Riera
Can Riera
Localització: 41.71149, 1.91389
Documentació:
1297 - 1300 - 1305 - Surt citat en Bartolomeus de Riaria, batlle de Rocafort en el "Libri Iudeorum Minorisse".
1325 Berenguer de Riera paga 1/4 de tasca al monestir de les Jonqueres.
1328 el mateix Berenguer junt amb d'altres confessen deure diners a Abraham Vidal, jueu de Manresa.
1349 (febrer) Pere Riera és un dels homes propis, sòlids, naturals i afocats del terme.
1349 (març) S'afegeix a la llista un Galceran de Riera.
1352 Pere Ça Riera junt amb d'altres fa un reconeixement de deute amb Guilleuma senyora del castell.
1353 El mas Ventaiol ha quedat sense ningú per mortaldat s'estableix a Galceran Riera en aquest mas, fill de Berenguer de Riera. (AHM Pere Sitjar)
1553 En el fogatge apareix un Pere Riera Sta Alamor.
1570 Valentí Riera, del terme i parròquia de Rocafort, ven a Melcior Marcet, del terme i parròquia de Rocafort, una casa o una peça de terra. (ACBG30-269-T2-71)
1581 Pere Riera i el seu fill del mas Riera estableixen una peça de terra erma de 2,5 quarteres a la partida de les Solanes. El parcer l'haurà de plantar de vinya i pagar sis sous anuals. La durada del contracte serà "mentre visquin i fructifiqui les primeres rabasses". (AHPM-4273) (Segons Jaume Plans és la primera vegada que surt documentat un establiment al Bages sota la fórmula de "primeres rabasses").
1597 Prenen possessió els jurats encarregats de la jurisdicció criminal del terme en presència de Valentí Riera (batlle)
1735 En el cadastre en Mariano Riera, masovero, ha de pagar una contribució de 201 Rals.
1773 En aquest cadastre Mariano Riera, propietario ha de pagar 137 Rals per 9 jornals de conreus de secà, mig jornal de bosc, un quartà d'hort de secà, 16 jornals d'erm i roques, 1 jornal i mig de vinya, per la casa, el personal, i mula i dos bous.
1826 En el cadastre surt en Balentin Riera.
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Riera era de 542 Q.
1852 Cartes dotals en les quals Maria Rubio Oristrel, viuda cedeix a Fco. de Asís Vila nebot seu, tots els drets i ben, pel casament amb Antònia Sellarés de Talamanca. La finca li pertany com a fill i hereu de Estasia Riera morta fa més de trenta anys. (OCH 86 Llib. 13 p. 129 i 214)
1859 Fco Vila deixa hereva a la seva filla Maria de la Concepció Vila Sellarés.
1861 A l'amillarament Maria Riera declara: 31Q 4q de sembradura, 2Q 7q d'olivera, 37Q 3q de vinya, 338Q de bosc, 70Q d'erm. (Total unes 479Q) A més terres cedides a 7 parcers.
En el Nomenclátor de 1860 apareix el mas com a "alqueria". En canvi, en el de 1887 no surt com a mas diferenciat, se suposa que està inclosa en un dels 16 "edificios diseminados".
1907 Manuel Oliveras Torrascabotes figura com a propietari, domiciliat a Oristrell. (A.M. P.V. i R. Reg edificis nº 321)
1907 Donació i herència a Valentí Oliveras Vall i Mariano Domingo Monserrat. (A.M. P.V. i R. Reg edificis nº 321)
1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 137,92 ha. (125,64 forestals i 12,28 no forestals) Afronta N. Serra de Pongrau, S. Farell, E. Arbosset i Flaqué, O. Oristrell. Propietaris Josep Puig Ferrer i Teresa Vila Torra.
Anys 1970/80 El propietari era Josep Puig Ferrer que pagava 3450 ptes. anuals a l'Agrupació de propietaris per una finca de 63 ha.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Descripció:
Antiga masia reconvertida en segona residència que conserva l'autenticitat estructural i constructiva, situada entre l'Oristrell i Ca n'Arbocet; en un punt elevat entre la riera de Rocafort i el torrent de la Font de l'Àlber.
És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. El carener és paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. El barri que es forma davant la façana queda delimitat per un mur perimetral, una portalada i edificacions annexes.
Observacions: Aïllades de la masia, per la banda de ponent hi ha un conjunt que sembla format per dues tines ben conservades. No s'ha pogut visitar la finca i, per tant, no es poden donar més detalls.