Puigdoure
Localització: X 411994 Y4613833
El conjunt que forma el mas Puigdoure està format per un cos principal al qual es van afegir en diferents èpoques altres cossos a la banda sud i a la nord, a més de dues edificacions més independents, un pou i un avenc que fa les funcions de cisterna de recollida d’aigües pluvials. El cos principal, situat al centre, és el que es troba en pitjor estat, tenia dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener N-S, forjat de bigues de fusta i revoltons; la façana s’obre a llevant i conserva el portal d’arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, dues finestres al pis amb llinda, brancals i ampit de pedra, una d’elles té inscrita la data de 1743, possible data d’una reforma. En la façana oposada hi ha una altra finestra d’aquestes característiques, tot i que resta tapada per altre cos afegit i molta vegetació. A la banda sud hi ha un cos fruit d’una ampliació feta al segle XIX, de planta rectangular, consta de tres plantes i coberta d’un vessant inclinat a la façana de migdia. A la planta primera hi ha dues balconeres amb la seva llosa i barana de ferro, tant llindes com brancals són de maó i estaven pintats de blanc. L’accés es realitza per una porta a la façana nord. Al costat d’aquesta edificació per la banda de ponent i tocant també a l’antiga casa, hi ha un cos rectangular que fins fa poc temps tenia dues arcades geminades de mig punt a la façana formant una eixida, però que actualment estan ensorrades. A l’interior es pot veure un espai en planta baixa que estava cobert amb volta de canó, igual que els baixos de la casa antiga que, a causa del desnivell del terreny, queden soterrats. Al nord de l’edifici principal hi ha una construcció independent que conserva la teulada a doble vessant i que alberga dues tines en bon estat, una és circular i l’altra quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics. Separat de la masia i davant d’aquesta, a la banda de ponent, resten els murs d’una edificació de planta rectangular que ha perdut la teulada, que albergaven un antic trull d’oli, del que resta la mola del molí, així com la silueta d’una premsa que estaria encastada a la paret. Hi ha també una cisterna a uns 25 m al N-O de la casa que aprofita un avenc natural i acumula l’aigua de pluja que es fa arribar amb canalitzacions excavades a la paret de roca natural. L’interior de la masia es troba en mal estat, ja que el sostre s’ha esfondrat, tot i que encara es poden distingir unes anelles de fusta d'1,60 m de diàmetre d’antigues botes de vi. Al camí abans d’arribar a la casa hi ha un pou cobert amb cúpula de pedra.
Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 que esmenta a Narcís Puig Roure. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l’any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou, era tutor i cuidador dels fills d’Antich Puigdoure. A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d’una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX.
(Dades del mapa de patrimoni cultural de la Diputació)
Persones que habitaven el mas Puigdoure a finals de s. XVI segons la consueta de Mura.
Matrimonis de la família Puigdoure contrets en el període 1578 i 1694
Segons la consueta de mossèn Oller de 1592 era tradició celebrar anualment les anomenades misses de conreu (o de menjar) per tal que els masos tinguessin una bona collita, a la vegada els masos contribuïen amb una part de la collita de blat (quarteres o quartans de forment). Entre tots els masos de Mura (17) es feien 42 misses de conreu. Dins l'enclavament de Santa Creu de Palou Puigdoure encomanava 1 missa de conreu i donava 3 quartans de forment al rector de Mura.
Identificació del mas de Puigdoure amb l’antic mas Condamnia
A l‟arxiu del mas Puig de la Balma hi ha quatre pergamins dels segles XII i XIII que fan referència a dos establiments importants de la zona de la Santa Creu de Palou: els masos Condamnia o Connamina i Matarrodona.
1149, 7 de les calendes d'abril. Pere Rubí ven a Bernat de Connamina els alous que té a Manresa, in apendici de Murede, a la parròquia de Sant Martí, en els llocs anomenats Connamina i Matarrodona. Entre altres, signen Joan de Romanes, Pere de Trullàs i Berenguer Faber.
1174, 5 de les calendes de març. Pere Roig ven a Bernat de Connamina i al seu germà Arnau, els seus honors a Connamina i Matarrodona, amb les seves terres, cases i horts, situats en el comtat de Manresa, en el terme del castell de Mura, a la parròquia de Sant Martí. Entre altres, signen Joan de Romanes, Pere de Trullàs i Berenguer Faber.
1230, 7 dels idus de juny. Berenguer de Condamnia, Guillema, la seva muller, i Berenguera i Marta, les seves filles, estableixen a Berenguer de Matarrodona el seu
mas de Matarrodona. Entre altres, signen Guillem de Romanes i Bernat de Reixac.
1279, 15 de les calendes de març. Ermengol de Banyeres, senyor del castell de Mura, reconeix a Berenguer de Condamnia, de Mura, els seus pactes i vendes sobre els
masos de Matarrodona i Pineda (Farell). Entre altres, signa Pere de Condamnia, rector de Mura (62).
1483, 5 de gener. Venda a carta de gràcia pel preu de 50 lliures, feta per Bartomeu Orpina, fill d'Arnau Orpina, de la parròquia de Sant Miquel de Castellgalí, a favor de Pere Puig, de la parròquia de Sant Martí de Mura, del seu mas Condamnia, amb totes les seves possessions, tan lluny com a prop, situat en la parròquia de Mura i el paratge anomenat Condamnia. Termeneja d'una part amb honor del Puig, en altra part amb honor del mas de la Vila, de dit terme, i en altra part amb honor del mas Plantada i amb altres afrontacions. Pacten que en Puig pagarà, el primer d'agost de cada any, i 8 diners i que es farà càrrec de totes les prestacions a què dit mas i terres estiguin obligats. Un dels testimonis és Salvador Closa, àlies Puigdoure, de la parròquia de la Santa Creu de Palou.
S. XX. L’últim masover del mas Puigdoure fou Ramon Montagut i Solà.
(Informació facilitada per Toni Ferrando i Roig)