Documentació:

• 994 Venda del comte Ramon Borrell i Ermessenda comtessa, a Ermengarda (a) Bonadona i el seu fill Randulf, l'església que anomenen Santa Maria junt a la parròquia que diuen Palaz Aveiza ... en el lloc que diuen valle Nespola a l'apèndix de Sant Martí. (També venen les esglésies de Sant Martí de Nespola i de Sant Aon)

• 1022 Testament de Randulf que deixa a Odó fill seu, el castell de Nespola que diuen Rocafort ... junt amb la parròquia de Santa Maria de Palau de Veça...

• 1056 Odó i Elisenda donen en franc alou a l'eslésia de Santa Maria de Palau de Veça i al seu sacerdot la terra que tenen per la compra que en van fer a la dona Quixol i als seus germans Onofre i Ricolf i que és al terme del castell de Rocafort, sota Santa Maria de Palau de Veça, a la illa comtal. (ACBG30-269-T2-1)

• 1061 Ramon, sacerdot de Santa Maria de Palau de Veça, i Isarn, sacerdot de Sant Martí, donen a Eriball i la seva dona Júlia, una peça de terra de vinya i altra terra que tenen al comtat de Manresa, a l'apèndix de Santa Maria, sota l'església. Ho tindran per l'església de Santa Maria i li pagaran un cens d'un parell de gallines per Nadal, i pagaran la tasca a Sant Martí. Document fet i signat un 15 de febrer dels anys 1061 a 1108, durant el regnat de Felip, davant de Ramon, levita, i dels testimonis Arnau, clergue, Bonsfills Bernat i Urimir. ( ACBG30-269-T2-2)

• 1194 Testament de Guillem Beló deixa  a Santa Maria de Palau Veza 12 diners per enterrar el seu cos.

• 1228  Pere, clergue de l'església de Santa Maria de Palau de Veza, lloa i concedeix a Guillem Grifens ia la seva dona Guillema, dues sorts de terra de l'honor del mas de Grifens que tenen per ell al lloc anomenat la plana de Guillem d'Església. Guillem haurà de pagar la tasca de pa, vi i altres fruits. Per aquesta confirmació, Guillem paga 20 sous, que Pere reconeix haver rebut. (ACBG30269-T2-8)

• 1228-67  Pere, clergue de Santa Maria de Rocafort, dóna i estableix a Guillem de Grifens, la seva dona Guillema i als seus successors en l'honor que l'església de Rocafort té a la Plana Comtal, al darrera de la sort que ja tenen per l'església. . Li donaran ta tasca, el delme i la primícia de tots els fruits i un cens d'una gallina de la Mare de Déu d'agost. Guillem i Guillema li donen 8 sous en concepte d'entrada, que Pere reconeix haver rebut. (ACBG30-269-T2-94)

• 1235 Dalmau de Santmartí, la seva dona Guillema, el seu fill Simó i Ermessenda, dona de Simó, donen, lloen, confirmen i concedeixen en alou lliure i franc a l'església de Santa Maria de Rocafort, a Pere, clergue d'aquesta església, i als seu successors en la rectoria, la donació que Guillem Humbert va fer en el seu testament de dos masos a la vall de Granoya, de la parròquia de Moià; els dos masos anomenats la Vall, a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons; els masos de Guillem de Casasaia, de Guillem de Grifens i de Prat, a la parròquia de Rocafort; i la meitat del mas de Riera, també a Rocafort. Per aquesta confirmació Pere els paga 60 sous de duple, que reconeixen haver rebut. (ACBG30-269-T2-11)

• 1237  Guillem de Terrassa dóna i concedeix a l'església de Santa Maria de Rocafort i a Pere, prevere, i als seus successors en el càrrec, una gallina del cens que Guillem i els seus avantpassats solen rebre per l'honor de Font Fèrria, que és alou lliure i franc de Santa Maria de Rocafort, mentre que la tasca és de Sant Martí de Mura. Document fet i signat davant de Pere de Canal, prevere i capellà de Santa Maria de Rocafort, i dels testimonis Bernat de Mura, Guillem de Torre, cavaller, Berenguer de Ventaiol, Bernat de Torre, Berenguer de Trescoll i Llogari de Canadell. (ACBG30-269-T2-99)

• 1238  En el contenciós que mantenien Arnau de Talamanca i Pere, clergue de Santa Maria de Rocafort, per l'aigua de la riera de Nèspola, que corre entre els termes de Talamanca i Rocafort en alou franc i lliure del castell de Talamanca i també en alou franc i lliure de Santa Maria de Rocafort, van nomenar com a àrbitres a Guillem de Pallars, clergue de Mura, i Berenguer de Coromina, els quals van acordar que l'aigua fos de l'església de Rocafort. Per aquest motiu, Arnau de Talamanca i la seva dona Guillema donen a Pere l'aigua de la riera des del molí de Gomar, derruït, que és d'Arnau i Guillema, fins al nou molí de Santa Maria, que s'ha construït, al cap de la plana comtal, i li donen la fusta i la pedra necessària per a l'obra de la resclosa. Per aquesta cessió, Pere dóna a Arnau i Guillema 12 sous, que confessen haver rebut. (ACBG30-269-T2-101)

• 1239  Pere, clergue de Rocafort, dóna i estableix a Barquena, dona de Joan Ferrer, en un solar on hi ha construïdes les cases noves i la terra erma que és al coll de Bassetes, a Rocafort. Barquena haurà de pagar un cens anual de 4 diners per la Mare de Déu de Rocafort i paga una quantitat en concepte d'entrada que Pere confessa haver rebut. Document fet i signat per Pere de Canal, prevere i capellà de Santa Maria de Rocafort, i dels testimonis Bernat de Trescoll, Pere d'Arbosset, Guerau de Puig i Bernat de Serra. (ACBG30-269-T2-15)

• 1247 Pere Clergue, rector de Santa Maria de Rocafort, estableix a Guillem de Grifens i la seva dona Guillema en el solar on s'han construït unes cases al cens anual d'1 diner per Nadal. (ACBG30-269-T2-107)

• 1258 Ferrer de Mura ven a l'església de Santa Maria de Rocafort i a Pere, clergue d'aquesta església, tota la tasca del pa i del vi, una gallina i dos formatges que rep del mas de Casasaia, del terme de Rocafort i ho tindrà per Guillem de Terrassa i el seu fill Simó de Rocafort. El preu de la venda és de 50 sous de duple de marca d'argent de 88 sous, que Ferrer confessa haver rebut. Guillem de Terrassa ho confirma, lloa i signa davant de Guillem de Torre i Bernat de Fàbrega. Document fet i signat davant de Guillem de Cabanes, notari públic de Barcelona. (ACBG30-269-T2-109)

• 1267 Arnau de Grevalosa, delegat reial per als negocis dels feus reials del bisbat de Vic, atès que l'església de Santa Maria de Rocafort té els masos de Granoya i de la Vall, al terme de Clarà i Moià, que havien estat del senyor del castell de Rocafort, el qual els va alienar a l'església de Rocafort sense el consentiment del rei, després que Pere Clergue, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort li hagi pagat 100 sous, del valor de la cinquena part, en concepte de laudemi, de consell i d'acord amb Bernat d'Arters, jutge reial assignat als feus, lloa, concedeix i confirma a Pere Clergue i als seus successors a l'església de Rocafort, com a possessors d'aquests masos, amb els seus béns, pertinences, terres i homes, en feu del rei. Bernat d'Arters, jutge reial, ho autoritza i signa. ( ACBG30-269-T2-20)

• 1279-80 El rector de l'església de Rocafort contribueix amb 25 sous de dècima. (taxa extraordinària, 1/10 dels fruits o de les rendes d'una parròquia que s'havia de pagar a Roma per ajudar en el finançament de les croades). (Rius i Serra. Rationes Decimarum Hispaniae. Vol I )

• 1303  Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, dóna i estableix a Berenguer d'Església, del terme del castell de Rocafort, en una peça de terra o clos plantada d'arbres que és alou franc de l'església de Rocafort, al cens anual de 12 diners per Nadal i la tasca, delme i primícia de tots els fruits. Berenguer paga 5 sous en concepte d'entrada, que Ferrer reconeix haver rebut. Document fet i signat per Ferrer de Palau, actuant com a notari públic de l'església de Rocafort, davant dels testimonis Ramon Ferrer, Guillem de Roviralta, Andreu de Fàbrega i Ferrer d'Església. (ACBG30-269-T2-116)

• 1303  Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, dóna i estableix a Arnau de Bellsolà, també anomenat de Vilar, i al seu fill Arnau, en unes cases i peces de terra... Arnau de Bellsolà i el seu fill Arnau es reconeixen com a homes seus, propis i afocats i fan homenatge de boca i mans a Ferrer de Palau, qui els rep com a homes seus. (ACBG30-269-T2-119)

• 1307 Maria, vídua de Berenguer de Torrents, difunt, i Elisenda, la seva filla, prometen a Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, i als seus successors, que li donaran els 2 sous i 6 diners per Nadal del cens anual de les cases que van comprar a Guillem d'en Pous i que tenen per l'església de Rocafort a la sagrera de l'església i d'un hortet que Guillem d'en Pous va donar a Arnau de Vilar, que el té per l'església de Rocafort i del qual elles en tenen els drets. (ACBG30-269-T2-123) 

• 1307  Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, dóna i estableix a Simó, fill de Pere de Verdeguer, de Mura, en un camp amb una feixa, una tria amb arbres i un pati, amb la condició que en el pati hi podrà edificar una casa on viure o qualsevol altre edifici, tret d'un femer o una bassa. Per aquestes terres, Simó pagarà un cens anual de 18 diners per Nadal i la tasca, delme i primícia de tots els fruits. Simó promet a Ferrer que ell i els seus descendents seran homes propis i afocats de l'església, li fa homenatge de mans i boca i li promet que els fills i descendents que volguessin marxar de la casa, abans li pagaran 15 sous de remença, tret d'un que haurà de quedar hereu de la casa. Document fet i signat per Ferrer de Palau, rector i notari de l'església de Rocafort, davant del testimoni Nicolau Vidal. (ACBG30-269-T2-122)

• 1309 Bernat Grifé, la seva dona Berenguera Grifena i la seva sogra i mare de Berenguera, Maria Grifena, del terme del castell de Rocafort, donen i estableixen a Elisenda d'Escaiola, filla de Ferrer d'Escaiola i la seva dona Maria, del terme del castell de Talamanca, en una casa amb el soler on és construïda que tenen al puig de Santa Maria de Rocafort sota domini de l'església de Santa Maria i del seu rector. Elisenda els pagarà un cens de 12 diners per Nadal i ha pagat 10 sous en concepte d'entrada, que Bernat, Berenguera i Maria reconeixen haver rebut. Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, ho signa per raó de senyoria. Document fet i signat davant de Romeu Poch, clergue, regent l'escrivania i església de Rocafort per Ferrer de Palau, rector i notari de Santa Maria de Rocafort, i dels testimonis Bernat de Sant Esteve, de Talamanca, Andreu de Fàbrega i Bertolí de Riera, de Rocafort, i Mateu de Prat, clergue. (ACBG30-269-T2-124)

• 1315 Ferrer de Palau, rector de la església de Santa Maria de Palacio Verso, vulgo Rocafort, concedeix a Berengari de Planas, durant dos anys, els productes, esplets, collites, obligacions que corresponen a l'església per 100 sous.

• 1316 Pere de Palau, fill natural de Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, ven a Jaume d'Església, fill de Ferrer d'Església, difunt, del terme del castell de Rocafort, les cases amb peces de terra, horts, oliveres i altres arbres i una tria de les tinences del mas de Prat, que Pere té per l'església i rectoria de Rocafort. El preu de la venda és de 250 sous que reconeix haver rebut. Ferrer de Palau, rector de Rocafort, ho signa per raó de domini, i Galzeran, bisbe de Vic, ho aprova i signa. ( ACBG30-269-T2-32)

• 1332.  Guillem de Puig, Guillem de Roca i el seu fill Bernat, Guillem de Cadanyes, Guillem de Tria, Bernat de Colldat i Berenguer d'Església, tots del castell i parròquia de Rocafort, confessen i reconeixen a Ponç Gerald, del terme i parròquia de Rocafort que els ha donat, i ells han rebut, 12 sous de les almoines que ha rebut fins al present dia per les candeles dels torns de l'església. Document fet i signat per Pere Sabater, prevere, regent l'església de Santa Maria de Rocafort i notari públic per autoritat de Berenguer d'Altarriba i Bernat Nadal, canonges de Vic i de Galceran, bisbe de Vic, i dels testimonis Pere de Colldat, Pere d'Església, Bernat de Verdeguer. (ACBG30-269-T2-41)

• 1332 Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, canvia i permuta unes terres amb Jaume de Lleró, també anomenat de Torrents, i la seva dona Elisenda, del terme de Rocafort. Ferrer dóna a Jaume i Elisenda l'honor anomenat Pujolar, que és alou de l'església de Rocafort, i Jaume i Elisenda donen a l'església un tros de terra que és al pla que anomenen des Condal, sobre la bassa del molí de l'església, i que tenen per l'església de Rocafort. Atesa la diferència de valor entre les terres, Jaume i Elisenda donaran al rector 3 diners de cens per Tots Sants i el delme, primícia i tasca de tots els fruits i delme i primícia de les olives. Document fet i signat davant de Jaume Sabater, prevere, regent l'església de Rocafort i notari públic per autoritat del bisbe de Vic, i dels testimonis Berenguer d'Església, Pere Sabater, prevere, Bernat de Solans i Arnau d'Ort. (ACBG30-269-T2-40)

• 1334  Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, i Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, es reconeixen mútuament que Pere de Sitjar i els seus successors tenen i acostumen a rebre la meitat de la tasca dels honors que el mas Casasaia, del terme del castell de Rocafort, té al coll de les Graelles i que arriben fins al mas de Cornudella, i que l'altre meitat de la tasca d'aquests honors la rep el rector de l'església de Rocafort. Reconeixen, també, que el rector de Rocafort rep tota la tasca íntegra dels honors anomenats de ça Roca, que tenen els possessors del mas d'Ort, i dels honors i horts de la masia de les Cases que són al terme del castell de Rocafort i que tenen els possessors del mas de Casasaia. (ACBG30-269-T2-131)

• 1349  Pere d'Església, també anomenat Pere de Cadanyeres, fill de Berenguer d'Església i la seva dona Elisenda, difunts, que viu al terme del castell de Rocafort, al lloc anomenat el Puig de la sagrera de Santa Maria de Rocafort, eligeix a Bernat Mateu, rector de l'església de Rocafort, i als seus successors en aquesta església, com a senyor del seu cos i dels seus descendents i béns; es posa sota el seu domini i jurisdicció i, en reconeixement, li fa homenatge de boca i mans. Document fet i signat davant de Guillem de Plandemartí, prevere, regent l'església i escrivania de Santa Maria de Talamanca i notari públic de Talamanca per Bernat Mercadal, rector de Talamanca, i per autoritat del degà de Manresa i del bisbe de Vic. (ACBG30-269-T2-132)

• 1350  Jaume i Francesca d'Escaiola, fills d'Elisenda d'Escaiola, difunta, i Jaume de Solà, calderer, marit de Francesca, habitants del mas [...] de Talamanca, venen a Pere Basset, fill de Jaume Basset i la seva dona Ròmia, del terme de Rocafort, dues cases que tenen a la sagrera de Santa Maria de Rocafort, sota domini de l'església i que van pertànyer al mas de Grifens. Ho tindran pel rector de Rocafort i per Nadal haurà de pagar un cens de 12 diners al mas Grifens. El preu de la venda és de 20 sous, que reconeixen haver rebut. (ACBG30-269-T2-133)

• 1352 Bernat de Granoya, habitant de la vila de Moià, fill de Pere Bernat de Granoya i de la seva dona Maria, difunts, del terme de Moià, homes propis del rector i l'església de Rocafort, confessa i reconeix que ell, els seus béns i els seus successors, són del domini i senyoria de Bernat Mateu, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort i fa homenatge de boca i mans a Nicolau Mateu, ciutadà de Vic, germà i procurador de Bernat Mateu, i li promet que el tindrà per senyor. (ACBG30-269-T2-48)

• 1354 Berenguer Ferrer, mestre de pedra de Manresa, confessa haver rebut de Guillema deu lliures a compte del monument que fa pel difunt Pere Sitjar. 

• 1355 Dit mestre Berenguer confessa haver rebut cent lliures a compliment del preu del anterior monument.

• 1356 Bernat Mateu, rector de Santa Maria de Rocafort dona permís a Guillema, muller de Pere Sitjar difunt, per a traslladar l'ossa de son marit des del carner que és en dita església al monument que ha fet construir. 

• 1357  Bernat Mateu, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, absol, defineix i allibera a Guillem Simó, fill de Bernat Simó de Verdaguer, difunt, de la parròquia de Rocafort, i als fills que pugui tenir, de l'homenatge i servitud que li devia per unes peces de terra que Ferrer de Palau, difunt, predecessor de Bernat en la rectoria, havia establert a Simó de Verdaguer, difunt, avi de Guillem. Bernat Mateu reconeix haver rebut 5 sous de Guillem Simó per la redempció. (ACBG30-269-T2-49)

• 1388.  Guillem de Cadanyeres, la seva dona Elisenda i la seva mare Elisenda, del mas de Cadanyeres, del terme del castell de Rocafort, confessen i reconeixen a Joan Ros, prevere i rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, que són i han de ser homes i dones propis, solius, naturals, afocats al mas de Cadanyeres i de remença de l'església de Santa Maria de Rocafort, a la qual han de fer intèsties, cugúcies, eixòrquies, remença, ferma d'espoli i els altres drets acostumats; prometen ser-li fidels, li fan homenatge de boca i mans i prometen que li pagaran els censos, parts de collita i altres drets acostumats. (ACBG30-269-T2-134)

• 1405 Bernat de Casaldeu, prevere, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, dóna i estableix en emfiteusi a Pere de Prat, del mas de Prat, del terme del castell de Rocafort, en un tros de terra plantat de vinya que la rectoria i església de Rocafort té en franc i lliure alou al terme de Rocafort a l'Obaga d'en Peres. Pere de Prat pagarà un cens anual de 3 sous per Nadal, a més del delme, primícia i tasca de tots els fruits. (ACBG30-269-T2-135)

• 1567 Pere Farreres, rector de la parròquia d'Artés, Joan Bassas, prevere resident a Artés, i Antoni Joan Serra, pagès de la parròquia de Rocafort, com a marmessors del testament de Jaume Freisach, prevere i vicari parroquial de Rocafort, en compliment del què estableix el testament, creen dues misses d'aniversari, una a l'església de Rocafort el dimecres de la tercera setmana de Quaresma i l'altra a l'església de Talamanca el dimecres de la segona setmana de Quaresma. Per a que es puguin fer les misses, assignen al rector de Rocafort el censal mort de 15 lliures de preu i 15 sous de pensió anual cada 1 de març que paga Valentí Mar, àlias Perpinyà, pagès del terme i parròquia de Talamanca, i al rector de Talamanca el censal mort de 15 lliures de preu i 15 sous de pensió anual cada 9 de febrer que paguen Joan Camprubí, pare, i Joan Camprubí, fill, pagesos de la parròquia de Talamanca. Dels 15 sous que reben, cada rector haurà de donar 3 sous als jurats dels respectius termes en pagament de les feines d'administració. (ACBG30-269-T2-70)

• Rectors de la parròquia de Santa Maria:-1561: Joan Garrigarces (vicari-regent)-1582: Valentí Solervicens-1585: Joan Prat (fill de Moià)-1648: Gabriel Rovira (fill de Centelles)-1661: Antoni Espareny

• 1581 Creació d'un censal feta per Joan Puig de la Balma pare, a favor de Valentí Soler Vicens rector de Rocafort. (Extract. dels doc. Puig de la Balma Ant. Ferrando p.98)

• 1708 Bonaventura Puide la Balma treu un censal de 70 lliures que es pagava a la rectoria de Rocafort creat per Joan Puig de la Balma. (Extractes de doc. de Puig de la Balma. A. Ferrando 109)

• 1768 El rvnd. Joan Torrescassana, rector de Rocafort, funda un benefici perpetu simple i eclesiàstic sota la invocació de Ntra. Sra. del Claustre de Solsona. En el testament del mateix any fa hereu dels seus béns  a Jesucrist, que han de ser venuts a l'encant públic i del que resultés  anava a misses de caritat unes a Rocafort i unes altres a Matamargó d'on era fill(Ferrer i Alòs. Pagesos i rabassaires. p. 627 i 636)

Què hi diuen Closas i Griera:

SANTA MARIA DE ROCAFORT Les primeres notícies de l'església la situen al lloc anomenat Palau de Vesa, dins terme de Nèspola i com a sufragània de la de Sant Martí de Mura. El dit topònim l'acompanyarà durant força temps fins que serà substituït pel de Rocafort ( en un document de 1228 ja s'anomena Sancte Marie de Rupefortis). 

Primerament, l'església, com tot el terme, fou de domini comtal fins que passà al dels senyors de Rocafort. El 993 el comte Ramon Borrell ven a Riculf la parròquia de Sant Marcí de Néspola (Mura) i les sufragànies de Santa Maria de PaIatio Avaicie i la de Sant Aon. L'any 1022 ja apareix citada com a parròquia de Santa Maria de Palatio de Avesa, categoria que ha conservat fins avui.

 L'edifici actual, de finals de l'època gòtica, va ser edificat sobre l'antic temple romànic, aprofitant-ne alguns elements o modificant-ne força l'estructura, ja que es canvià l'orientació primitiva est-oest per la nord-sud. Entre els segles XVI-XVII s'hi afegiren dues capelles al costat de llevant. El seu absis és poligonal exteriorment.

 Fa una vintena d'anys la restauració d'aquest temple i es tingué especial interès a treure l'arrebossat que cobria el parament de la construcció, i deixar-lo totalment a la vista. D'aquesta manera s'han fet més evidents els canvis estructurals a què fèiem referència. Per altra banda, també n'ha millorat l'aspecte i, especialment, s'ha consolidat la seva estructura arquitectònica. D'entre els elements artístics que guarda l'interior cal fer esment de diversos escrits lapidaris en tombes que hi ha al subsòl de la nau, pertanyents al segle XVII, on reposen les despulles d'alguns rectors de la parròquia. També era interessant un gran retaule barroc, presidit per la imatge de la Verge titular que, per dissort, es feu desaparèixer durant la passada guerra civil. Sobresurten, però, una magnífica fornícula gòtica i el sarcòfag-ossari del senyor de Rocafort, Pere de Sitjar. 

El sarcòfag-ossari de Pere de Sitjar

El sarcòfag, esculpit en pedra, reposa en una de les parets de l'església sobre dues mènsules antropomòrfiques, també de pedra, en una de les quals i en la seva part inferior figura un llibre obert amb la següent inscripció: "Aquest monument és de l'honrat en Pere de Cigiar, senyor de Roqfort, a qui perdó Deu. Amen. Di (guem) Pater Noster". Figura també en la dita mènsula l'escut del noble cavaller, de forma ogival quarterat en creu i alternant tres faixes i cinc rocs. Pere de Sitjar és esculpit a la tapa del sarcòfag amb vestimenta militar, el seu cap reposa sobre un coixí i els peus sobre el llom d'un gos. Abillat amb un arnès militar de la corretja pengen una espasa i una daga. En el pom i la creu de l'espasa i a la creu de la daga ha gravat les inscripcions següents: AVE GRATIA. SALVE R(EGIATA), BENEDICTUS.

A la part frontal hi figuren 4 persones agenollades: un home, Riambau fill de Guillema,  les dues filles, Sança i Caterina i la viuda Guillema Nerell. Tots resten agenollats davant la Mare de Déu i acompanyats per un sant, possiblement sant Vicenç, titular de l'església del castell. 

Aquesta bonica peça escultòrica d'estil gòtic fou esculpida per Berenguer Ferrer, picapedrer de Man-resa, qui el 16 d'agost de 1354 confessa que ha rebut de Guillema, vídua del senyor difunt, la quantitat de deu lliures barcelonines a compte del petit monument que estava fent. El 23 de desembre de 1355 l'esmentat Berenguer confessa rebre la quantitat de cent lliures en compliment  del preu del sarcòfag. Finalment, el 18 de juliol de 1336 el rector de Rocafort, Bernat Mateu, a qui hem vist com a marmessor de Guillema, dóna permís a la dita senyora per traslladar les despulles del seu marit des del carner de l'església parroquial al sarcòfag construït a tal efecte i que, en principi, romandria a la capella de Sant Vicenç del Castell. En quedar abandonat el castell es devia traslladar a l'església de Santa Maria on ha romàs, fins ara.  Durant el parèntesi de la guerra civil i emparats per la normativa del conseller Ventura Gasol i capitanejats per Lluís Rubiralta i amb la complicitat de Nònit Puig, membre del comitè antifeixista, el sarcòfag fou protegit i traslladat a la Santa Cova de Manresa. En un examen del contingut, que es realitzà fa alguns anys, trobaren les restes de tres dones i un home, així com una moneda que encara no ha estat datada.