Converses
Durant la segona meitat de la dècada dels 80' vam tenir ocasió de conversar i de recórrer bona part del municipi amb diferents persones disposades a compartir informació i saviesa. Malauradament no sempre amb un llapis i bloc de notes a mà. Malgrat tot, de les registrades en tenim aquí un sintètic resum:
Amb Josefina Oliveras (juliol 1985, 7 novembre 1986)
El vot de poble se celebra el dilluns de la segona Pasqua. S'anava a peu a Montserrat.
Festa del Pi: Dia del Roser de maig. S'escollia un pi, es tallava a la plaça Catalunya, es posava un ram de flors i es quedava fins al Roser d'octubre. Quan es treia el pi es venia i els diners s'invertien en almoines per la confraria del Roser.
Escola de filadores de llana. Document del 1791 de la quadra de la Cartoixa de Vallparadís.
A l'arxiu de Manresa hi ha la carta del Canonge Muntanyà exhortant al poble de Rocafort per sortir a lluitar contra els francesos.
17 juny de 1943: Escrit de greuges presentat al governador civil Correa Veglison. Està signat per: Joan Galobart, Tomàs Lleonart, Josep Pasquet (cal Rovira), Antoni Gibert (Arbosset), Joan Vives, Joan Manubens (can Tinet)
L'any 1868 quan l'ajuntament passa a la força al Pont de Vilomara era alcalde l'avi de can Toscas.
En Nonitu Puig no va deixar bon record al poble. (3 executats a la carretera de Manresa). El seu pare descendia del Puig de Castellbell. A l'arxiu tenen un llibre seu amb seudònim: "El meu fill Gentil". El seu fill és catedràtic a la universitat. Vivien a la casa de costat del Bar.
Fets del Flequer. Jaume Casajoana de la serradora va ser ferit. Sr. Fontfreda pagà cent mil ptes. Hi ha un llibre "Mi conciencia habla" que en parla.
Mossen Jaume rector únic a tot el municipi.
Tina dels monjos al carrer Cervantes, entre Can Villaplana i solar del costat.
Brollador a la riera de Mura a can Prat.
Font calenta i font freda, al costat de la riera al terme de Talamanca.
Font de l'Adjutori (can Lleonart)
Font de can Serra, al camí de Mura un trencall a mà esquerra.
Font de Coll Dat i font de Casasaies.
Riera de Solanes i pont de Solanes, riera de can Playà.
Sant Eon davant de la granja de can Torras (terme de Talamanca)
1897 Junta d'aigües per agafar aigua de la Mina (el 1874 ja se n'havia creat una que no reixí). Els de Can Serra va cedir el terreny.
Habitants de Rocafort:
Any 1900: 470 Any 1910: 350 Any 1920: 290 Any: 1930: 249 Any 1940 179 Any 1950: 120
Any 1985 persones que viuen al poble i masos:
La Serra de Pungrau (2) Oristrell (5) Arbosset (9) Can Lleonart (2) Can Toscas (3) Cal Tinet (1) Cal Peó (3) Cal Rosell (2) Cal Vilanova (2) Cal Serra (7) Cal Millan (2) Cal Espinalt (3) Joan Carner (1) Cal Pous (3) Cal Boticlau (2)
Associació de Veïns: 1959
Llum: 1958
Telèfon: 1960
Aigua: 1972-73
Amb Valentí Oliveres (1985-1988)
Tres masos ja ensorrats el 1635 que pertanyien a Oristrell: Gall Curt, La Volta, Puig vell (lloc on hi ha la cisterna)
El mas Oliva pertanyia a Oristrell.
Una pubilla (Isabel) es casa amb un Olegari de Vacarisses però continua mantenint el nom d'Oristrell.
Pel 1728 es perd el nom d'Oristrell. Una pubilla es casa amb un Oliveres de les Oliveres de la Vall dels Horts.
Pedra amb forat per posar-hi la creu i cantar les absoltes (la Creueta) al coll que hi ha en el serrat de Sant Pere.
La carena de Casajoana era l'antiga serra de Figuera dels documents, després serra de Pungrau.
Can Vitó és nom del s. XX, abans eren Marcet.
La iaia d'Oristrell d'una part de la casa en deia la torre dels moros.
Font de l'Àlber (arbre) no pas font de l'Alba.
L'Arnau de les tines traient una fura del cau li va caure una pedra a sobre i va morir.
Font de la Roca, hi neixia aigua, gravat.
Racó del Bitlló. Més amunt de cal Rota (Brunet)
El Farell. Apromade, paperera de Balaguer (actualment capital àrab). Empresa de servei que depèn de la paperera fa d'intermediari. Quan els àrabs es van quedar la paperera se’l va quedar el Porcioles que era accionista de la paperera. La Genralitat compra la finca a 70 - 80 mil ptes/ha.
L'any 1835 Miquel Oliveres Vilajoana (1780) escapant dels isabelins va caure del Mal Pas de Puigdoure. És enterrat a Santa Creu de Palou. Abans s'havia amagat darrera una bota del mas i per poc no el descobreixen. El 8 de desmebre del 1833-34 va tenir un fill: Valentí (avi de l'avi del Valentí Oliveres actual)
160 ha. de vinya a Oristrell.
Sortida amb l'Isidre Casasaies (Grauetes) (8 de juny 1985 i altres)
Pont de Vilomara - Casa Nova - Solana de les monges - Obaga de la Rovira - Ermitanets - Font de Canelles - Balmes Roges. Sant Jaume - Oliva - can Padre - El Farell.
Casa Nova 9 tines, 6 circulars, forn.
Tines de la Lluca o de la Sesta (3)
Les finques de la Casa Nova, la Serra, Ginebral, Clot i Sant Jaume són del Sr. Torredemer de Terrassa (possible especulació per la construcció d'una autopista Terrassa-Manresa)
El sr. March antic propietari del farell. Ara Apromade (Porcioles)
Al racó de la Sesta hi ha les tines de la Sesta. S'explica que es va deixar anar el vi, perquè era més car el port que el vi, que va arribar riera avall.
A l'altre vessant del Racó de les monges (tombes) hi ha el casot de Gall Curt. Diuen que hi ha un túnel que comunica la solana de les monges amb cal Nis.
També diuen que hi havia un túnel entre el castell de Rocafort i Arbosset.
Un altre túnel comunicava la torre del Breny ( també dels dimonis) amb la granja Cadevall (a Boades)
En el torrent Mal hi ha la font del Sala, s'hi va per un camí que surt de la riera i s'enfila pel torrent.
A l'obaga de la Rovira, en el torrent hi ha la font de la Rovira (que no vàrem trobar, perquè plovia)
Al racó dels manresans era on hi tenien les vinyes gent de Manresa. On hi ha les tines i la Font del Closas.
A Ermitanets: 2 tines i habitacles. Bona vista sobre el Farell i Putxet.
Font del Canelles, de clot, sobreeixia. Una volta a l'entrada i un petit túnel de pedra on es diposita l'aigua. La calç cristal·litza a la superfície de l'aigua.
Balmes Roges. Sota l'abric d'una balma. una paret de pedra feia de corral d'ovelles i habitacle. A dins una tina, més a l'est unes altres dues tines. Més a l'oest hi ha unes restes d'un mur força enigmàtic, sota seu una altra balma
En el camí ral de Sant Jaume, hi ha la roca de l'àliga, la roca del Quim, la drecera fosca (abans de Sant Jaume)
Sota sant Jaume hi ha el casot de l'Oliva amb un escaire de pedra de 10 metres.
El turó de la drecera fosca: una olivera isolada.
Després de Sant Jaume: la Quintana Roja.
Forats a la cinglera de can Padre (abans d'arribar-hi) A sobre queda la carena dels Arboços (Ermitanets)
Can Padre tines interiors amb data recent: 1913. Una mola i base de premsa amb inscripció: VRP 11 de maig 1909
Esglèsia de Santa Creu data a la llinda: 17+4... Pintures a l'absis i volta de l'altar.
Cementiri: Mausoleu de la família Matarrodona subterrani, amb gran creu celta de pedra. Làpida de marbre en un nínxol: Cecilia Puig y Alavedra que falleció el dia 16 de Mayo de 1889 a la edad de 60 años.
Inscripció del pou del Farell: DE PAV [ .........] BONOVENT I6I6 IOANE FAREII E VIDOMARE
Sota el Farell: presa. Una cisterna data: 17 + 08
En el camí de Matarrodona, abans de fer una corba a mà esquerra: la balma dels escapats.
És certa la llegenda sobre el Farell: Els francesos van deixar-hi joies amagades en la roca prop d'un roure. L'exèrcit espanyol (anys 70) van venir amb detectors i en van trobar (no se sap si tot).
S'explica que durant la postguerra la casa del Farell era punt de trobada del governador civil i artistes com Carmen de Lirio.
La història del Massana al Flequer. La font del Flequer: en uns joncs i una alzina. La font de les tines del Flequer (Escudelleta) en un gorg al torrent.
Després de la guerra els del poble de Rocafort van matar a un pobre captaire que passava pel poble perquè dies abans havien desaparegut unes gallines.
Diari de Josep Brunet Playà. (1876-1936)
Mentre és al servei militar el sortegen dues vegades, li toca anar a Cuba i a Filipines, però paga perquè hi vagi un altra persona. Al servei s'hi està del 1895 al 1899.
El 1894 arriba la fil·loxera al Bages
El 1899 a casa recullen 17 cargues de vi
L'any 1900 recullen 17 cargues de raïm i surten 12 cargues de vi (s'entén que a Oristrell)
A l'Angle 7 cargues
El 1895 l'alcalde és Ramon Ribó i després Valentí Fitó Davant.
1901
Agafen la vinya de la caseta d'Oristrell i també la del pont foradat. Aquí a l'Angle recullen 20 cargues de raïm i de vi 13 cargues net.
A Oristrell 46 cargues de raïm i surten 32 cargues de vi pagada la cinquena part.
Compren tocinos per 14 duros
1902
A l'Angle 30 cargues de raïm i 19 cargues de vi
A l'obaga d'Oristrell 57 cargues de raïm i 28 cargues de vi
El raïm que rendia més era la varietat sumoll.
Per fermentar la temperatura havia de ser de 22º-25º
L'any 40 i escaig amb l'intent cooperatiu els diuen que les tines han de ser de ciment, no de cairons (per higiene)
Van vendre els tocinos a 2 ptes. 15 cts. /la carnissera (1 carnissera= 3 lliures= 1,200 Kg))
1903
L'Angle 41 cargues de raïm i Pont foradat 15 cargues de raïm. Tot plegat donen 33 cargues de vi. Van vendre a 5 duros la carga.
A Oristrell 91 cargues de vi i la vinya de la caseta 12 cargues de vi. Tot plegat 62 cargues de vi. Van vendre a 25 ptes./carga.
El transport a Manresa 7 rals/ la carga (1,75ptes.)
Compren un canó per la pedra, col·locat a l'Angle. Feien guàrdies i torns pel canó fins que s'acabava la collita. Estava en una barraca i tina. Els dilluns Valentí Fitó, dimarts Jaume Brunet, dimecres Josep Casasaies, dijous Jaume Casajoana, divendres Valentí Brunet, dissabte Fco. Ferrer (cal Benet) i diumenge Josep Galobart.
1904
Compren 7 garrines a 12,5 ptes.
La caseta d'Oristrell 29 cargues, Oristrell 116 cargues. Pagades les parts queden 116 cargues de raïm. Surten 86 cargues de vi. Venen al Tolla 57 cargues a 15 ptes/carga.
Compra una capa a 8 duros.
A l'Angle i pont Foradat cullen 59 cargues de raïm. De vi son 38 cargues. Ven al Toll 31 cargues a 21ptes./carga.
Venen els tocinos a 2 ptes i mig ral/carnissera.
1905
El 12 d'abril es fa una processó per demanar pluja des del Pont, Viladordis i Rocafort fins a sant Romà.
El mes de juliol venen 19 cargues de vi a 16 ptes/carga.
A l'Angle cullen 44 cargues. Al pont Foradat 20 cargues. Que donen 48 cargues de vi. Venen 15 cargues a 12 ptes./carga.
La vinya de més avall, pagades les parts, 124 cargues. La de més amunt, pagades les parts, 33 cargues. En total 157 cargues de raïm.
Venut al Toll 67 cargues a cremar a 4 ptes./carga.
Venut al Morell 36 cargues a 9 ptes. 5o cts./carga.
1906
L'alcalde és Joan Noguera. Josep Brunet (servidor) i Ramon Teixidó (paleta) entren de regidors.
El mes de juliol el preu del vi està 10-11 ptes/carga.
Enterro de Valentí Ponsa (avi de l'Isidre Ponsa) membre de l'ajuntamet i la germandat de Sant Antoni.
A l'Angle 23 cargues de raïm i pont Foradat 12 cargues. Donen 25 cargues de vi.
A Oristrell 87 cargues de raïm. Pagades la part de l'amo 17 cargues, queden 70 cargues de raïm. Surten netes 57 cargues de vi.
Venen al Toll 45 cargues a 15 ptes.
Venen al Morell 19 cargues per cremar a 8 ptes.
Venen al Quim 5 cargues a 16 ptes.
1907
A l'Angle 34 cargues i pont Foradat 26 cargues. Surten netes 21 cargues.
A Oristrell 147 cargues de verema de 14 i 15 @ (arrobes).
El vi és molt barato (7-12 ptes.) amb aquest preu ni baixen els carreters.
A primers d'any es forma el coro de la Unió per servidor Josep Brunet i Josep Mº Serra i Sallent.
Festa Major a juliol i setembre. Es canvia la festa Major de setembre a febrer.
Se subhasta la carretera del Pont a Manresa.
1908
Venen 17 cargues a 9 ptes. i 1 ct./carga. El vi és de 12º
El dia 23 de juliol coronen la resclosa de la fàbrica, substituint la de fusta.
S'ha començat la carretera de sota el Marquet , s'ha acabat el 1908.
El jornal d'un traginer és de 11 a 12 ptes. La carga era d'unes quinze a setze arrobes.
Cada vinya tenia uns jornals establerts segons l'extensió.
Han acabat la carretera de Manresa el 1911 (març). L'empresari Carlos Boixeres havia de mantenir-la durant un any.
1909
De 7 a 9 ptes. la carga de vi. Si es bo es pot apujar a 13 o 14 ptes.
26 juliol. Grans avalots a Barcelona
13 joves de Monistrol i un a dalt d'un cavall van cremar 29 vagons (30.000 duros de danys). A 12 els van condemnar a cadena perpètua. Al que falta, el noi de l'Antònia Suñé, de motiu Biosca, li van posar 30 anys de presó (ara en té 21)
Els de Rocafort van fer parar les fàbriques.
El vi de cremar va a 75 cts. el grau i es diu que podria anar a 35 cts. El de beure va a 9-11 ptes.
Decideixen comprar una màquina de cremar (setembre). S'engega el 30 de desembre 1909. President: el meu sogre Francisco Camprubí Osa. Caixer: Esteve Ponsa Ambrós. Secretari: Ramon Camprubí Altimiras.
1942 venen la màquina de fer alcohol. La va comprar el Sr. Galobart que la va instal·lar entre Sant Fruitós i Navarcles.
1943 posen en marxa el molí d'oli.
Amb Pepeta Toscas (Residència de Navarcles, febrer de 1985)
Va néixer el 14 de març de 1907. Carrer Jesús nº 46 (cal Toscas)
Als 9 anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil "d'abaix". L'amo era en Soler Bohigas de Sant Vicenç que l'havia arrendat als Regordosa-Jover. (?)
Va ser delegada per la UGT. Va haver de donar la cara en els conflictes de la fàbrica.
L'any 39 la van fer fora. No li va saber massa greu, ja que al morir la mare es va haver de quedar a casa ajudant el pare, Valentí Toscas.
Va estar 22 anys sense treballar. Encara que alguna vegada li van proposar que tornés, aleshores ella no va voler.
Quan tenia 55 anys torna a treballar. Encara hi havia el mateix director que quan la van fer fora. Va estar-hi fins abans de fer els 60 anys.
Antònia Toscas, la seva tieta, treballava a la fàbrica durant l'explosió de la caldera (1902)
Amb en Campàs que era escrivent de la fàbrica, no mantenien bona relació.
En unes eleccions els de la Lliga es posaven a la porta per no deixar entrar als rojos.
Ella com a interventora (de la UGT) va anar a Rocafort a veure com anaven les eleccions. Hi havia el Nonitu fent de les seves (no deixava entrar a les dones). Ella va marxar abans no anés a més.
El responsable més directe de la mort de les 3 persones del 1936 (Ponsa, Brunet i Torras) va ésser en Nonitu que vivia a Rocafort. No en sap res més d'ell. Era un exaltat radical. Anava sovint al Pont a escalfar el cap de la gent per donar "escarment" a la gent de dretes (els cacics del poble). Deia que s'havia de fer neteja d'aquesta gent, que les tropes nacionals als pobles per on passaven feien el mateix amb el "rojos".
En Francesc Orpina (E.R.) que era aleshores alcalde del Pont va aconseguir que els cossos fossin portats al Pont de Vilomara.
Després de la guerra el metge Barbero va ser alcalde i deia que tothom podia tornar de l'exili al Pont que no hi hauria represàlies. Orpina, que va deixar aquí dona i fills, va tornar i a les dues hores va ser près i enviat a Barcelona.
Els condemnats a mort i afusellats al Camp de la Bota: Francesc Orpina Noguera, 45 anys, electricista, casat (18-10-39). Pere Brunet Valls, (Pere de cal Boter) 35 anys, obrer, casat, (19-10-39)
En Puigdellivol, fundador de la cooperativa, exiliat, no va tornar més.
Jaume Closas, comunista va estar molts anys fora.
Cosme Torras com a alcalde va fer coses pel poble. Hagués pogut ser votat per gent d'esquerra.
En .... Fitó d'Unió Patriòtica va ser mort quan venia de treballar dels Carburs. No s'ha sabut mai per qui. (la seva filla està casada amb el Vilanova, sobre el supermercat)
En Salvador Maronas (família de Roviralta) fou condemnat a mort. En Serra-Sallent li va dir que l'ajudaria si es comprometia de per vida a portar la Coral del Pont. Així ho va fer. Encara és el director de la Coral.
En Jaume Campàs escrivent de la fàbrica, portava els comptes de la Cooperativa, per aquest sol fet, el van agafar i empresonar. Mossèn Jaume va poder convèncer en Barbero i van fer les gestions per alliberar-lo.
Acabada la guerra les famílies dels tres assassinats (Ponsa, Brunet i Torras) van passar a demanar una ajuda econòmica per l'enterrament (van dir) dels tres pares de família. La família Toscas els va dir que no pensaven pagar res més, que si volien denunciar-los que ho fessin, però que no donaven un duro, que ja n'havien donats massa durant la guerra mantenint els guardes d'assalt. (Durant la guerra els rojos feien pagar cada dia 10 ptes. per mantenir la vigilància de les entrades i sortides del poble de persones i material. (Havien de mantenir els guàrdies d'assalt les cases de pagès amb menjar i tot)
La família Toscas va passar-ho malament amb els "rojos" i amb el "blaus".
Pel que fa a les tres famílies dels assassinats, la vda. Brunet estava agraïda a la família Toscas perquè el pare abans de la guerra havia ajudat al Brunet. (Quan en Subirana era president del sindicat de pagesos no volia tractes amb en Brunet. El pare Toscas va intercedir en favor del Brunet dient al Subirana que no tenia cor ni sentiments si tractava malamanent al Brunet)
En Sebastià Soler va fer pagar a tres famílies els mobles del seu casament (o del fill?)
Fills d'Esteve Ponsa: Carles (pisos plaça margarida). Isidre (autocars, fill Esteve) Francisco (estanc)
Mossèn Jaume Sunyer va ser un bon mossèn, el van acusar d'entedre's amb la germana de la dona d'en Cosme Torras (Mercedes). L'últim que en sabia era que estava a casa d'un advocat o notari a Sta. Eugènia de Berga.
Mossèn Esteve (va venir d'Òdena) que està enterrat al Pont, era un poca-solta, no va fer res de bo.
Amb Jaume Closas. (setembre 1985)
El març de 1932 es crea la cooperativa de consum. (Uns 45 caps de família). La botiga era al solar del garatge del Ponsa. Cada soci tenia una llibreta on s'anotava la compra que feia. Els beneficis es repartien entre els socis en funció de les compres que havia fet. En ingressar es feia un dipòsit a fons perdut. Es comprava i el cap de setmana es pagava.
El 1934 es compra el terreny nou (1800 m2) al costat de l'Ateneu. Es va fer l'edifici del forn i de la llenya i la muralla. El forn no va funcionar fins a la guerra.
L'Ateneu es va començar el 1915 i es va acabar el 1917. El van fer els mateixos socis treballant. El que no podia treballar-hi pagava un tant pel qui hi anava en lloc d'ell. Els socis eren a títol personal. Pagaven un tant en entrar de soci i un tant cada mes. Hi havia servei de ball, cine, teatre i bar.
El 1931 es fa la biblioteca.
Del 1917 al 1920 no se sap el nom de la societat. Del 1921 fins la dictadura de Primo de Rivera es va dir Círculo Bloque Liberal. Unió Patriòtica durant la dictadura i a partir del 1930 es va anomenra Ateneo Obrero Vilomarense.
Quan alguns de l'Ateneu van impulsar la cooperativa, els més benestants (Comajuncosa, Oristrell, Torradeflot...) van continuar sent socis però no anaven a l'Ateneu sinó al Casino dels Senyors.
El Casino dels Senyors eren partidaris de la LLiga (Cambó). L'Ateneu eran més de Macià i Companys (esquerra).
Els dos equips de futbol es van fusionar el 1934 al quedar-se els de L'Ateneu sense camp a l’haver-lo comprat els de la Cooperativa.
En Barbero ja era el metge abans de la guerra, va entrar al Pont amb els nacionals. Quan va acabar d'alcalde va marxar a Flix, d'on era fill. Després va venir el Pey.
El Nonitu i el Tet sempre anaven junts a tot arreu.
Amb Lluís Gallart (7-7-1987)
Va néixer al C. Santa Magdalena, 17. Pare: Joan Gallart Casaramona. Mare: Mònica Alsina.
Els Jover i Regordosa van fer les fàbriques plegats i després se les van repartir a "palletes".
La fàbrica Jover només feia el torn de dia, la Regordosa feia torn de dia i de nit. Els treballadors s'hi feien el menjar i dormien. Després de l'explosió la gent va anar a altres fàbriques, ell va anar a Cal Castells. Tenia 10 anys.
Durant una temporada la fàbrica Regordosa va parar per renovar les naus, ja que les columnes eren molt gruixudes i ocupaven molt d'espai. L'edifici era de cinc pisos.
L'any 1928 es va calar foc en una selfactina i va cremar tota la fàbrica. Abans de l'incendi Ricardo "Bombita" el torero es va casar amb la filla del Regordosa.
En Soler Bohigues i després el Jorba (aquest més explotador) van entrar com arrendataris de la fàbrica.
L'any 1915 es van declarar 15.000 cargues de vi. ?
La casa que fa cantonada amb el carrer Sant Jaume i mestre Saura era can Sociats. Hi havia una taverna regentada pel Jaume i l'Angeleta. (El Jaume descendia de l'Hostal).
L'any 1909 els de Rocafor van baixar amb garrots picant a les portes de les cases cridant "Visca la república".
En el poble hi havia tres grups:
-Els 40 (Casino)
-Els del Teixidó (del Cambó)
-Els del Cases (Eren els més nombrosos i més pobres)
L'any 15 va haver-hi eleccions i els del Teixidó no deixaven votar als del Casas.
L'any 21 s'estava construint la fàbrica de dalt, en Gallart hi va col·laborar.
L'any següent molts treballadors de la fàbrica de baix se'n van anar a la de dalt. Aleshores el director va dir a un que era de Lleida si es veuria amb cor de fer venir gent de la seva terra a treballar al Pont. Així va ser com van venir gent de Lleida, sobretot dones, al Pont de Vilomara.
Amb Jaume Casajoana Llançà "Magrans" (maig 1987)
Episodi al Flequer: En Magrans havia quedat amb el masover de can Flequer que pujarien ab el Sr. Fontfreda a fer una visita a la finca. (Ells sospitaven que el masover tallava arbres sense permís).
L'endemà de Sant Joan van anar al Flequer: en Magrans, el propietari Fontfreda, el seu fill i un nebot. Primer van anar amb el cotxe de línia a Rocafort i d'allà a peu fins al Flequer. Quan eren a la bassa del Flequer esmorzant els va sortir la colla del Massana (deu o dotze) i els van dur detinguts fins a la masia.
Allí els van dir que quedaven segrestats i que el fill del Fontfreda anés a Barcelona a buscar 300.000 ptes. i que no digués absolutament res a ningú del contrari matarien a la resta.
Finalment els van convèncer de deixar el rescat en cent mil pessetes. (Donat que el sr. Fontfreda no disposava de gaire efectiu, ja que el sr. Mallol li havia hagut de deixar 50.000 ptes. perquè comprés el Flequer feia un any i mig per unes cent cinquanta mil ptes. A més els bancs estarien tancats.
El fill així ho va fer, com que els bancs estaven tancats va haver de demanar els diners a la família.
Mentrestant al Flequer s'entretenien jugant al "tuti". El Massana va reconèixer que jugant a cartes en Magrans era més bo, però que amb les armes ho era més ell.
Al capvespre per no ser sorpresos dins la casa van anar al bosc per passar la nit. En Magrans va voler escapar-se i el van disparar (126 trets, són els casquets que es van trobar l'endemà), dues bales el van tocar, una a la cama i l'altre al coll.
En Caracremada el volia rematar allà mateix, però el Massana va dir que encara que fos de dretes i feixista era un bon home i que ells no mataven les bones persones.
Prop d'allí va passar un carro amb el masover de Casasaies. En Massana va fer el comentari que podien estar tranquils que no diria res dels trets, ja que era dels seus. Van anar a buscar aigua oxigenada a la casa i el van curar.
L'endemà el fill d'en Fontfreda i un seu cosí (germà del nebot) van anar amb cotxe fins a Can Vitó i d'allí a peu fins al Flequer. Els homes d'en Massana els van sortir al seu encontre. Van recollir els diners i els van deixar lliures. Ells van anar fins al Pont, allí el metge va reconèixer les ferides i el van dur a la clínica.
En Magrans en aquella època era auxiliar del jutge de pau.
El sr. Fontfreda tenia un cunyat el general Ferrer, dos fills d'aquests són els dos nebots de la història. Aquest general després va tenir un càrrec important a la universitat.
El sr. Mallol era amic del sr. Fontfreda. En Magrans i el Mallol es van conèixer a la presó i es van fer amics. Cada dimarts baixava a Barcelona i es veien. El sr. Mallol havia tingut la Serra, el Ginebral i el Racó. En Magrans es cuidava de la propietat del Flequer i tallava el bosc.
En el llibre "Habla mi conciencia" d'un funcionari de presons parla d'aquest episodi, però no explica bé el que va passar. Suposa que va escriure el llibre perquè li perdonessin la vida.
L'any 49 va muntar la serradora.
Possibles enemistats d'abans de la guerra: El Xico de Puigxic i el Nonitu (cap del comité antifeixista de Manresa) havien pretès la que seria l'esposa d'en Magrans que era de Rocafort.
En el judici contra el Xico en Magrans va declarar en contra. Li sembla que el van afusellar. (En Puigxic, era oncle del Gil Torné, fou responsable de la mort del dr. Alabern de Manresa).
Pels anys 39-40 el propietari del Farell era Camilo Desveus Farell que era metge de Berga. El seu pare havia fet de metge a Santpedor i es va casar amb la pubilla del Farell. En Magrans comprava escorça al Camilo i l'enviava a Igualada per adobar pells).
L'any 1936, a més del tres (Ponsa, Brunet i Torras), van matar també un peó.
Al carrer Montserrat nº 10 té una casa que la va comprar el seu avi a un fadrí de Puigdoure. Té unes voltes de pedra i parets de metro. Com a mínim té 300 anys. Allí van viure-hi el seu avi, els pares i ell mateix. El pis superior el va construir en Magrans mateix.
Amb Jaume Brunet Camprubí. (9-07-1987)
Va nèixer al carrer Pelai 12 (abans carrer de la plaça). Pare: Josep Brunet Playà (1876 Viladordis). Mare: Josefa Camprubí Playà (el pare era de Roviralta i la mare de C. Playà). Avi: Jaume Brunet Noguera (Viladordis) Àvia: Vicenta Playà Quer (va néixer a la casa de la Fonda Anita pel 1850)
El seu avi va comprar la casa actual, que era una fusteria, a Ignasi Bosch el 1880. Més tard va comprar la casa del costat i va edificar-hi la casa nº 10 (1895).
Pagaven cens al Jover de l'Hostal, que no van redimir fins al 1950-60.
Havien tingut terres pròpies i per altres (Oristrell) que en pagaven parts de fruits o en metàl·lic.
Actualment només té regadiu i cereals al terme de Manresa. Sempre ha fet de pagès (vinya, olivera, ametllers)
A partir dels anys 80 del XIX es van edificar moltes cases a causa de l'eufòria vinícola.
La seva dona (d'Almeria) treballava a la Regordosa quan es va produir l'incendi (1928). Va ser un dissabte al vespre quan no hi treballava ningú. La fàbrica tenia: Planta baixa: cardes, metxeres; primer pis: Contínues, Segon pis: Aspis; Tercer Pis: Golfes.
Temps després de l'incendi el Jorba va dir que els que volguessin anar a treballar a una fàbrica que havia arrendat a Sant Joan hi podien anar. Ella havia trobat feina a Castellgalí i la va deixar per anar a Sant Joan.
Ella havia vingut l'any 1921 a Catalunya des d'Almeria per treballar en una fàbrica de la Pobla de Lillet que es va cremar i es van quedar sense feina. Els de la Regordosa se'n van assabentar i els van oferir feina al Pont, cosa que van fer 4 o 5 famílies, la seva va anar a viure a una casa del carrer Puig.
Pels volts de 1905 / 1910 els pagesos es van constituir en sindicat i van comprar una casa davant l'actual C.Montserrat (al costat del riu) on van comprar una màquina de fer aiguardent (era la sortida del vi de poca qualitat). Es portava un control molt estricte per part de l'estat.
Acabada la guerra, va reunir els pagesos i els va dir que si li feien costat ell es posaria davant del sindicat com a administrador i el tiraria endavant:
Va fer un estudi i el va presentar al sindicat: Vendre la màquina de destil·lar i comprar un molí d'oli i una premsa hidràulica. (La premsa tant servia per a l'oli com pel raïm) De la màquina els van donar 17.000 ptes. i les despeses van pujar a 70.000 ptes. però amb tres anys (del 43 al 45 van liquidar deutes. Acomplert els objectius es va retirar d'administrador. El seu pare també havia sigut administrador abans de la guerra.
Els anys 45-46 es va fer un assaig de celler cooperatiu. Es van llogar les tines de l'Hostal. Els pagesos portaven el raïm aquí. El progressiu abandó de les vinyes va aturar-ho.
S'havien assessorat bé: Quan fermentava el most s'havia de deixar la tina destapada. (En canvi ells sempre l'havien tapada amb fustes i fang) Quan ja ha bullit s'ha de tapar.
L'avi del Valentí Oliveres era del morro fort, volia que les parts les portessin a casa seva)
La vinya de l'Escudelleta la va plantar l'avi d'ell (Jaume Brunet) per tant les tines deuen estar fetes del 1870.
A la plaça de l'església hi havia un cafè i sala de ball. A cal Casots un altre. Per Pasqua es feien caramelles.
La Germandat de Sant Isidro era per assistència en cas de malaltia. Hi havia vetlladors que controlaven.
Per Sant Isidro es feia festa: Es sortia de cal Casots en processó fins a l'església portant el Sant. Al migdia concert vermut. A la tarda rosari i ball de tarda. L'orquestra ja se la quedaven per fer el ball de nit. Hi havia un altra germandat, la de Sant Antoni domiciliada a la Fonda Anita.
L'any 1933 va haver-hi eleccions municipals, ell va anar-hi de candidat amb els de la Lliga.
La Lliga: Serra-Sallent, Antoni Soler, Esteve Ponsa...
Esquerra: Orpina, Pere Brunet, Miquel Orti, Gallart ...
Hi havia els de l'Ateneu (també Unió Patriòtica) que canviaven de nom segons bufava el vent. El Comajuncosa, Altimires i Casasaies es van passar amb els del Casino.
El 14 d'abril del 1932, ajuntament: Fontanet, Forner, Torradeflot (després falangista)...
Durant el període 34-36 el pare ve ser proposat per ser alcalde formant part d'una comissió gestora. A partir del 36 torna l'Orpina i d'altres.
En Brunet, Subirana i Puigdellívol formaven part del comitè antifeixista, passaven per les cases a demanar diners.
La vida del pare perillava, tant és així que una seva germana (la mare del futbolista Basora) va venir al Pont amb un del comitè de Valls perquè marxés del poble (setembre) però ell no va voler.
La nit de l'1 al 2 de setembre del 36 el van venir a buscar a casa tres persones (un era el de cal Puigxic de Rocafort). Ell (en Jaume) va saltar per darrere la casa per anar a casa del Puigdellívol (del comitè) perquè intercedís pel seu pare. Però no va poder arribar-hi, darrere la casa hi havia dos homes del poble esperant-lo. El van agafar i el van portar on tenien el cotxe, al carrer Santa Maria. Com que el cotxe anava ple (els tres detinguts, els tres acompanyants i el xòfer) el van deixar anar. Dos d'ells anaven fora del cotxe sobre el parafang).
Ell (Jaume) va anar a casa de l'Orti que era amic seu i van anar a despertar el Pere Brunet. Aquest li va dir a l'Orti: "Anem a dormir que encara n'hi haurà per nosaltres".
Un cop acabada la guerra un dia el Ponsa li diu que han detingut al xofer que conduïa el cotxe el dia dels assassinats, era un xicot de Viladordis, però en Jaume quan el va veure s'adonà que no era ell.
Temps després, a Manresa quan passava per Can Jorba va reconèixer el veritable xofer del fatídic dia. Van indagar qui era i on treballava: A cal Dedeu. Quan parlen amb el propietari els diu que d'ençà de la guerra li ha canviat molt el caràcter, abans era alegre i ara molt trist. Un dia el citen en el bar on hi ha el Conservatori i l'hi diuen que hi ha una persona detinguda en el seu lloc. Es va declarar com a xofer d'aquell dia, però el van deixar anar al cap de pocs dies.
Amb Isidro Ponsa Riera (7-1-1988)
Va néixer l'any 1908. Casat amb Nativitat Tarrés Brunet. Han tingut quatre fills: Montserrat, M. Rosa, Valentina i Esteve.
Els pares: Esteve Ponsa Ambrós (1876-1936) i Margarida Riera Ambrós (es van casar el 1902). Fills: Teresa, Dionís (missioner i mort en un convent durant la guerra civil), Carles, Francesc i Isidro (ell mateix).
Els avis eren Valentí Ponsa Cortina (Monistrol de Calders) i Teresa Ambrós Fontcuberta.
Els avis van arrendar la casa de l'Hostal als Jover per 2.200 ptes/any i 2 capons a portar a casa de Barcelona. Cap al final pagaven 2.500 ptes/any i els dos capons el venien a buscar al Pont.
Com a propietaris útils de la terra podien establir terres als parcers a parts de fruit (1/4). Els parcers eren una quarantena amb contractes a rabassa morta.
L'ant 1931 es canvià la part de fruits per un pagament en metàl·lic.
Terres fins el Marquet, la finca del Playà, finca de casa Nova de Sant Jaume... Cal Carner era una illa dins les terres de l’heretat Vilomara.
El negoci del transport l'inicià l'avi. Tenia 6 mules i feia el transport de matèria primera i acabats de la fàbrica. St. Vicenç - Pont de Vilomara i viceversa.
El correu Mura -Rocafort -Pont de Vilomara el feia un tal Llobet.
L'any 23 es va allargar la concessió fins a Manresa. El fill del Llobet ho tenia molt abandonat. El pare Ponsa va intentar comprar-li la concessió però no van entendre's.
L'any 30 es va concedir la línea Manresa - Rocafort a dues persones: El Ponsa i el Ferrer. Fins a l'any 36 ho van anar fent ells dos.
L'any 36 li van confiscar el negoci. Amb els seus dos treballadors i dos del Ferrer van fer una cooperativa. El Ferrer pagava un tant cada mes a la mare Ponsa.
Als anys 30 un bitllet Pont - Manresa valia 70 cts. Un litre de gasolina valia 72cts. Es feia un viatge al matí i un altre a la tarda.
Per anar del Pont a Manresa a peu es feia servir la drecera del Pont foradat.
Quan els traginers i carruatges anaven molt carregats llogaven una mula a l'Estevet (el pare) per poder pujar la pujada de les Arnaules.
Fins al 36-39 va funcionar l'Hostal. De menjars pràcticament se'n van fer fins al 52-53. Anys que van abandonar-lo.
A l'Hostal hi havia 6 tines de 200 cargues cada una. També venien vi. El venien a buscar amb mules carregades amb bots, cada bot tenia una capacitat de mitja carga (60 litres).
Desl 12 als 16 anys estudia a Barcelona i Hospitalet. Va venir al Pont als 16 anys a treballar a cal Carner.
L'any 25 estrena el primer cotxe sense tenir carnet, era un Berliet B-16809 de 2 tones. Bàsicament feia el transport de la fàbrica nova fins a Manresa - Alta.
L'any 26 ja feia moltes vegades el viatge fins a Barcelona per compte de la fàbrica nova.
Més tard compren un Rochet Sneider B-25788 de 4 tones.
L'any 29 fa el servei militar i no torna fins l'any 31.
Més tard: Ford B-45330 de 17 places i 4 portes. Fou el primer cotxe per fer el transport de passatgers Manresa-Vilomara-Rocafort. Va costar 12500 ptes.
Chevrolet B-48151
GMC un camió B-51986, el van haver d'anar a buscar a Sevilla després de la guerra.
Taxi vell B-34466
Studebaquer B-61181 de 33 places. Aquest abans que els fos confiscat se'l van vendre a la Cia. General d'Autotransports. Els altres mencionats van ser incautats el 36.
Els porcs que tenien, una seixantena, també se'ls van vendre abans no fossin confiscats.
Durant la guerra a casa seva els van negar la cartilla de racionament i havien d'anar a comprar pa d'amagat perquè els del forn els havien prohibit vendre'ls pa.
Dies després de l'alçament feia cada dia dos viatges a Barcelona per treure gènere de la fàbrica. Durant el trajecte havia d'apartar morts de la carretera.
Un dia venint cap el Pont el van parar a Monistrol de Montserrat, allí li diuen que tenen onze persones per jutjar i afusellar si el poble els considera culpables. Quan arriba a casa ho explica i a la fàbrica també. Allí tot carregant gènere al camió el Jaume Closas (PSUC) li fa un comentari en el sentit "que al Pont s'hauria de fer el mateix".
L'any 23 (dictadura de Primo de Rivera) ell està afiliat a ERC i porta l'escut de les quatre barres a l'americana. En canvi el seu germà Carles pertanyia a la CEDA. Ara, quan maten al seu pare el 36 canvia totalment de bàndol.
El setembre del 36 a les 12 de la nit venen buscar el seu pare per fer-li un interrogatori a Manresa. Ell s'ofereix a acompanyar-lo, però al cotxe no hi cap. Hi anirà al darrere amb el seu cotxe, però quan arriba al pont els guàrdies no el deixen passar. Esperant allí se senten uns trets.
L'endemà al matí troben l'alcalde Orpina que venia de treballar de la fàbrica d'electricitat i li expliquen el que va passar a la nit. Ell els respon que no hi ha res a fer perquè són morts. Allí mateix van prometre que allò no quedaria així.
Aquell mateix dia ve un amic seu (Joan Garriga) va a casa i els aconsella que marxin, que anirien a buscar-los a ell, el seu germà i al seu sogre; també al director de la fàbrica Sebastià Galobart.
Tots fugen. Ell i el seu germà van cap a Barcelona, però a la casa on s'estan la registren i per poc no enxampen el seu germà que estava amagat al terrat. (història del lot)?
Després van anar a casa del mestre que havien tingut, però d'allí també han de fugir. Aleshores van a casa d'uns amics de l'Hospitalet.
Ell considera el Subirana, del comitè antifeixista, el responsable de la mort del seu pare. El Subirana com a parcer devia diners als Ponsa. Va morir d'una embòlia davant de cal Serra-Sallent.
Després de la guerra van tornar l'Orpina i el Brunet (PSUC). A tots dos els va dir el mateix: Tenien vuit dies per recuperar-se, arreglar el que fos, fins i tot marxar si volien, però passat els dies ell avisaria a la guàrdia civil.
Mossèn Jaume Sunyer va anar a intercedir per ells, per tal que no els denunciés, però no va servir de res. Fins i tot un dia davant d'ell i el jutge, Mariano Junyent, els va dir que si els passava alguna cosa, o anaven a la presó, ell (en Ponsa) també hi aniria. Més tard es va disculpar per haver-se exaltat.
Durant la guerra cada setmana havien de pagar 120 ptes. deien que era per mantenir els milicians. Fins que un dia la seva mare va dir que no tenia més diners.
Acabada la guerra pot ser que els de la falange anessin a algunes cases a demanar diners pel monument funerari que es feia al cementiri.
El cap de la falange, el Comajuncosa, (de l'Angle) li va comentar que s'havia de fer fora el mossèn. Ell li va contestar que amb ell no li feia pas nosa. I li sembla recordar que fins i tot van anar a Vic per parlar amb el bisbe i fer-lo fora. (Com així va ser).
Acabada la guerra a Rocafort van agafar dos homes amb l'excusa que havien robat coses i els van matar llençant-los daltabaix d'un barranc. (No recorda si això va passar quan era alcalde o quan ho era en Barbero).
Abans d'aquest fet els de Rocafort havien anat a queixar-se dient que els desapareixia bestiar, i l'alcalde els devia contestar: "Què voleu fer-hi? Si n'enganxeu algun el peleu i ja està".
Anys més tard el Barbero se n'assabentà i com que les relacions no eren gaire bones els va denunciar i els van condemnar a uns anys de presó. Eren els de cal Mestret, el de Cal Xico i el de cal Tinet.
Abans de la guerra hi havia una publicació: La Bogadera.
Quan ell va ser alcalde a l'ajuntament sempre parlaven en català.
Ford B45330
Stewart B 40693
Amb Teodor Laposa "Calderer" 14-12-1988
El seu pare havia fet de calderer. Venia i arreglava paelles i objectes de metall.
Ell és de Santpedor, però van marxar per anar a Sant Vicenç.
Van fer de masovers al Farell. En van marxar l'any 41 perquè el que feia de comandant de puesto de la guàrdia civil de Sant Vicenç li va aconsellar que marxessin. El pare va comentar que tenien moltes visites de falangistes buscant "rojos", i el comandant li va dir que aquests eren pitjor que els rojos. Que si no els havien matat els rojos aquests sí que serien capaços de matar-los.
Amb el pare i un seu germà anaven a Sant Vicenç a portar les armes que trobaven pel bosc, perquè cada viatge els donaven 30 ptes.
Aquest comandant de "puesto" era una persona que durant la guerra estava emboscat i que sovint se li apareixia al Teodor perquè li donés tabac. Després de la guerra en un d'aquests viatges a Sant Vicenç el guàrdia civil el va reconèixer i van agafar confiança. El pare comentant que no tenia cap escopeta, el comandant li va dir que agafés l’escopeta que volgués.
L'amo del farell era en Camilo Desveus Farell, metge de Berga. El seu pare havia sigut metge de Santpedor i es va casar amb la pubilla del Farell.
El pou del Farell està ple d'ovelles mortes, perquè hi havia un pastor que ovella que es moria ovella que llençava al pou.
Els monjos de Montserrat li van dir que la casa on s'està ( Montserrat, 17) efectivament havia sigut propietat del monestir i hi tenien una destil·leria. Quan feien el trajecte Montserrat - Sant Benet hi feien parada. En una de les llindes hi posa l'any 1779.
El pare de la dona del Teodor va comprar la casa al Florenci Oliveres, el qual explicava que quan ell tenia uns 10 anys, el seu pare l'havia comprat als monjos. (El Florenci va morir fa uns deu anys a l'edat de 80 anys).
Davant de les cases del carrer Montserrat n'hi havia unes altres que una riuada se'n va endur. Però eren posteriors a les del carrer Montserrat, ja que estaven construïdes sobre terreny d'aquestes cases. (Les parcel·les arribaven fins al riu).
Amb mossèn Joaquim Ciuró (any 1987)
En el diari "El manresà" del dia 20 de setembre de 1868 hi ha la notícia de la festa d'inauguració de l'església del Pont
La rectoria es va fer el 1894, hi ha una carta on la casa Jover fa donació del terreny al bisbat. Del solar de l'església no hi ha res.
El rector és un sacerdot amb la plaça en propietat. Els ecònoms no la tenen en propietat. Els regents substitueixen el rector per les causes que siguin.
Les capelles particulars si no volen perdre el dret de culte han de fer almenys una missa a l'any. A Oristrell encara es fa.
Naixements al Pont de Vilomara: 1856: 19 1857: 24 1858: 31 1859: 29 1860: 36 1861: 24 1862: 34
El mossèn Jaume Sunyer i Pujolar quan va marxar del Pont va nar a Cal Grau de Manlleu a fer d'administrador.
El mossèn era amic de la família Reig (barber) "Cal Cura". Quan va morir Francesc Reig Fitó el mossèn va venir a l'enterrament (abril 1973). Va dir algunes paraules que no van caure bé a algunes famílies.
El 25 de juny de 1939 mossèn Jaume signa la primera partida de bateig, i el 14 de setembre de 1941 signa l'última.
El 1936 a més dels tres assassinats coneguts també van matar a un peó. El Francesc Orpina va anar a donar el pèsam als Ponsa però li van dir que no perdonaven.
Aquelles persones els van matar per qüestions polítiques i rabassaires, rivalitats que venien d'antic entre Rocafort i el Pont.
En Lluís Gallart de cal Quim és una de les persones grans del poble que pot recordar coses més antigues.
El 1970 es comença la junta d'enterraments que compta amb més de 2000 afiliats.