Casajoana

Mas Casajoana

Localització. 41.72068, 1.90416

Documentació

Història de Manresa. Sarret i Arbós p.337, 349, 383)
  • 1695 En una descripció del terme del mas Roviralta per la part oriental surt esmentat que afronta amb el mas Casajoana. En una mateixa descripció de l'any 1635 surt esmentat el mas Fusteres en lloc de Casajoana. (Arxius mas Roviralta)
("Relacion del repartimiento hecho por la justicia y Regidores del lugar de Sta. Maria de Rocafort de el Corregimiento de Manresa entre  los individuos que debn contribuir a la paga de 2783 Reales de ....... que se han repartido a este lugar por la Contadoria Principal de Cataluña, por la contribucion del año de 1735. Cuya cabtidad deveran pagar los individuos que abajo se diran en este forma....")
(El monestir de Sant Benet. Fortià Solà p.176-177)
(AHCM Subsidi de comerç 1824)
  • 1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Casajoana era de 746 Q.

  • 1861 A l'amillarament del mas Juan Casajoana declara: 1 casa, una mula i 2 bous. 34Q i 9q de sembradura, 13Q i 1q de Vinya, 14Q i 2q d'oliveres, 396Q de bosc i 64Q i 3q d'erm. (Total unes 522Q). A més de terres cedides a 38 parcers.

Què en diu el mapa de patrimoni:

Descripció

Masia situada en un altiplà conegut com La Serra, que s'estén de llevant a ponent. La seva situació és predominant, però actualment està enmig de la urbanització River Park. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Està envoltada per una closa, que en el sector meridional es converteix en un mur de contenció.

La casa està construïda damunt una gran llosa rocosa, que s'aprofita per decantar part de les aigües pluvials cap a un gran aljub que es posa per sota la casa; i part cap a un altre dipòsit pel bestiar. Les dependències dels quals s'ubiquen a la part septentrional. També a la part posterior hi ha les dues tines. La façana principal es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, a partir dels quals es conformen les diferents obertures, amb els muntants, ampits i llindes de pedra ben escairada. A la planta baixa, en destaca el portal, amb porta de fusta i portella, amb dues petites obertures als costats. A la planta pis, presideix un balcó amb barana de ferro i dues finestres als costats. La planta superior es distribueix en tres finestres iguals. El parament és arrebossat a excepció de la segona planta i els escaires, on es deixa veure la pedra treballada. La dovella central del portal d'entrada porta gravada la data de 1884 i la dovella central de la portalada del barri porta la data de 1629. En aquesta també hi ha una inscripció en molt mal estat i difícil de llegir sense fer un calc. Els muntants d'aquesta portalada no hi són, i s'han substituït per maons. Damunt la llinda de fusta d'una de les tines hi ha una pedra amb la data de 1889 gravada. Observacions: Exteriorment sembla restaurat, però part del sostre està esfondrat. Segons Ballbè (1998) tenia forn d'obra. A les dependències es conserva les restes d'un trull, i una premsa. A part de les dues tines comentades.

Historia

El document més antic de la casa és de l'any 1428. També surt en el fogatge de 1497 i 1553, amb el nom de Bernat Casayoana. Es coneix l'existència d'un dietari del segle XVII pertanyent a aquesta casa i publicat per Joaquim Sarret (1921-25).

En el cadastre de 1773, el cap de família és Josep Casajoana, que ha de pagar un total de 143 rals per nou jornals de camps de secà, dos i mig de bosc, dotze jornals d'erm, deu jornals de terreny rocós, un cortal d'hort de secà, dos jornals de vinya, una casa amb el personal i un mosso, una mula, dos bous, un ruc, un porc i vint-i-vuit xais. El 1907 el propietari era Valentí Casajoana. Quan Miquel Ballbè (1998) escriu el seu llibre, encara estava habitada.