Documentació: 

• 932 Adevonso i Ranla la seva dona, venen a Gauderic i Ermessenda cases, corts, hort, terres de conreades i ermes, vinyes amb pomeres i els seus "vexellos" que ells tenien per compra al comtat de Manresa, al terme de Vall de Nespola, al lloc que en diuen Ullastrell.

Afrontacions: 

Orient: Palacio de Avezia (castell de Rocafort)
Migdia: Monte Virgilio (Puig Gil)
Occident: riu Llobregat
Nord: riu Nespola Preu: 24 sous (Arx. Montserrat. Pergamins Bages 4)

• 966 és citada la Villa Ullastrello en una venda d'una vinya amb dos cups, una tona i dues portadores que fan Mirabile i la seva dona Ego a Recosindo.      (Arx. Montserrat. Pergamins Bages 4)

• 984 Borrell comte i marquès ven a Unifred i la seva dona Ermengarda l'alou que té al lloc anomenat Ullsatrello. Afronta a orient: Arbocet, a migdia; torrent de Puig Gil, a occident.: Villamara i nord: Serra de Figuera. Preu de 100 sous.     (Arx. Montserrat. Pergamins Bages 1.133)

• 1006 Ermengarda i els seu fill Randulf, levita, donen a Amaltrud Sendred l'esmentat alou d'Ullastrell amb les mateixes afrontacions.   (ACA, Monacals Universitat Lligall 72 / Index del col 41 de St Benet doc 55)

• 1013 L'abat Guitart i els monjos de St. Cugat venen a Ramon Borrell comte i la seva dona Ermesssenda unes propietats que tenen als termes de Terrssa, Ullastrell, Castellar i Nespola per tal d'acabar les obres del claustre. (Cartulari de St. Cugat del V. doc nº 456)

• 1022 En el testament de Randulf deixa el castel de Rocafort  i altres terres a Odó, excepte l'alou d'Ullastrell amb els seus termes que cedeix a Amaltri. 

• 1057 Umbert de Rocafort, fill d'Odó, compra a Ingilberga i sa filla Bersen terres que tenen  sota la vila d'Ullastrell cap a la torre. (AMF Bages perg 1460)

• 1230 La capella de Sant Perer d'Oristrell surt citada com a Sant Pere de la Torre, amb altar dedicat a Sant Joan, el 1291 torna s sortir citada. (Cat. Romànica. El bages. p. 39)

• 1236 Bernat Belo i sa muller Elisenda venen a Pere d'Arbocet la meitat del mas Gualfar que tenien prop d'Uyastrello.

• 1317 Guillem d'Ullastrell surt al "Libri Iudeorum Minorisse"

• 1323 Guillem d'Ullastrell i altres tenen deutes amb Ramon Guilem de Sucarrats i també amb Berenguerona Amargós que ha pagat Pere de Sitjar. (AHM Pere Sitjar 95)

• 1324 Guillem d'Ullastrell i altres paguen 40 sous que devien a Ramon Trasserra i Pere Alzina. (AHM Pere Sitjar 95)

• 1328 Guillem d'Ullastrell i altres confessen deure 150 s. a Abraham Vidal (10é llibre dels jueus 1327-1329)

• 1497 Miquel Vastrell surt en aquest fogatge.

• 1553 surt citat en Vistrell.

• 1597 Valentí Uyastrell forma part dels juarts encarregats de la jurisdicció criminal del terme de Rocafort.

• 1728 entra el cognom Oliveres al mas  Oristrell

• 1735 en el cadastre consta que Joan Oristrell ha de pagar 251 Rals 13

• 1741 Jaume Olibera de Oristrell, regidor.

• 1773 en el cadastre figuren Francisco Oristrell i Jayme Oliveras y Oristrell que paguen 201 Rals per 12 jornals de secà, 2 de bosc, un quartal d'hort de secà, 20 jornals d'erm, un jornal i mig de vinya, per la casa, pel personal, per un mosso, un mul, un bou i 5 porcs.

Casa Manso i heredad llamada Oristrell linda a O. con los mansos Mas i Puig propios de Francisco Asis Vila, a M. con el manso Marcet de Vallhonesta y Farell de Santa Creu, a P. con el de Playà y dicho Marcet, i a N. con Valentin Casajoana.

• 1815 Miquel Oristrell síndic del poble de R.

• 1829 Valentí Oliveres es casa amb Maria Torrecabota.

• 1835 Miquel Oliveras Vilajoana escapant dels isabelins va caure daltabaix del Mal pas de Puigdoure i va morir. Abans s'havia amagat darrera una bota del mas i per poc no el descobreixen. La viuda Maria Riera. 

• 1836 L'hereu és Valentí Oiveras Oristrell  i Riera, la viuda usufructuària. L'hereu es casa amb Maria Torracabota i tenen els fills: Joan i Miquel, Maria, Teresa i Antònia.

• 1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Oristrell era de 661 Q.

• 1851 Valentí Oliveres redueix censos ( 3 quarters d'ordi, 3 quarteres de blat i 3 gallines) que feia a Sant Benet.

• 1861 A l'amillarament en Valentí Oliveras declara de conreu directe: 35Q 8q de sembradura, 22Q 8q de vinya, 4Q 9q d'olivera, 300Q 5q de bosc, i 99Q d'erm (total unes 462Q). 1 casa i 2 bous. A més, terres cedides a rabassa a 26 parcers.

• 1887 en el Nomenclátor de Barcelona consta que viuen 10 persones al mas.

• 1907 Manuel Oliveras Tomascabotes figura com a propietari. (A.M. P.V. i R. Reg edificis nº 322)

• 1912 Valentí Oliveras Vall " " " "

• 1930 febrer, constitució Ajuntament, regidor Valentí Oliveras Vall 

• 1931 maig, Constitució Ajuntament republicà, segon t. d'alcalde Valentí Oliveras Vall.

• 1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 250, 94 ha. (236,23 forestals i14,71 no forestals) Afronta  a N. mas Casajoana, S. Farell, E. Sant Jaume i Playà, O. Casajoana. Propietari Jaume Oliveras Serra.

• Anys 1980 A l'Agrupació de propietaris forestals de Rocafort i Vilomara en Jaume Oliveras Serra paga una quota de 6250 ptes. per 250 ha. de terreny.

• 1985 el titular era Valentí Oliveras Concustell

Què diu el mapa de patrimoni:

Descripció:

El mas Oristrell és una de les finques més extenses del Pont de Vilomara i una de les més antigues. S'ubica a l'entrada de la vall del Torrent Flequer, en un punt dominant visualment. L'antiguitat de la masia i les diferents reformes i ampliacions que ha patit mostren una planta complexa de diferents cossos. L'antiga façana, amb portal rodó dovellat, orientada a migdia, ha quedat tapada per edificacions auxiliars de caràcter productiu. Però aquesta façana ja era una ampliació de la part més antiga, coneguda amb el nom de Torre Moruna. Un document del segle XIII ja parla d'aquesta torre quan es refereix a la capella de Sant Pere com a "capella de la torre". És de planta rectangular i encara conserva espitlleres de defensa. Possiblement hagi perdut altura en alguna reforma, però la resta es conserva poc alterada. Aquesta torre va quedar integrada a la construcció de la masia a causa de les successives ampliacions. Posteriorment s'hi van anar afegint estructures de producció en diferents èpoques: la pallissa, l'era, els cellers, diferents corrals, un trull i les tines. D'aquestes darrers, hi trobem un grup aïllat, als quatre vents, de tres tines cilíndriques i deu més adossades a la casa. Tant en el sector de llevant com en el de ponent.

Observacions: Destaca, a part de les tines, un trull, amb tots els seus components i amb una de les pedres porta la data de 1884 gravada. En el celler també es conserven dues bótes congrenyades i de cadireta.

Història:

La documentació més antiga que ens parla d'aquest mas és un pergamí de Sant Benet de Bages de l'any 932. Es tracta d'una venda entre Aldevoso i la seva muller Ranla i Gonderic i Ermessenda, d'unes cases amb corts, horts i terres de conreu, terres ermes, vinyes i pomeres. Situa la finca en el lloc que es coneix amb el nom d'Ullastrell. Les terres delimiten a orient amb "Palazio de Avezcia", a migdia amb Monte Virgilio, a nord amb el riu Néspola i a occident amb el riu Llobregat. Existeixen document del mateix segle X i XI on es testimonien vendes. Amb el temps la informació augmenta progressivament i continua aportant dades del mas i de la família Oristrell durant els segles XIII, XIV, XV, XVI, XVII i fins l'actualitat. Fins el segle XVIII es manté el cognom Oristrell, que ha quedat al mas. Però a partir de 1723, al quedar-se sense descendència masculina, el cognom esdevé Oliveras. Fou mitjançant l'enllaç matrimonial entre Jaume Oliveras i Oristrell i la pubilla. El cognom Oliveras es manté en l'actualitat.