Casasaies
Mas Casasaies
Localització: 41.69648, 1.93895
Documentació
1228-67 Pere, clergue de Rocafort, eximeix i allibera a Pere de Casasaia, al seu fill Pere i als seus hereus de totes les demandes que els pogués fer fins a aquest dia per raó dels jornals que ha de rebre per les terres del mas Casasaia que són de domini de Santa Maria de Rocafort, amb l'excepció, només, de les accions que pugui prendre contra Guillem, fill de Pere. I arriben a l'acord que els Casasaia només hauran de fer a l'església, dos jornals de cavada, dues joves de verema i, si tenen bestiar, una tragina. Pere de Casasaia i el seu fill Pere prometen complir-ho i fer-ho. Document fet i signat davant dels testimonis Pere de Cadageres, Pere de Malla, Pere de Mar, Galceran Mar, Guillem Fuster i Berenguer de Solanes. ( ACBG30-269-T2-93)
1258 Ferrer de Mura ven a l'església de Santa Maria de Rocafort i a Pere, clergue d'aquesta església, tota la tasca del pa i del vi, una gallina i dos formatges que rep del mas de Casasaia, del terme de Rocafort i ho tindrà per Guillem de Terrassa i el seu fill Simó de Rocafort. El preu de la venda és de 50 sous de duple de marca d'argent de 88 sous, que Ferrer confessa haver rebut. Guillem de Terrassa ho confirma, lloa i signa davant de Guillem de Torre i Bernat de Fàbrega. (ACBG30-269-T2-19)
1310 Jaume de Casasaia, del terme del castell de Rocafort, ven a Elisenda March, filla de Berenguera March, del terme del castell de Rocafort, dues peces de terra, una d'elles amb arbres, que té per l'església de Santa Maria de Rocafort i el seu rector. Elisenda haurà de pagar un cens anual de 10 diners a l'església de Santa Maria i al seu rector i, per la compra, paga 28 sous, que Jaume reconeix haver rebut. Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, ho signa per raó de senyoria. (ACBG30-269-T2-31)
El 3 d'octubre de 1325 en Bernat Casassaia junt amb altres homes del terme confessen pagar a Pere Sitjar i monestir de les Jonqueres 1/4 de tasca del seu mas.
El 15 de nov. de 1325 Pere Sitjar restitueix a Guilllem de Talamanca, cavaller, els mil sous barcelonins de la venda del mas Casassaies de dit terme, que Sibila, mare de Pere havia fet en alou a Berenguer de Talamanca, cavaller, difunt, pare d'aquell.
1310 Jaume de Casasaia, del terme del castell de Rocafort, ven a Elisenda March, filla de Berenguera March, del terme del castell de Rocafort, dues peces de terra, una d'elles amb arbres, que té per l'església de Santa Maria de Rocafort i el seu rector. Elisenda haurà de pagar un cens anual de 10 diners a l'església de Santa Maria i al seu rector i, per la compra, paga 28 sous, que Jaume reconeix haver rebut. Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, ho signa per raó de senyoria. Document fet i signat per Ferrer de Palau, rector i notari públic de l'església de Santa Maria de Rocafort, i dels testimonis Mateu de Prat, Pere de Palau, clergue, Berenguer d'Església i Bernat de Trescoll. (ACBG30-269-T2-125)
1328 Bernat de Cassassaya i altres confessen deure a Abraham Vidal de Manresa 150 sous.
1334 Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, i Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, es reconeixen mútuament que Pere de Sitjar i els seus successors tenen i acostumen a rebre la meitat de la tasca dels honors que el mas Casasaia, del terme del castell de Rocafort, té al coll de les Graelles i que arriben fins al mas de Cornudella, i que l'altre meitat de la tasca d'aquests honors la rep el rector de l'església de Rocafort. Reconeixen, també, que el rector de Rocafort rep tota la tasca íntegra dels honors anomenats de ça Roca, que tenen els possessors del mas d'Ort, i dels honors i horts de la masia de les Cases que són al terme del castell de Rocafort i que tenen els possessors del mas de Casasaia. (ACBG30-269-T2-131)
El 1349 Bernat Cassasaya pagès del mas del mateix nom figura a la llista de homes propis, sòlids, naturals i afocats del terme.
El 1352 Jaume Casasaia i Bernat Casasaia fan un reconeixement de deute (40 lliures)a Guilleuma senyora del castell.
En el fogatge de 1497 surt citat en Valentí de Casassatges
En el fogatge de 1553 surt citat Joan Casassages.
1578. Francesc Jofresa, de la parròquia de Sant Llorenç Savall, ven un censal a Gabriel Casajuana i Francesc Oliveras, àlias Casasaia, obrers de l'església de Santa Maria de Rocafort, que servirà per a un aniversari que el mas Casasaia fa calebrar a l'altar major de l'església de Santa Maria de Rocafort. El preu del censal és de 20 lliures i la pensió de 30 sous que pagarà cada 30 de maig. Francesc Jofresa dóna com a fermances del pagament de la pensió a Miquel Ponsferrer, hereu del mas Ponsferrer, Feliu Sala, hereu de la Sala, i Pere Joan Comaderran, tots del terme de Sant Llorenç Savall, i Valentí Clapers, del terme de Granera. Francesc Jofresa fa àpoca conforme ha rebut les 20 lliures. (ACBG30-269-T2-137)
El 1597 Antoni Casasaya forma part amb d'altres membres de la comissió responsable de la jurisdicció criminal del terme.
1735 Joan Casasayas propietario contribueix amb 219 Rals 20.. a l´erari públic.
1762 Josep Casasayas, fadrí del mas, testava a més de 24 misses de caritat 6 s. a favor del seu nebot Valentí Casasayas fill del seu germà hereu. (Ferrer i Alòs. Pagesos i Rab. p. 592)
En el cadastre de 1773 Juan Casassayas tributa amb 159 Rals per 10 jornals de camp de secà, mig jornal de bosc, un quartal d'hort de secà, vint-i-dos jornals d'erm, mig jornal de vinya, una casa amb la família i un germà, un mul, dos bous, un ruc, sis porcs i vint xais.
1826 Balentin Casasayes contribueix al subsidi de 1824 amb 2 .. 13...
"Casa y heredad llamada Casasayas de extensión unas cuatrocientas cuarteras de sembradura, linda a =. con el manso Vila de Mura y parte con el manso Puig de la Balma, a M. con el manso Putxet, a P. con dicho Putxet y parte con manso Flaquer y a C. con tierra s de Joan Casajoana, con las de Juan Tapias de Navarcles, con las de Simon Serra y con el manso Serra de la Yglesia."
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Casasaies era de 555 Q.
1852 Josep Casasayas veí de Barberà confessa deure 1.168 lliures a Ignasi Noguera, Pere Arola i Salvador Balaguer de Manresa. Els diners són per satisfer la madrastra Francesca Casasaies i Riera pels drets sobre els bens del seu difunt marit Valentí Casasaies, mort el 1842, una altra part per satisfer la dot de la germana Maria Lleonart i Casasaies, i una altra part per satisfer els negocis del dit Josep.
1852 Josep i Valentí Casasaies confessen deure 10.000 lliures a Pedro Arola, Salvador Balaguer, Manuel Portabella y Jaime Miralles de Manresa. En la quantitat ja hi havia els interessos a pagar en el terme de 12 anys.
1860 Josep Casasayes rep de Maria Casajoana com a dot 800 liures (8533 rals i 3 ct.) i les assegura amb les terres següents: Terra plantada de ceps 100 q. del mas Colldat del terme de Rocafort. Llinda a orient: terres del mas Colldat i part amb mas putxet de santa Creu.Ponent: Mas Putxet i part mas Flaquer. A Nord amb terres de Joan Tapies de Navarcles i de Joan Casajoana de Sant Fruitós. (OCH 86 llib. 13 p.130)
1861 a l'amillarament, Josep Casasaies declara: 2 cases i 2 bous. 13Q i 3q de sembradura, 6Q i 6q de bosc, 26Q i 10q d'erm. (Total unes 47Q) A més de terres cedides a 48 parcers.
1861 Salvador Balaguer i Ignasi Noguera redueixen censos del mas.
1921 Isidro Casasaies president del Círcula Bloque Liberal del Pont de V.
1949 La masia habitada per masovers fou escenari de la mort d'un guàrdia civil per part de l'escamot de maquis d'en Marcel·lí Massana.
1985 La finca de Casasaies no formava part de l'Agrupació de propietaris forestals tenia 192 ha. i el titular de la propietat era Francesc Torredemer Malagarriga.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Descripció
El mas Casassaies és una de les grans heretats del terme, tot i que una bona part de les terres pertanyien a Mura. Malgrat els indicis documentals, que ens situen en el segle XIV, futures recerques podrien aportar noves dades de la seva antigor. La principal característica de la construcció de la masia n'és la seva ubicació, tant per motius obvis com imperceptibles. La seva situació enlairada als quatre vents i en un lloc força recòndit i allunyat de vies importants de comunicació en són els obvis. Els més ocults es veuen durant la visita ja que una part de la construcció, segurament la més antiga de la masia, és sota bauma.
És de planta rectangular però consta de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. El cos principal està format per la planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. El ràfec està fet amb llesques de pedra plana. L'accés principal és un portal rodó dovellat del segle XIX; la dovella central porta gravada la data de 1801. Damunt seu, es conserva els brancals i la llinda amb pedra ben escairada d'un antic balcó amb festejador i sense reixa. La resta de finestres també tenen els ampits, els brancals i la llinda treballades i la majoria tenen festejadors. És justament al segon pis, on hi ha dues finestres orientades a llevant amb sengles llindes gravades. A la planta baixa hi trobem dos cossos regulars: el central i el de llevant; i un tercer cos a ponent, està construït adaptant-se al terreny rocós, sota la bauma. El cos de llevant era el destinat al bestiar, on encara es veu la menjadora. Al fons hi ha una gran tina de 3,10 metres de diàmetre intern per 3,20 metres d'alçada. Està recoberta amb cairons de rajola vermella (40 x 40 cm). Es pot accedir al seu interior a través d'un forat fet a la paret que hi ha al fons de la cort. L'accés original a la tina és a partir de l'escala de pedra que s'inicia al fons del cos central de la casa (pel costat dret s'accedeix a la part superior de la tina i per l'esquerra s'accedeix a les dependències de la planta pis). La boixa d'aquesta tina es troba al costat dret de l'inici de l'escala. En el cos central també es conserva una premsa de cargol, encaixada al mur, amb la data de 1800 gravada a la fusta. Darrera seu, per sota l'escala d'accés al pis superior, hi ha l'entrada al celler. Una sala de grans dimensions amb una sola compartimentació al fons, de terra batuda i roca. Només entrar hi trobem les boixes corresponents a dues tines més a les quals s'hi pot accedir des del pis superior. La primera que es veu correspon a una tina de planta circular, amb cairons de rajola vermella. La tina està adossada al mur de la façana nord. La segona tina és de planta quadrada amb les mateixes característiques constructives. El sostre d'aquesta bodega aguanta el pes de la casa. Està fet amb volta de maó, resseguint la forma de la balma, i reforçat per arcs de pedra i pilars de maó. També hi ha un parell de piques plenes de terra, una d'elles sencera, d'un metre de costat per 60 cm d'alçada exterior. A la planta pis, deixant les tines del pis a mà dreta i entrant a una estança que encara queda parcialment dempeus, hi ha una finestra amb festejador que dona a la façana principal i gairebé adossat, un forn del qual es conserva la boca i la volta. Està fet de pedra i maó, amb l'exterior arrebossat amb morter de calç. Deixant de banda aquests elements destacables, la planta pis ha sofert moltes modificacions; es veuen voltes mig tapades per envans de totxo, finestres tapiades i escales d'accés al segon pis, de pedra. Destaquen dues llindes de la façana interior orientada a llevant, amb gravats i inscripcions, que no s'han pogut identificar.
Observacions: Al costat de la masia hi trobem dues construccions independents; la que fa referència a corral pels animals i un conjunt de dues tines més, una de les quals conserva la barraca de la boixa. L'heura ha envaït gran part d'aquest conjunt.
Historia
Segons Ballvè (1998), la referència documental més antiga que cita el mas Casassaies és de l'any 1325, quan Pere de Sitjar restitueix a Guillem de Talamanca els mil sous barcelonins de la venda del mas que Sib il·la, la seva mare, havia fet en alou a Berenguer de Talamanca, pare de Guillem. Es tracta d'un pergamí que conserva l'Arxiu de Montserrat procedent de Sant Benet de Bages.
En els fogatges de 1497 i 1553 també en surt la referència i es cita el cap de la unitat familiar: Valentí Casajatges i Joan Sasasages respectivament. Una altra documentació que serveix per conèixer les masies del terme és el Cadastre de 1773, on consta Joan Casassaias com a propietari i que paga 159 rals per divuit jornals de camp de secà, mig jornal de bosc, un cortal d'hort de secà, vint-i-dos jornals d'erm, mig jornal de vinya, una casa amb la família i un germà, un mul, dos bous, un ruc, sis porcs i vint xais. Aquestes dades criden l'atenció, tot i sabent l'alt grau de frau que comporten els cadastres d'aquesta època. Sobretot si les confrontem amb l'existència de tines i tenint i algunes de les dates de dovelles i premsa, que situen el mas l'any 1800 com un moment àlgid de la producció de vi. Precisament 50 anys més tard, el propietari és obligat a arrendar el mas per poder pagar els deutes. El mas s'abandona a partir de 1949 quan els masovers fugen a conseqüència de l'enfrontament entre els maquis que s'hi havien establert i la Guàrdi Civil. Des de l'any 1939, coma mínim, pertanyia a la família Miralles. Fins que a l'any 1972 compra la finca l'Anna Costa de Terrassa. L'incendi de l'any 1985 afectà definitivament la casa i passa la propietat a Desarrollos Industriales, SA.