Un museu local és l'eina que vincula la gent amb el seu passat, amb la seva identitat, amb les seves arrels i vehicula aquest patrimoni de present com a pont entre el passat i el futur.

Un museu no és una simple exposició d'objectes, un museu és un recorregut per la història dels nostres avantpassats.

Us suggerim el següent itinerari perquè la vostra visita al museu sigui alguna cosa més que mirar uns quants objectes sense relació. Volem que us feu càrrec de la vida i els costums dels avantpassats a través dels estris, les eines i els records que conté cada racó d'aquest museu.

Els rocafortins vivien de l'agricultura; principalment del conreu de la vinya i, en menor escala, dels camps i de l'hort. Començarem doncs la visita com si entréssiu en una casa qualsevol.

Som a l'entrada. A la dreta de la sala hi ha el celler.Hi veureu la premsa i el bassi, algunes bótes, el cup, la tina i diferents utensilis que servien per a l'elaboració del vi.

A la dreta trobareu l'estable i l'escala que puja a la vivenda. A l'estable, que també feia de magatzem, hi veurem el cavall o la mula i el carro. Veureu així mateix les eines del camp que són al costat de la premsa.

Hi ha utensilis destinats al pastoreig i altres eines per treballar al bosc, a la vinya, al camp o a l'hort. També podreu fixar-vos en el banc d'espardenyer del poble i les eines amb què treballava.

Enmig d'aquest recorregut, topareu amb tres taules-vitrines; en dues de les quals s'hi conserven objectes relacionats amb la vida social, cultural i familiar del poble. L'altra vitrina guarda una col·lecció de fòssils trobats a Rocafort.

Com si haguéssiu pujat per l'escala que heu vist a l'estable, entrareu a la vivenda. A mà esquerra, trobareu les escopetes i diversos objectes relacionats amb la caça. A la dreta, veureu la pastera on es preparava la massa de farina per a l'elaboració del pa i un joc de romanes, antecessores de les bàscules.

Ara ja sou al menjador; la taula parada, el pa, el vi i el llum d petroli.

Al racó veureu una llar de foc amb el forn dins la campana. Us fixareu en l'escó amb el respatller abatible que permet convertir-lo en taula. La cuina té tres fogons i l'aigüera està proveïda de tots els atuells propis de cuinar i rentar plats.

Sortint de la cuina, entrareu al dormitori. A mà dreta trobareu una calaixera i una urna amb la Mare de Déu del Carme. El rentamans i l'escalfallits formaven part del mobiliari del dormitori juntament amb el llit de matrimoni, presidit per una creu amb pica per l'aigua beneita, un bressol agençat i una capella amb la imatge del Nen Jesús a sobre de la tauleta de nit.

Acosteu-vos a la sala d'una casa benestant o d'una masia important. Hi veureu el rellotge-calendari. Una tauleta i unes cadires fan de rebedor. Aquí mateix trobareu uns quants objectes que evoquen el passat: una ràdio de galena, un braser, un piano de maneta, una almorratxa, una màquina de retratar, una gramola portàtil i un violí Stainer del 1772. Al bell mig del rebedor, una pastera convertida en vitrina guarda una antiquíssima casulla i uns quants objectes destinats al culte de la parròquia i de la capella de Sant Romà, del mas Roviralta.

Abans d'acabar el recorregut, algunes fotografies de l'extens arxiu fotogràfic del Museu us mostraran el poble de Rocafort d'abans d'ara.

A la sortida us fixareu en un sarcòfag ossari i uns bonics fragments de mènsules trobats a la rectoria que probablement provenien del castell.

Desitgem que la visita us hagi ensenyat alguna cosa més d'aquest poble i que, entre tots, puguem entendre'l millor perquè tot ell encara parla.

El Museu de Rocafort és una fundació privada sense afany de lucre. Si voleu col·laborar en el seu manteniment, podeu dipositar el vostre donatiu a la bústia. Gràcies per la vostra visita.