Matarrodona
Localització: X 411543. Y 4613013
Masia que a partir d’un cos principal ha anat creixent a còpia d'afegir diferents cossos que fan funcions diverses. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta de doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal que s’obre a migdia. Els murs són de pedra amb restes d’arrebossat de calç i les cantoneres són de pedra sorrenca de color vermell. La façana principal queda tancada per un baluard, amb corrals a banda i banda que deixen tancada una era feta amb rajoles de maó molt ben conservada; té un portal d’arc de mig punt, de dovelles estretes però llargues, de pedra sorrenca de color beix i porta de posts de fusta clavetejats. A sobre hi ha dues finestres amb brancals, llinda i ampit de pedra sorrenca de color beix. Una d’elles, la que queda sobre la porta, té motllures a les arestes i a sota una pedra triangular amb una petita espitllera i dos forats ubicats dins una porta amb dovelles esculpides a manera d’escut. L’altra finestra té la data 1700 gravada a la llinda. Aquest cos principal de la casa en té afegit un altre de forma perpendicular per la banda de ponent, que per les característiques arquitectòniques seria construït al segle XIX. És també de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener en la mateixa direcció que el del cos principal, i els dos es troben comunicats interiorment per pis i per les golfes. Destaca una galeria amb tres arcades a les golfes i dos balcons al pis. A la planta baixa de la casa principal hi ha un arc de diafragma gòtic ubicat en l’espai que faria les funcions de celler, on també hi ha una tina, una premsa i un pou. Al primer pis, al que s’accedeix per una escala en angle de pedra des de la porta principal, destaca la sala paral·lela a la façana que encara conserva la fornícula d’una capelleta encastada i una finestra amb festejadors; la cuina amb foc a terra de campana semicircular i bancs d'escons de fusta al voltant; una habitació amb alcova a la part de la casa més nova. A l’interior es conserva una pica d’oli tallada en un bloc de pedra que porta inscrita la data 1681.
Destaquen els dos estables que hi ha al costat de llevant de la casa, amb teulada suportada en cada un d’ells per una grossa columna central feta amb maons i pedra; així com els corrals tancats amb murs de pedra. Cal assenyalar que en els murs de la planta baixa de la casa hi ha fragments d’aparell disposat en opus spicatum en diferents zones dels murs, així com el mur d’una feixa de conreu al costat de la casa. Es conserva també una tina de planta circular adossada a la paret exterior de tramuntana, ubicada dins una construcció en pedra també de planta circular adossada a la casa. A l’interior del celler es conserva una gran bota de roure. Hi ha dues tines de planta quadrada folrades amb cairons que es troben a un cobert extern, les boixes donen a l’interior de la casa. Al peu del camí que porta a la casa hi ha un pou cobert amb una estructura d’obra amb porta.
Sembla que la casa ja apareix documentada al segle XII; de fet, l’estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l’existència de la capella.
(Dades del mapa patrimoni cultural de la Diputació)
Segons la consueta de Mossèn Oller de Mura el 1592 habitaven el mas Matarrodona 21 persones:
En el període comprès entre 1578 i 1694 segons els arxius parroquials al mas de Matarrodona van celebrar-se aquests matrimonis:
Ermita de la Concepció de Matarrodona
Interior de la capella de la Concepció
Segons la consueta de mossèn Oller de 1592 era tradició celebrar anualment les anomenades misses de conreu (o de menjar) per tal que els masos tinguessin una bona collita, a la vegada els masos contribuïen amb una part de la collita de blat (quarteres o quartans de forment). Entre tots els masos de Mura (17) es feien 42 misses de conreu. Dins l'enclavament de Santa Creu de Palou el mas Matarrodona encomanava 4 misses de conreu i donava 9 quartans de forment al rector de Mura.
El darrer propietari de Matarrodona que va viure sempre a la masia va ser Joan Matarrodona i Serra, juntament amb la seva esposa Maria Serracanta i fills, Martí, Teresa, Maria i Pere. Va morir al mas l‟any 1900 a l'edat de vuitanta-dos anys i va ser enterrat al cementiri de l'església de la Santa Creu de Palou, tal com era el costum ancestral de la família.
El seu hereu, Martí Matarrodona i Serracanta, l’any 1910 ja consta com a veí del poble de Sant Vicenç de Castellet. Va fer construir una casa en aquesta població, la qual porta gravades a la dovella central del portal, la data de 1925 i les lletres inicials de Martí Matarrodona.
Relació jurada, feta el 1900, de les propietats de Martí Matarrodona i Serracanta, casat, natural i veí del poble de Mura:
Casa, mas i heretat anomenada Matarrodona, d’unes tres-centes quarteres entre sembrats, vinyes, bosc, erms i roquetars, situada en aquest terme municipal. Limita a orient amb els masos Vila i Mata, a migdia amb els masos Ubach i Casajoana, a ponent amb el mateix mas Casajoana i el mas Gibert i a tramuntana amb l’heretat de Puigdoure.
Des del 1970 setanta fins al 2002, la masia va estar llogada per una família de tradició excursionista, la família Camí, de Terrassa, els quals hi feien estades intermitents i en tenien cura. La seva presència va evitar el vandalisme del qual foren víctimes altres cases abandonades de la muntanya.
Des de mitjans dels anys vuitanta la masia de Matarrodona pertany a la Diputació de Barcelona i forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
(Informació facilitada per Antoni Ferrando i Roig)