El Putget

Localització: X 411097  Y4615053 

Masia que es troba en avançat estat de ruïnes, situada sobre un turó que li proporcionava una ubicació privilegiada. Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d’arrebossat de calç. La façana principal s’obre a migdia, on hi ha un portal d’arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l’interior de la casa. En l’interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades. A l’exterior hi ha altres dependències en ruïnes, probablement corrals, i un pou d’uns sis metres d’alçada amb coberta de falsa cúpula on van a parar totes les canonades de recollida d’aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa. Hi ha una llinda de finestra amb la data 1843. Al camí d’accés hi ha un pou cobert amb una estructura d’obra amb porta.

La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s’incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com a Putget, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d’una pubilla. 

Al fogatge de 1553, aquest mas seria d’alguns dels dos cognominats Puig. Probablement, la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins al XVII, quan es va donar a la zona un nou període d’expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en què es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l’estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou. 

(Dades del mapa de patrimoni cultural de la Diputació)


El 1592 la masia estava deshabitada, ja que a la consueta de Mura es diu: “En dita cassa per lo present no habita algú”. En canvi, a partir del s. XVII sembla que es torna a habitar tenint en compte els matrimonis que s'hi contrauen:

Matrimonis de la família Puig del Putget.

Segons la consueta de mossèn Oller de 1592 era tradició celebrar anualment les anomenades misses de conreu (o de menjar) per tal que els masos tinguessin una bona collita, a la vegada els masos contribuïen amb una part de la collita de blat (quarteres o quartans de forment). Entre tots els masos de Mura (17) es feien 42 misses de conreu. Dins l'enclavament de Santa Creu de Palou el Putget encomanava 1 missa de conreu i donava 3 quartans de forment al rector de Mura.