Documentació:

• 1176 Bernat de Rocafort i la seva dona Beatriu estableixen i donen a Guillem Beló i dona Guilla el mas que tenen a la parròquia de Santa Maria de Palau de Veze al lloc anomenta "les oliveres", perquè ho tinguin i treballin. (ACA M. St. Benet perg nº 499)

• 1184 Beatriu senyora de Rocafort fan donació a Guillem Beló i la seva muller d'una peça de terra de la parròquia de sta. Maria "et in kastrum Rochafort" (Arxiu Guitart nº659 Plec R25  708)

• 1194 Testament de Guillem Beló (ACA M. St. Benet perg 541)

• 1236 Bernat Beló i la seva muller Elisenda venen a Pere d'Arbocet la meitat del mas Gualfar "quem habemis opud Uyastrello" (Arx Casa Guitart Doc nº 51 plec R25)

• 1304 Guillem Baloni surt en el "Libri Iudeorum Minorisse".

• 1310 Guillem Beloni, que fou de Rocafort, ara habitant de Manresa, torna a sortir en el "Libri".

• 1324 Guilleuma de ses Balones i altres mantenen un plet amb el rector Ferrer des Palau. (AHM P. Sitjar)

• 1325 En el capbreu de Pere Sitjar i el monestir de les Jonqueres apareix amb 1/4 de tasca Guilleuma dona vda. de Bernat Beló. (AHM P. Sitjar 95)

• 1349 Pere Belló és un dels homes propis, sòlids, naturals i afocats del terme. (Manual de P. Sitjar 1323-1373)

• 1352 Pere Belló i d'altres reconeixen un deute de 40 lliures a Guilleuma senyora de Rocafort. 

• 1353 Guilleuma, vda de Pere Sitjar atenent que el mas les Balones s'ha quedat sense hereus per la mortaldat estableix a Pere Beló fill de Guillem Ferrer fill de la sagrera del castell de Rocafort, al mas de ses Belones. (AHM Pere Sitjar).

• 1363 Els posseedors dels masos March i Pont-Graces del terme de Rocafort, firmen acte de vassallatge a favor del piater i successors del monestir de St. Benet.

• 1375 Pascasi de Pongrau manté un plet amb la senyora Guilleuma a causa de la tasca dels fruits del mas Lledó que és del mas Pongrau. (AHM P. Sitjar)

• 1497 En el fogatge apareix Johan de Pons Guerau. 

• 1597 en la presa de possessió dels jurats de la jurisdicció criminal del terme apareixen dos Serra: Antoni i Valentí. 

• 1735 en el cadastre Joan Serra de Pontgrau cotiza per 192 Rals.

• 1773 en el cadastre Joan Serra de Pongrau declara 6 jornals de conreus de secà, 1 quartà d'hort de secà, 13 jornals d'erms i roques,  1 jorna de vinya, per la casa, epl seu personal, pel seu germà, un bou i un ruc. Total 171 Rals.

• 1826 Valentí Serra de Pongrau surt en el llistat del subsidi.

• 1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Serra de Pongrau era de 297 Q.

• 1860 i 1887 En el Nomenclátor apareix com a "alqueria" i habitada per 9 persones.

• 1861 A l'amillarament Valentí Serra de Pongrau declara: 28Q 10q de sembradura, 24Q de vinya, 2Q 3q d'olivera, 155Q 7q de bosc, 32Q 10q d'erm. (Total unes 243Q) 1 casa i 1 mula. Més terres cedides a 8 parcers.

• 1907 Antonio Serradepongrau figura com a propietari. (A.M. P.V. i R. Reg edificis nº 311)

• 1912 Josep Riera Serra. (A.M. P.V. i R. Reg edificis nº 311)

• 1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 91,42 ha. (83,38 forestals i 8,04 no forestals. El setembre de 1967 es van cremar 55 ha. forestals) Afronta a N. mas Sant esteve, S. Can Riera, E. mas Prat, O. Casajoana. Propietari Francesc Serra LLobet (Caspe, Palacio Chacón). 

• Anys 1970/80 Francesc Serra Llobet paga una quota de 2275 ptes. per 91 ha. de terreny a l'Agrupació de propietaris.

Què en diu el mapa de patrimoni:

Descripció:

En un punt estratègic de l'altiplà de La Serra, en el seu vessant meridional, s'aixeca la masia de La Serra de Pungrau, una de les finques històriques d'aquest lloc juntament amb Casajoana, que s'ubica molt a prop seu.

Es tracta d'una masia que ha tingut diverses ampliacions, les darreres al segle XVIII i XIX, fruit de la puixança econòmica pel conreu de la vinya, però actualment sense ús productiu ni residencial. Això afecta al manteniment de les diferents estructures i al seu estat de conservació. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta façana en destaca la seva composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, amb el portal d'entrada i un balcó en l'eix principal. Diverses finestres es troben tapiades amb maó. Els paraments són de pedra vista amb un lleuger arremolinament a la part baixa. Les llindes de finestres i portes acostumen a ser de pedra treballada, algunes amb dates inscrites (1753, ANTON SERRA 1881 i A S 1886); però d'altres són fetes de maons. L'era es troba al costat de llevant i al seu voltant s'aixequen edificacions annexes dedicades a la producció. A la part posterior hi ha quatre tines, des de fora només se'n veu una, darrerament reutilitzades com a dipòsits d'aigua. També es veu per una finestra que comunica amb el pati les restes d'una premsa de vi. A tocar de l'era hi ha un pou cobert amb dos pedrissos, inutilitzat.

Història:

Les dades documentals més antigues conegudes per ara daten del segle XIV. En un pergamí de l'any 1360 es fa constar que l'abat del monestir de Sant Benet de Bages signa una àpoca pels drets de l'esmentat mas. Tres anys després hi ha un altra document on es diu que "Els posseïdors dels masos de Marc i Pontgraces firmen un acte de vassallatge a favor del Pieter i dels seus successors del monestir de Sant Benet de Bages".

En el fogatge de l'any 1497 s'esmenta el cap de família. I en una confessió de domini feta per Salvador Prat, l'any 1635, Miquel Serra, és el propietari del mas Pon Grau i també del mas Bosegos. Segons explica Miquel Ballbé (1998) els propietaris l'havien informat que la casa havia estat sempre de la mateixa família. De fet, en el cadastre de 1773, Joan Serra, propietari va haver de pagar "171 rals per nou jornals de camps de secà, un quartal d'hort de secà, set jornals d'erm, sis jornals de terreny rocós, un jornal de vinya, la casa amb el personal i un germà de mosso, més un bou i un ruc". Ja a principis de segle XX, al 1907 el propietari surt esmentat com Antoni Serra del Pungrau.