Roviralta
Documentació:
1240 Dalmau de Santmartí, la seva dona Guillema, el seu fill Simó i Ermessenda, dona de Simó, estableixen a Pere Roviralta i la seva dona Guillema en un molí a cens anual de 3 quarteres i mitja d'ordi, a mesura de Manresa, per Nadal. (ACBG30-269-T2-106)
Pere i Guillema paguen 28 sous en concepte d'entrada, que Dalmau i la seva família reconeixen haver rebut.
1300 Guillem de Roviralta apareix en el "Libri Iudeorum Minorisse"
1323 Guillem de Roviralta i d'altres confessen un deutea Berenguerona Amargós que ha pagat Pere Sitjar.
1324 Guillem de Roviralta i altres paguen 40 sous que devien a Ramon de Travessa i Pere d'Alzina.
1325 Guillem de Roviralta i el seu gendre Guillem paguen 3Q i mig d'ordi pel molí superior al Llobregat, segons el capbreu de Pere Sitjar i Monestir de les Jonqueres.
1325 En el mateix capbreu Guillem Roviralta de Manresa ha de pagar 6 sous pel molí inferior seu que és al lloc anomenat Roca Querosa.
1352 Pere Roviralta i altres fan reconeixement de deute a Guilleuma senyora de Rocafort.
1369 La vda. de Pere Sitjar estableix en enfiteusi a Francesc de Roviralta al mas Roviralta. Ha de pagar de cens: 2 quarteres d'ordi, 1 quartera 1 dotzè i 1 quartera i 1 dotzè de civada, 2 sous i vuit diners. Tres parells de gallines per Nadal, una cabra un any i l'altre ha de fer la tasca de tot menys del Puig que era de Torruella. 2 parts de delme. Ha rebut com a entrada 100 sous.
1497 Salvador Roviralta és una de les vuit persones citades en el fogatge de Rocafort.
1553 en aquest fogatge apareixen dos Rovires: Joan Rovira i en Rovira que està al Pont.
1595 Confessió de domini feta per Joan Rovira de Roviralta a favor de l'abat de Sant Benet del mas Roviralta, Vilardell, Carosa, Posa, la Garriga i mas Planes, aquest últim en terme de Talamanca. (Arxiu Roviralta)
1597 Joan Rovira forma part dels jurats de la jurisdicció criminal del terme.
1664 Testament de Bonaventura Closa on consta que la capella de santa Magdalena és de la seva propietat així com la casa de la Rovira de Roviralta i la de Bernat Masons (Marones?).
1773 segons el cadastre el Manso Rovira de Roviralta posehido por Maria Rovira i Aguilar y partes Joseph Casajoana ha de pagar 241 Rals per 14 jornals de conreus de secà, 1 jornal de bosc, 1 quartà d'hort de secà, 19 jornals d'erms, mig jornal de vinya, per la casa, pel seu personal, per dos mossos, 2 bous i un ruc.
1826 apareix Joan Robira en el cadastre.
1841 Cartes dotals entre Joan Camprubí i Francesca Hosta de Castellgalí (OCH Llib 1 p. 73, Llib 2 p. 111)
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas era de 400 Q.
1849 Joan Camprubí i Masramon allibrea el cens perpetu del suprimit monestir de Sant Benet.
1851 Joan Camprubí deixa com a legítima a Roman Camprubí tal com havien establert els pares, per raó del casament amb Monica Prat, una tina (lagar) de 45 càrregues de vi i 3 quarteres de vinya. En Romà de Vilatorrada les deixa al seu fill (1852) i finalmet Joan Camprubí les compra al fill de Romà, Salvador el 1860.
1853 Conveni entre els germans Josep i Joan Camprubí i Masramon a causa que el pare morí intestat. Joan és l'hereu i Josep es queda la finca següent: Tierra al efecto de edificar casa y huerto de extemsión 10 cortanes de sembradura en el punto llamado Torre del Pinsà. Afronta a E: con casa de Jose´Rovira y una balsa, S: tierras de Ramon Playà i parte con las que cultiva José Rovira, O: con los de Domingo Huguet i manso Rubiralta establecidas al propio Huguet, N: con el camino de la balsa al campo del Abadal. (OCH 86 Llib 1 p. 182)
1858 Joan Camprubí allibera els censos dels pares jesuïtes.
1861 A l'amillarament Joan Camprubí declara: 5Q 8q de sembradura, 21Q 11q de vinya, 11Q 4q d'olivera, 27Q 8q de bosc, 65Q 10q d'erm. (Total unes 132 Q) 1 casa i una mula. També tenen terres cedides a 31 parcers.
1860 i 1887 en els Nomenclàtors apareix el mas com a "alqueria" i era habitada per tres persones.
1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 144,32 ha. (122,82 forestal i 21,50 no forestal) Afronta a N. amb Casajoana, S. riu Llobregat, E. Antonio Jover "H Pont" O. Casajoana. Propietari Jaume Camprubí Serra.
Anys 1970/80 La finca Roviralta era propietat de Jaume Camprubí Serra pagava una quota de 3600 ptes. per 144 ha de terreny a l'Agrupació de propietaris.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Descripció:
El mas Roviralta és una de les finques més extenses i antigues del Pont de Vilomara. La masia s'ubica, en un punt dominant visualment entre el Solell de la Roviralta, el Clot dels Noguers i el bosc que porta el mateix nom que el mas. Dins de la propietat hi circulen varis torrents com el de Sant Romà i el de la Font de la Roviralta, que desaigüen al riu Llobregat en el seu pas pel municipi.
L'antiguitat de la masia i les diferents reformes i ampliacions que ha patit mostren una planta complexa de diferents cossos. El cos principal és de planta quadrangular, amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana . Adossades al cos principal, hi ha altres edificacions auxiliars de caràcter productiu com la pallissa, l'era, els cellers, diferents corrals, l'antic trull i tines. Es conserva el celler i el forn de pa. A més de les tines que es troben a la pairalia, n'hi ha d'aïllades, als quatre vents; el primer grup, està compost per dues tines cilíndriques amb les barraques corresponents, construïdes l'any 1752; estan ubicades a tocar d'una gravera. El segon grup també està compost per dues tines, datades de l'any 1828 i conegudes amb el nom de tines de l'Hort. També hi ha quatre forns de calç, dos d'ells encara perceptibles. Així com una font a uns 100 metres de la casa. Les dues darreres ampliacions corresponen al segle XVIII i al segle XIX. Aquesta darrera feta per la besàvia dels actuals propietaris i és la que amplia per migdia la superfície de la casa, cobrint un espai com si es tractés d'un carrer de pas i ocultant l'actual entrada de portal adovellat.
Observacions: El mas havia tingut forn d'obra propi i possiblement de calç. Actualment encara conserva un bon conjunt de barraques de vinya, moltes d'elles en un estat de conservació excel·lent i varis grups de tines. El primer conjunt té la llinda gravada amb el nom de TONI KOMAS " 1752. La documentació parla de la venda d'una peça de terra pertinença del mas Roviralta, realitzada l'any1750 per Silvestre Serra pagès de Rocafort a favor d'Anton Comas. En un segon document, es diu que en Francesc Aguilar, pagès de Rocafort i la seva esposa Maria Aguilar i Rovira de Roviralta, signen un conveni segons el qual "donen facultat y concedeixen ple poder al sobre dit Anton Comas (...) de fer una tina de modo apareixerà a ell y als seus allí ahon voldran dins de aquella pessa de terra de tinguda de una quaratera de sembradura de blat poch mes o menos, situada en dit terme de Rocafort de pertiencias del mas de Roviralta, que dit Anton Comas te y posseeix a rabassa morta, per títol de venda son favor feta per Silvestre Serra, pagès del mateix terme de Rocafort (...). La qual pessa de terra fou establerte a favor de dit Silvestre Serra a rabassa morta per Magi Vilar i de Sola y Maria Rosa Vilar y Font Sirarench, conjugues". A prop de les tines de Roviralta també hi ha un segon conjunt conegut com les tines de l'Hort, construïdes al voltant de 1828, que consisteix en dues tines circulars encaironades, amb la coberta en perfecte estat de conservació.
Història
La família actual són els descendents directes de Can Roviralta. La primera referència escrita data del segle XIII. En un pergamí de 1281, s'esmenta entre altres propietaris, a Bernat Roviralta, que signen plegats una confessió de domini a favor de Pere de Sitjar, senyor de Rocafort. Posteriorment, en un document de l'any 1300 s'esmenta a Guillem de Roviralta com a cap de família. Quatre anys després, Bernat de Roviralta, establí a Guillem Torre el dret de caça a les seves terres. L'any 1362 un tal Pere de Roviralta renuncia al beneficiat de les capelles de Sant Vicenç i de Sant Romà i al 1370 renuncia a tots els drets que tenia sobre el mas i va fer un establiment. Segons consta a la documentació, la construcció de l'ermita de Sant Romà va anar a càrrec de Pere de Sitjar i quan aquest va morir, la seva vídua, Guillema de Nerell, l'any 1353.
A mitjans del segle XVI, en el fogatge de 1553 hi ha dos focs registrats com a Rovira. Se'ls diferencia perquè un està situat al pont i l'altra és Joan Rovira que viuria al Mas més antic. A partir d'aquest moment comença un procés d'expansió de la propietat; s'adquireixen els masos de Vilardell, Carossa, Posa i Garriga (en el terme de Rocafort) i Planes (Talamanca) i en dues confessions a favor del monestir de Sant Benet de Bages, l'any 1636 i 1658 es reafirma la possessió dels masos. Durant el segle XVIII el mas inicia l'expansió del conreu de la vinya, com ho testimonien el gran nombre de barraques i tines que es localitzen en la seva propietat. En el cadastre del 1773, la propietat passa a mans de Maria Roviralta i Aguilar i una part d'aquest està en mans de Josep Casajoana, i que hagué de pagar 241 rals per vint-i-cinc jornals de camps de secà, un jornal de bosc, mig jornal de vinya, un quartal de secà, dinou jornals d'erm, la casa amb el personal i dos mossos, dos bous i un ruc. A principis del segle XX, l'any 1907 la propietat està en mans de Joan Camprubí i Josep Casajoana i Viladoms. Actualment, els propietaris són els germans Joan, Salvador i Josep Camprubí.