Documentació:

• 977  Surt citada la villa de Curnudella en les afrontacions del Comte Borrell a Guifré i Riculf d'unes terres a la Vall de Nèspola (Montserrat:  Arxiu Monàstic,  pergs. Sant Benet de Bages, núm. 38)

• 1228 Bernat de Cornudella, Pere d'Església, Ramon de Garriga i Guillem de Puig fan de testimonis de la venda que fa Ferrer de Vilar de Talamanca d'unes terres a la Font Férria a Guillem de Griffens. Pere de Canal prevere i capellà de Sta. Maria de Rocafort fa de notari. (ACBG30-269-T2-97)

• 1238 Un Bernat Cornudella fa de testimoni de la venda d'una casa de Guillem d'Església, dona i fill que tenen a la sagrera de Santa Maria de Rocafort. Altres testimonis són Pere i Josep d'Esglèsia. (ACBG30-269-T2-100)

• A setembre i octubre de 1305 apareix un Ferrer de Cornudella en el llibre de préstecs dels jueus. (Libri Iudeorum Minorisse. A.H.P.M.)

• Febrer de 1324 Ferrer de Cornudella i altres mantenen un plet amb el rector Ferrer des Palau.

• A març de 1328 també apareix un Arnau de Cornudella demanant préstec als jueus de Manresa (10è Llibre dels jueus, anys 1327-1329)

• 1388.  Guillem de Cadanyeres, la seva dona Elisenda i la seva mare Elisenda, del mas de Cadanyeres, del terme del castell de Rocafort, confessen i reconeixen a Joan Ros, prevere i rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, que són i han de ser homes i dones propis, solius, naturals, afocats al mas de Cadanyeres i de remença de l'església de Santa Maria de Rocafort, a la qual han de fer intèsties, cugúcies, eixòrquies, remença, ferma d'espoli i els altres drets acostumats; prometen ser-li fidels, li fan homenatge de boca i mans i prometen que li pagaran els censos, parts de collita i altres drets acostumats. (ACBG30-269-T2-134)

Què en diu el mapa de Patrimoni:

Descripció

Restes d'un antic mas ubicat en una solera, dalt d'un turó de 493 metres d'alçada que consisteixen en un mur mestre de la casa, d'uns quatre metres d'alçada i d'altres arranats lligats amb argamassa. S'hi observen els encaixos per contenir el bigam de la planta pis i per sobre resten dues obertures a mena d'espitlleres amb els carreus ben perfilats i una llinda al damunt. Al voltant hi ha les restes del que haurien estat les diverses dependències pròpies d'aquests masos.

Historia

En un document del segle XIV, datat de l'any 1305 concretament s'esmentaria un tal Ferrer de Cornadelles, cap de família que viuria en aquesta propietat. Un segon document, aquesta vegada datat l'any 1317, dotze anys després, esmenta com a propietari en Guillem Cardanyeres, que Miquel Ballbé interpreta com un error de transcripció. De l'any 1635 hi ha un tercer document on Cristòfol Puig de Mura, confessa que en el terme de Pont té un manso llamado Las ses Cadanyeras, que vol fer donació al monestir de Sant Benet de Bages. Segons manifesta Ballbé, en algun moment aquest mas hauria estat propietat de Can Casassaies.