Documentació:

• 1307 Un Bernat de Colldat figura en el "Libri Iudeorum Minorisse"

• 1324 Bernat de Colldat i d'altres paguen 40 sous que devien a Ramon de Travessa i Pere Alzina.

• 1325 Bernat de Colldat i d'altres figuren en el capbreu de Pere Sitjar on confessen pagar 1/4 de tasca al monestir de les Jonqueres.

• 1328 Bernat de Colldat junt amb d'altres són deutors de Abraham Vidal.

• 1358 Pere de Colldat fa de testimoni d'aquest document: Bernat March, fill adult de Bernat March, difunt, cotoner de Barcelona, oriünd de la casa de Pere de Riera, difunt, de la sagrera del castell de Rocafort, confessa que ja té més de 25 anys d'edat i per això allibera, absol i relaxa a Guillemó, fill, pupil i hereu universal de Berenguer de Prat, difunt, del terme del castell de Rocafort; Guillem March, difunt, sabater i ciutadà de Manresa; Pere Riera i Jaume Riera, difunts, de la sagrera de Rocafort, germans i oncles de Bernat March; i Guillemoneta, vídua de Berenguer de Prat i ara dona de Guillem de Casasaia, del terme de Rocafort, que va entrar al mas de Prat amb eixovar i és propietària del mas i mare de Bernat; dels béns, drets i mobles i immobles que van ser de Berenguer de Prat, Guillem March i Jaume i Pere Riera, que van morir en el temps de la passada mortaldat.

• 1860 Josep Casasayes rep de Maria Casajoana com a dot 800 liures (8533 rals i 3 ct.) i les assegura amb les terres següents: Terra plantada de ceps 100 q. del mas Colldat del terme de Rocafort. Llinda a orient: terres del mas Colldat i part amb mas putxet de santa Creu.Ponent: Mas Putxet i part mas Flaquer. A Nord amb terres de Joan Tapies de Navarcles i de Joan Casajoana de Sant Fruitós. (OCH 86 llib. 13 p.130)

Què en diu el mapa de patrimoni:

Descripció:

Conjunt de tines amb barraca i habitatge estacional, ubicades al capdamunt d'un turó de 506 metres d'alçada, entre dues torrenteres de desaigüen al torrent del Flequer. L'únic accés possible és per la Vall del Flequer, però està completament emboscada de pi blanc (Pinus halepensis), cirerer d'arboç (Arbutus unedo) i una espessa brolla de romaní amb argelaga, d'ençà que hi van haver els incendis de l'any 1985. A la part més alta del turó hi ha un seguit de murs mig emboscats que encerclen les restes d'una altra construcció completament enrunada. Fora d'aquest perímetre hi ha un edifici de planta poligonal, amb planta baixa i pis. Al seu interior hi ha dues tines; la primera, de planta circular on es recolzen diferents murs de l'edifici i l'altra adossada a la façana nord. Aquesta última conserva la llinda de fusta de la porta d'accés al brescat i a la cantonada exterior, una pedra d'esmolar que sobresurt de la resta, amb un orifici per lligar-hi el bestiar de càrrega. S'accedeix a les tines per una mateixa rampa. L'interior conserva els cairons vidriats de 40 x 40 cm. L'edifici no conserva la coberta però podria haver estat a un sol vessant si es té en compte l'alçada dels murs. A l'interior es conserven els encaixos del bigam del primer pis i alguns tinells de pedra a la planta baixa. També es conserven els brancals de la portalada d'accés i varies finestres amb els brancals i llinda de pedra i un arc. La pedra emprada en la construcció està poc desbastada de mida mitjana i petita; en canvi la de les obertures i cantonades s'utilitzen carreus ben desbastats i de mida més grossa. Al voltant d'aquesta construcció hi ha les restes d'altres edificacions que probablement hagin estat les corts i altres dependències annexes pròpies d'aquestes construccions aïllades. Observacions: Malgrat desbrossar el seu interior, no s'ha pogut localitzar cap de les boixes. Segurament estiguin mig colgades per la runa. Es tractaria d'una construcció semblant al conjunt de tines amb barraca i habitatge estacional de Cal Padre i no pas d'un mas.

Història:

Aquesta propietat no s'esmenta ni al cadastre ni als fogatges consultats, per la qual cosa hem de suposar que hauria rebut un altre nom que possiblement fos el de Colldat, com diu Ballbè (1998). Amb aquest topònim en resta una font molt propera a la casa. I precisament amb aquest nom, en un dels Liber Ideorum Minorisse, s'esmenta un tal Bernat de Colldat en els focs de l'any 1307. I en un fogatge datat del segle XIV, s'esmenten les cases d'en Bernat de Colldat juntament amb les de'n Bernat de Carosa, d'en Guillem d'Arbocet, de Guillem de Garriga, i d'en Pere Marc. Durant la primera meitat del segle XX un incendi va provocar l'enderroc de la teulada.