quartans de forment). Entre tots els masos de Mura (17) es feien 42 misses de conreu. Dins l'enclavament de Santa Creu de Palou La Pineda encomanava 2 misses de conreu i donava 5 quartans de forment al rector de Mura.
Aquest any de 1592 habitaven al mas Farell 11 persones:
Aquests són els matrimonis de la família Farell consignats en els llibres parroquials en el període 1578- 1694
En origen, la casa era coneguda com la Pineda fins que a cavall entre els segles XV i XVI entra com a pubill el primer Farell de cognom familiar, que finalment serà el nom que predominarà per a denominar el mas.
(Dades a partir de documentació facilitada per l'Ernest Molins)
La primera vegada que surt esmentat el nom de la Pineda, juntament amb Mata-rodona, és en un document de 10 de les calendes de febrer de 1278, que es troba dins d’un llibre del notari Grevalosa de Manresa:
"Narmangou de bageres e la dona na sibila, muler mia, per mi e per los meus, venem a tu Berenguer de sa conomina lo mas de mata radona ab la masia de la pineda, lo qual avem e tenim en el terma de mutra pel senyor rey, ab omas ab fembres e ab totes les sues pertinensies (...) nos sien meses en aquesta carta per asso, venem a tu per preu de dccccxxx sous.”
Del document es desprèn que als orígens els dos masos, Mata-rodona i la Pineda, formaven una sola unitat i que posteriorment es disgregarien en dos masos diferenciats.
El primer Pineda que tenim constància documental és en Guillem ça Pineda o de casa Sarta (també Casasaya), propietari dels dos masos. En un document datat el 4 d’abril de 1395 el seu fill Jaume i la seva mare Margarida renuncien a una part del patrimoni familiar (casa Saya) a favor de Sibil·la, filla del castlà que tenia infeudat el castell i terme de Mura pel seu senyor Pere de Grevalosa.
“Com en Guillem ça Pineda, en altra manera appellat Casa Sarta, quodam, del terme del castell de Mura, en temps que vivia tingues e possehis en lo dit terma dos masos, lo un apelat Casa Sarta e lo altre la Pineda, ab llurs casas, terras, honors e possessions, drets e pertinencias, e vingut sa mort lo dit Guillem ça Pineda, en son testament que feu, ordena e instituhi hereu seu universal en Jaume ça Pineda, fill seu e de Margarida, muller sua, vivent, los quals Jaume e Margarida considerant que tenir e possehir ensemps los dits dos masos es e sera molt danyos e perjudicial a ells, com aquells no puguessen tenir en condret, ne laurar, cavar, cultivar llurs terras e possessions, e possehint en ço als dits masos necessaris, ne est pas sufficients en pagar censos e altras cosas que los dits masos son obligats, per llur gran carrech e per profit quen an, ans sie a ells pus profitos de retre, restituir, tornar e desemparar lo dit mas Casasarta, ab tots sos drets e pertenencias al senyor per quis te, que es de menys valua e profit als dits mare e fill que lo dit mas de la Pineda (...) definim e desemparam e tornem als senyors alodials e castlans e a quis pertany lo dit mas, ab casals, orts, ortals, fregenals e barzers, terres, honors e possessions, pasturas, vernedas e devesas, e tots sengles drets e pertenencies sues ...”
Bernat Vaquerissa, àlies Pineda va entrar al mas Pineda el 1423 en casar-se amb la pubilla Francesca Pineda. El Bernat venia de Rellinars, d’on eren els seus pares Gabriel i Maria . Segons els acords prematrimonials, el Bernat havia de posar al mas de la Pineda 25 lliures el dia de les noces i 25 lliures més al cap de dos anys.
El Bernat i la pubilla van tenir com a mínim dos fills, el Fermí i el Joan Benet. Quan es va casar el Fermí el 1448, el Bernat era mort i la seva vídua ja s’havia casat de nou. El Fermí es va casar amb Bartomeua, filla de Jaume Ciuró i Romia, difunta. Tot es quedava a casa, perquè el Jaume Ciuró era el padrastre del Fermí. En el contracte prematrimonial la Francesca va fer donació al fill del mas de la Pineda.
El matrimoni del Fermí i Bartomeua no va durar gaire a causa de la prematura defunció del Fermí. El 1451 la Bartomeua ja era vídua i es va casar de nou amb Pere Mas de Sant Pere de Vallhonesta, amb qui va tenir un fill mascle, però també va enterrar el segon marit i per Tots Sants de l’any 1460 es va casar per tercera vegada amb Antoni d’Orriols de Castelladral.
El 3 de març de 1460 ja constava com a propietari del mas en Joan Benet Pineda, quan va pagar 45 sous a Pere d’Ullastrell de Rocafort, donant compliment a una sentència que l’obligava a ell i a sa mare Francesca a compensar econòmicament al Ullastrell pel cens d’un parell de gallines que se li havien de dar per una peça del mas Pineda coneguda com “les Mussoleres”. Aquesta peça antigament havia estat del mas Aranyó de Rocafort. En el document hi surt citat Jaume Ceuró, àlies Pineda, el segon marit de la Francesca.
És al saltant del s. XV al XVI quan entra el cognom Farell al mas de la Pineda, en casar-se Salvador Farell del mas Sant Sebastià de Caldes de Montbui amb la pubilla del mas Constança Pineda.
Joan Farell, fill de Salvador i Constança, surt en la documentació per primera vegada el 16 de gener de 1576 en motiu d’un plet vist a la cort del veguer. Salvador Llobet de Rellinars va acusar Joan Farell d’haver-li pres un arcabús de quatre pams i mig que havia deixat sobre un còdol quan va sortir a encalçar una quadrilla de bandolers. El Joan ho va negar.
Uns anys més tard va esdevenir propietari del mas i heretat de la Pineda de rebot. Segons la llei i l’antic costum no li tocava ser-ho, perquè no era el fill gran. L’hereu del mas era el seu germà Antoni Farell, però en morir aquest i també el seu fill Paulí Bonaventura Farell el 1616 a l’edat de deu anys, ell va convertir-se en amo. A la falda nord del turó on s'aixeca el Farell hi ha un pou on surten els noms de Pau Bonaventura i Joan Farell amb la data de 1616. [DE PAV [ .........] BONOVENT I6I6 IOANE FAREII E VIDOMARE ]
La propietat que va heretar era molt potent, una mostra del qual és la quantitat de bestiar que s’hi trobava als corrals. Segons l’inventari que es va fer hi havia dues mules, dues someres, tres braus, una vaca, una vedella, dos bous, 18 ovelles, 15 anyells, 74 cabres, un marrà, un moltó, dues truges, tres porcs d’engreix, 15 porcells, i 20 ruscs d’abelles. Com a curiositat cal citar també que a la casa tenien tres ballestes d’acer i un alambí per destil·lar aiguardent.
Els rectors de Mura i de Rocafort van donar fe del traspàs de l’heretat a Joan Farell, i dels acords o concòrdia entre ell i el seu germà Francesc, qui aquell any s’havia casat amb Maria de Marcet de Vallhonesta:
...es estat consertat entre joan farell y joana farella, sa cunyada, que per satisfer a francesc farell des de la mort de antoni, llur germa, per los treballs y per lo que auria pogut guanyar, li sian donadas vint y sinc corteras de forment, del ques en casa de la pineda. Mes li sia donada la boiga nova que esta sembrada hara de present, que te cinc corteras de sembradura, poch nes o manco. Mes que li sian donadas vint casas de abellas. Mes que li sian donadas 44 lliuras de moneda barcelonesa, las quals li donara na farella jova y el dit francisco ferell se tindra per satisfet dels treballs dels anys passats y del que ell havia bestret. Asso consertaren dimarts lo 31 de janer 1617, abans ques fes lo acta de la possessio sobradita en presentia de...
A la casa del Joan s’hi estaven la seva mare vella, el seu germà Francesc i la cunyada Joana. Aviat, però, la Joana va marxar de casa en casar-se amb Pere Font de la Serra, també vidu, propietari del mas del Serra de Manresa.
A la missa del diumenge 9 de juny de 1619, es va celebrar el casori entre Jaume Farell i Eulàlia Matarredona. L’acte va comptar amb la llicència del senyor Bernat Terme, canonge de la Seu de Manresa, i de fra Andreu de Sant Jeroni, bisbe de Vic. Hi van assistir molts clergues i gent de pes.
" ... solemnisa dit matrimoni lo molt reverend senyor Joan Vila, rector de Santa Maria de Rocafort, ab llicentia del senyor doctor Francesc Vila, rector de Mura. Asisti a dites sposalles lo molt reverend senyor rector del Vilar y lo molt reverend senyor Valenti Riera, vicari de Mura, y mossen Pere Mataredona, prevere y oncle de la dita Eulalia, y Auger Puigventos, pages de Aulesa, y de molta altra gent. Oiren missa de benedictio a catorse de Juny en la sufraganea de Santa Creu celebrada per lo molt reverend senyor mossen Pere Mataredona prevere, lo qual sia a honra y gloria de deu Nostre Senyor."
L’Eulàlia i el Jaume van tenir una colla de fills: Maria (1621), Joan (1623), Valentina (1626), Jaume (1629), Isidre (1631), Magdalena (1634), els bessons Valentí i Martí (1637), i Maria Anna (1639). L’únic que se’ls va morir de petit va ser el bessó Martí.
Totes les filles van enllaçar amb pagesos rics de la rodalia. La Maria ho va fer el 1643 amb Jacint Raurich, hereu del mas Rouric de Vallformosa. El dot va ser de 300 lliures. La Maria Anna amb Climent Salabernada, un hereu d’Artés. El dot va ser de 425 lliures. La Magdalena ho va fer amb Bonifaci Font de Manresa i la Valentina amb Joan Carner de Castellbell. Un dels nois, el Valentí, va fer estudis de capellà i va arribar a ser rector de la parròquia de Castellgalí, mentre que un altre, l’Isidre, es va casar el 1672 amb Maria Uistrell, vídua de Leodegari Torras de Rocafort.
Joan Farell Matarrodona el fill de Jaume i Eulàlia, figura inscrit en un dels llibres de la parròquia:
"Diumenge ha vint y sinc del mes de juny de mil sis sents vint y tres 1623 fonc batejat en las fons baptismals de la iglesia de sta. Creu de Palou sofragania de la parroquia de st. Marti de Mura joan Batista farell alias pineda, fill llegitim y natural de (...) foren padrins joan mata rodona fadri hereu de la cada de mata redona y padrina chaterina gibert viuda pagesa de sant Fermi de Rellinas. Fuit minister franciscus vila rector."
El 1650 Es casen Joan Farell i Maria Singla de Talamanca. El 1652 neix l’hereu Fermí. En el període comprés entre aquest any i el 1677 va infantar en total set nens i dues nenes.
Una d’aquestes nenes, la Paula, nascuda el 1670, va fer capítols amb dos homes diferents el 1689; Vicenç Santasussana, de Salo i Joan Puigdellívol, de Castelltallat. El primer enllaç es devia frustrar, perquè el 10 de gener de 1690 es va casar efectivament amb l’hereu del mas Puigdellívol, segons consta en l’arxiu de la parròquia de Castelltallat. Es van casar a la capella de la sufragània de Sant Pere de Vilalta i prèviament havien aconseguit la dispensa papal, ja que tenien l’impediment del quart grau de consanguinitat. El febrer de 1691 els Puigdellívol va signar el rebut de les primeres 100 lliures del dot.
El 1686 es va morir Valentí Farell Mata-rodona, el rector de Castellgalí, essent enterrat a la tomba dels seus amb un gran funeral de 23 capellans. A més de tenir el càrrec de rector també ostentava el benefici d’una capella particular del mas Matarrodona de Mura, posada sota la invocació de Maria Concepció. Quan es va obrir el testament es va veure que havia fet hereu universal al seu germà Joan.
La Maria Singla va sobreviure al Joan i va testar a Manresa el 26 de juliol de 1703. A més del Fermí, apareixen en el testament quatre fills més, Martí, Jaume, Francesc i Josep, a qui va llegar 50 lliures en cas que es casessin, i dues filles, l’Agnès i la Paula, ja casades. El Martí i el Jaume no es van casar mai i van viure i treballar tota la vida a la Pineda. El Martí va aconseguir una bona fortuna personal, ja que en morir va deixar 1.200 lliures als nebots i 500 lliures per misses. Fins i tot va caldre l’autorització del bisbe de Vic per acceptar una donació tan elevada.
Durant la guerra de Successió (1702-1715), les tropes castellanes i franceses feien molt mal per allà on passaven, i un exemple d’això el tenim a Mura, poble que van ocupar i incendiar el 1714. També van matar algunes persones que no van poder fugir. En el llibre d’òbits trobem el 1713 la defunció de Josep Vila “lo qual mori en lo torrent del llor pels españols que pasaven de Manresa a la vila de Terrassa”. El 1714 van matar a Miquel “lo qual mori arcabussejat en lo camp de munt la era den llobet, que hi ha una creu”. Les tropes van passar pel mas Farell, i a més de robar-lo, van matar els fadrins Bernat i Josep Farell. L’amo del mas, el Fermí Farell va morir el 8 d’agost d’aquell any, però no se sap si va morir amb violència o dels disgustos. Va fer testament el mateix dia i va ser enterrat l’endemà amb un acompanyament format per 20 capellans.
