Prat
El Prat
Lcalització: 41.71851, 1.93216
Documentació:
1317 Guillem de Prat figura en el "Libri Iudeorum Minorisse"
1324 Sibil·la de Prat i altres mantenen un plet amb Ferrer des Palau (rector) (AHM Pere Sitjar)
1325 Sibil·la dona de Pere Prat junt amb altres confessen pagar 1/4 de tasca al monestir de les Jonqueres (AHM P. Sitjar 95)
1347. Ramon de Prunés i la seva dona Guillema, del terme del castell de Talamanca, venen a Berenguer de Prat, del terme del castell de Rocafort, un tros de terra situat al lloc de les Masaules, del terme de Talamanca. Berenguer tindrà aquest tros de terra pel senyor del castell de Talamanca i haurà de pagar un cens anual d'1 diner per Nadal a Ramon i Guillema. El preu de la venda és de 20 sous, que reconeixen haver rebut. Document fet i signat el dia 10 de maig de 1347 davant de Pere de Palau, prevere, regent de l'església de Santa Maria de Rocafort i notari públic de Rocafort, i dels testimonis Bernat d'Alella, rector de l'església de Mura, Jaume March i Bernat de Solà. (ACBG30-269-T2-45)
1349 Guillem de Prat apareix com un dels homes propis, sòlids, naturals i afocats del castell de Rocafort (Manual Pere Cigiar)
1352 Reconeixement de deute a Guilleuma de Rocafort per part de Guillem de Prat i altres. (AHM Pere Sitjar)
1358 Bernat March, fill adult de Bernat March, difunt, cotoner de Barcelona, oriünd de la casa de Pere de Riera, difunt, de la sagrera del castell de Rocafort, confessa que ja té més de 25 anys d'edat i per això allibera, absol i relaxa a Guillemó, fill, pupil i hereu universal de Berenguer de Prat, difunt, del terme del castell de Rocafort; Guillem March, difunt, sabater i ciutadà de Manresa; Pere Riera i Jaume Riera, difunts, de la sagrera de Rocafort, germans i oncles de Bernat March; i Guillemoneta, vídua de Berenguer de Prat i ara dona de Guillem de Casasaia, del terme de Rocafort, que va entrar al mas de Prat amb eixovar i és propietària del mas i mare de Bernat; dels béns, drets i mobles i immobles que van ser de Berenguer de Prat, Guillem March i Jaume i Pere Riera, que van morir en el temps de la passada mortaldat. Per aquesta absolució reconeix haver rebut 100 sous. Document fet i signat per Bernat Mateu, rector i notari públic de l'església de Santa Maria de Rocafort per autoritat del bisbe de Vic, i dels testimonis Guillem de Prat i Pere de Colldat, del terme del castell de Rocafort, Guillem de Planes, del terme del castell de Talamanca, i Pere, fill de Guillem de Casanova, escolà, ciutadà de Manresa. (ACBG30-269-T2-52)
1364 Guillem de Prat i la seva dona Guillema, del terme del castell de Rocafort, canvien i permuten amb Bernat Grifé i la seva dona Margalida la peça de terra no plantada que Guillem i Guillema tenen per Guillema de Sitjar, senyora de Rocafort, a qui donen la tasca i el delme, al lloc anomenat el Bollidor, del terme del castell de Rocafort. A canvi, Bernat Grifé i Margalida els donen la terra que tenen per Guillema de Sitjar, a qui donen la tasca i el delme, als horts de les cases del mas de Casasaia, del terme del castell de Rocafort, i reconeixen haver rebut de Guillem i Guillema 40 sous com a torna pel seu tros de terra. (ACBG30-269-T2-56)
1369 Arnau d'Ort, la seva dona Elisenda, Guillem d'Ort i Romia, dona de Guillem i filla d'Arnau i Elisenda, venen a Guillem de Prat, del terme del castell de Rocafort, un tros de terra que tenen als horts de Casasaia de Gramavall. Li venen salvant els drets i domini del senyor de Rocafort i el pagament del delme i tasca. El preu de la venda és de 40 sous, que reconeixen haver rebut. Guillema, vídua de Pere de Sitjar, senyora del castell de Rocafort, ho lloa i signa, salvant els seus drets. Document fet i signat davant de Guillem Perich, vicari de l'església de Santa Maria de Rocafort i notari públic de Rocafort... (ACBG30-269-T2-57)
1372 Guillem de Prat i la seva dona Guillema, de la parròquia de Rocafort, possessors i propietaris de mas Prat de Rocafort, en motiu del casament del seu fill Bernat amb Guillemoneta, filla de Pere de Torroella i Marca. , la seva dona, difunts, de la parròquia de Sant Genís de Bages, hereten i fan donació a Bernat i als fills que aquest té amb Guillemoneta, del mas Prat amb tots els seus béns, mobles i immobles, rendes i drets. Guillem i Guillemona mantindran l'usdefruit del mas i els seus béns mentre visquin i, es retenen d'aquests béns, 1.000 sous Guillem i 300 sous Guillema, dels quals podran disposar lliurement. (ACBG30269-T2-58)
1405 Bernat de Casaldeu, prevere, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, dóna i estableix en emfiteusi a Pere de Prat, del mas de Prat, del terme del castell de Rocafort, en un tros de terra plantat de vinya que la rectoria i església de Rocafort té en franc i lliure alou al terme de Rocafort a l'Obaga d'en Peres. Pere de Prat pagarà un cens anual de 3 sous per Nadal, a més del delme, primícia i tasca de tots els fruits. (ACBG30-269-T2-135)
1411 Pere de Prat del castell de Rocafort signa una donació feta per Berenguer d'Espluga al terme del astell de Mura a favor del seu fill Salvador d'Espluga. (Extract. dels doc. Puig de la Balma Ant. Ferrando p.98)
1433 Fra Miquel, abat del monestir de Sant Benet de Bages, atès que el monestir té en franc alou el mas de la Riera, dins del terme del castell de Talamanca, que cal no confondre amb el mas Riera. del terme del castell de Rocafort, també de Sant Benet de Bages; atès que les cases d'aquest mas Riera de Talamanca estan enderrocades, i atès que Berenguer Orts, del terme del castell de Rocafort i home propi del monestir de Sant Benet, ha obtingut les terres d'aquest mas, uneix les terres, honors i possessions del mas Riera de Talamanca a les del mas Prat, que té Berenguer Orts i, per les terres del mas Riera, de nou estableix a Berenguer Orts al mas Prat. Berenguer Orts pagarà un cens anual d'11 sous per Nadal i, pels honors del mas Riera, que van des de la riera fins al castell de Rocafort, el delme i la tasca. (ACBG30-T2-65)
1459 Gabriel Gotvins, prevere, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, estableix a Francesc Prat en un tros de terra i un hort a Rocafort que l'església de Rocafort té per donació dels germans Francesc, Guillem i Antoni Traver, ciutadans de Manresa. Francesc pagarà un cens anual de 12 sous per la Mare de Déu d'Agost. (ACBG30-269-T2-67)
1497 Fogatge Jaume Prat és un de les vuit persones que hi consten.
1526. Atès que Pere Prat vol renunciar a la terra que li han establert degut a que la gran esterilitat que fa que no en pugui treure fruits, Gabriel Gornius, prevere, rector de la parròquia i església de Santa Maria de Rocafort, li promet que li baixarà el cens si també baixa el preu d'aquesta terra. De la mateixa manera, Pere Prat promet al rector que augmentarà el cens si augmenten els fruits i el preu de la terra i que li donarà la palla per al sustent de la seva mula i per al femer. Document fet i signat per Pere Arnal, prevere, notari i vicari de Rocafort, davant dels testimonis Pere ces Cases i Pau Cots. (ACBG30-269-T2-68)
1553 Fogatge Raphel Prat és una de les deu persones que hi consten.
1557 Gabriel Gomar, prevere i rector de Rocafort, va establir un tros de terra erma a Francesc Prat a cens de 12 sous per Nadal. (ACBG30-269-T2-139)
1594 Salvador Prat, pagès, hereu del mas Prat del terme i parròquia de Rocafort, fill de Valentí Prat, pagès, difunt, amb el consentiment del seu oncle i tutor, Joan Prat, pagès, habitant del mas Prat, ven a carta de gràcia un censal de 100 lliures de preu i 100 sous de pensió anual a Joan Tatger, pagès, natural del mas de la Tatgera, de la parròquia de Talamanca, i habitant al mas de la Serra de l'Església, del terme i parròquia de Rocafort. El preu d'aquest censal servirà per lluir un violari anterior de 80 lliures i 10 sous de preu que rep Francesc Parera, tireter, ciutadà de Manresa. Els fermances del nou censal mort són Joan Prat, pagès, habitant al mas Prat, de Rocafort, i Antoni Escaiola, pagès i hereu del mas Escaiola, de Talamanca; i com a a assegurança del pagament de la pensió, Salvador Prat hi obliga i lliura a Joan Tatger el mas de la Riera, deshabitat, amb tots els seus honors, terres i pertinences, que té al terme i parròquia de Talamanca. (ACBG30-269-T2-76)
1597 Joan Prat consta com a jurat de la jurisdicció criminal del terme. (Arxiu Seu de Manresa)
1601. Fra Pere Aldies, donat del monestir de Montserrat, actuant com a procurador de Jaume Forner, abat del monestir de Sant Benet de Bages, aprova, confirma i de nou estableix a Salvador Prat, pagès i hereu del mas Prat, del terme de Rocafort, en el mas Prat, habitat i afocat, i els seus béns, possessions i terres, que inclouen els terres annexes del mas Riera; el mas d'Horts, derruït i deshabitat, i les seves possessions i terres; i el mas Bolsegós, derruït i deshabitat, i les seves possessions i terres. Ho tindré com a casa propi, soliu i afocat de l'abat de Sant Benet de Bages i la farà el delme dels fruits del mas Prat i un cens anual de 4 quateres de civada i 28 sous per la Mare de Déu d'agost i 4 gallines per Nadal, pels masos Prat i Horts, a més de 10 sous per la Mare de Déu d' agost pel mas Bolsegós. Salvador Prat li ha pagat 9 sous com a entrada del nou establiment. (ACBG30269-T2-78)
1606 Joan Prat, pagès, del terme i parròquia de Rocafort, com a tutor dels fills de Salvador Prat, difunt, ferrer, de la vila de Santpedor; i Miquel Prat, teixidor de draps de lli, de la vila de Santpedor, fill i hereu universal de Salvador Prat, difunt, per tal de poder pagar el dot promès a Jerònima, germana de Miquel Prat i filla de Salvador Prat, difunt, i al seu marit, Joan Llobera, espardenyer, ciutadà de Manresa; venen una casa i una peça de terra a Salvador Prat, pagès, hereu del mas Prat, de la parròquia i terme de Rocafort i el qual, juntament amb la resta de possessions del mas Prat, ho tindrà per l'abat de Sant Benet de Bages amb un cens anuals de 6 sous. (ACBG30-269-T2-83)
1606 Joan Llobera, espandenyer, ciutadà de Manresa, i la seva dona, Jerònima, confessen i reconeixen que Salvador Prat, pagès, hereu del mas Prat del terme i parròquia de Rocafort, els ha donat 70 lliures del preu d'una casa amb pati i d'una peça de terra que ha comprat a Joan Prat, pagès, del terme i parròquia de Rocafort, i Miquel Prat, teixidor, amb el pacte que donaria les 70 lliures del preu al Joan i Jerònima Llobera en pagament de la major part del dot que Joan Prat i Miquel Prat havien promès a Jerònima i que consta al document dels capítols matrimonials signats el dia 17 de gener de 1606 davant Rafael Torras, notari de Manresa. (ACBG30-269-T2-85)
1661. Isidre Serra, de la casa Serra de l'Església de Rocafort, com a obtentor dels béns de Francesc Prat, posa termes i fites a la terra establerta el 1557, actualment un hort, i que Antoni Esparens, rector de Rocafort, ho accepta i rebrà els 12 sous de cens. (ACBG30-269-T2-139)
1735 Segons el cadastre Joan Prat propietari paga 175 Reales.
1773 Segons el cadastre Francisco Prat, propietari, declara per 9 jornals de terra de secà, i jornal i mig de bosc, i quartal hort de secà, 13 jornals d'erm i roques, per la casa, el personal, un mosso, una mula i dos bous. 177 Rals
1826 Joan Prat surt a la llista del cadastre.
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Prat era de 334 Q.
1851 Joan Prat i Tatger casat amb Rosa Solervicens allibera cens perpetu que prestava a Sant Benet. Deixa al seu fill Joan el mas i al seu fill Josep una vinya de 4 quarteres on el Joan haurà de fer una casa amb tina.
1861 A l'amillarament en Joan Prat declara: 35Q 6q de sembradura, 20Q 1q de vinya, 5Q 4q d'olivera, 95Q 8q de bosc, 32Q i 8q d'erm. (Total unes 189 Q) 1 casa, 1 mula i 15 ovelles.
1860 i 1887 No figura en el nomenclátor de la prov. de Barcelona com a masia aïllada.
1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 144,63 ha. (120,84 forestals i 23,79 no forestals) Afrontacions N. Riera Nespres, S. Mas serra, E. Serra I Arboset, O. mas Riera. Propietari Casimiro Izquierdo Moya (Terrassa)
Anys 1980 La finca és propietat de Casimiro Izquierdo Moya paga una quota de 3625 ptes. per 145 ha. de terreny a l'Agrupació de propietaris.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Descripció:
La Masia del Prat està situada a la vall de la riera de Mura al seu pas per Rocafort, en el punt més alt de la fondalada, protegida per les torrenteres de Can Serra de l'Església i de Can Prat que desaigüen a la riera. L'antiguitat de la masia i les diferents reformes i ampliacions que ha patit mostren una planta complexa quadrangular de diferents cossos, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Està construïda aprofitant la roca, com moltes de les cases i masos de Rocafort i això és visible en moltes de les estances. Els paraments són de pedra sense arrebossar, ben escairada a les cantonades i amb les parts visibles desbastades. A la façana hi destaca el portal dovellat. Per damunt seu el retalla un balcó, amb barana de ferro, afegit posteriorment. La majoria de portes i finestrals estan construïts amb brancals i llindes de pedra ben treballada. Consta de cossos i estructures de producció: la pallissa, l'era, els cellers, corts, trull i tines.
Es conserva una tina amb la seva barraca a l'exterior, al davant de la façana principal de la casa. Està construïda damunt d'una codina. Conserva el posts o brescat de fusta i la coberta amb el bigam de fusta i teula àrab. S'hi accedeix a partir de dos graons de pedra. La porta està protegida per una barana de ferro. La barraca està adossada a la tina amb l'accés interior tapiat. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de teula àrab. Fa poc va ser restaurada i s'utilitza com a estança per a convidats. Al davant es conserva un celler amb les bótes. Totes les estances de la casa amb alguna excepció, han estat restaurades respectant al màxim la pedra i els sostres de volta catalana o amb bigam de fusta i s'han reconvertit en allotjaments independents amb cuina integrada. Observacions: En les zones enjardinades de la casa hi ha elements decoratius que en altres temps havien estat emprats pel treball de la terra i l'elaboració de l'oli i el vi.
Història:
El document més antic localitzat fins ara data de 1317, on surt el nom de Guillem de Prat com a propietari del mas. L'any 1334 el Mas d'en Prat apareix esmentat com a propietat del rector de Rocafort. En el fogatge de l'any 1497, el cap de família és en Jaume Prat i en de l'any 1553, en Rafael Prat. Al segle XVII, concretament en un document de l'any 1635, Salvador Prat, confessa que sota el domini del monestir de Sant Benet de Bages té en alou els masos Prat, Riera, Hort i part del mas Bosegos que compartia amb en Miquel Serra del Pon Grau. Al cadastre de l'any 1773, en Francesc Prat, propietari ha de pagar un total de 177 rals per nou jornals de camps de secà i un jornal i mig de bosc, un quartal d'hort de secà, nous jornals d'erm, quatre jornals de terreny rocós, la casa amb el personal i un mosso, un mul i dos bous. Entrat al segle XIX, concretament l'any 1860, Maria i Valentí Urpina compren a Josep Casajoana, hereu de Francesc Casajoana, els drets emfitèutics d'una peça de terra que pertanyia al mas Prat, subjecta a la prestació d'una quarta part de la collita al propietari del Prat. D'ençà, la casa ha conegut varis propietaris que l'han ampliat i restaurat. Actualment és un allotjament rural.