Els investigadors manifesten que l'ocupació del lloc de Matadars ja ve de l'època romana. En són testimoni diversos fragments de ceràmica d'aquell temps (s. I de la nostra era) i de les ruïnes d'un lacus, o dipòsit de líquids, construït amb opus insignum apareguts durant l'excavació arqueològica.

D'altres materials trobats permeten deduir una continuïtat d'ocupació fins a l’alta edat mitjana. Al s. X (955) surt documentat una Vila de Matadarcus. L'any 956 Ansulf cedeix a l'abat de Santa Cecília de Montserrat unes terres a la vila de Matadars, amb unes esglésies, altars i altres santuaris que pot correspondre a l'església, ja que estava dotada de tres altars (capçalera tripartida).

Sobre les restes d'una vil·la romana, doncs, es va construir una església de tres naus segons els canons preromànics: Amb parets de càrrega i arcs i voltes de ferradura. S'han conservat la capçalera amb el transsepte, coronat per un cimbori quadrangular i amb dos braços que fan funció de capelles laterals. D'aquesta època són unes 8 sitges localitzades a l'interior i a l'exterior de l'edifici, així com, a l'est, una necròpoli amb 16 sepultures agrupades en fileres, totes orientades d'est a oest excepte dues.

Al s. XI una part del temple es modifica seguint els cànons romànics, segurament degut a la ràtzia sarraïna de l'any 1002. Aleshores les tres naus inicials es van transformar en una de sola, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons i amb un portal ponentí acabat amb arc de mig punt.

Al sud-est de l'església es van localitzar les restes de l'antic mas Marquet que surt documentat des del 1201.

Al s. XVI es constata la ubicació al presbiteri d'un retaule gòtic dedicat a Santa Eulàlia. El 1779 perd la categoria de parròquia i passa a dependre del rector de Monistrol de Montserrat. L'any 1822 l'església passà a dependre de la de Sant Vicenç de Castellet que era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Més tard, amb la desamortització de Mendizábal, l'església passà a mans de la família Casajoana, propietària del Mas Marquet (1854)

.