Santa Creu de Palou
Localització: X 410507 Y 4615191
Església d'una sola nau de planta rectangular, amb absis semicircular. Cal distingir dues etapes constructives: l'absis d'estil llombard, que correspon al segle XI, i la nau, ja de la segona meitat del segle XII.
L'absis presenta la típica decoració romànica: nou arcs cecs delimitats a la part superior per una cornisa i agrupades en tres sèries de bandes llombardes. Al centre de l'absis hi ha una finestra que a la part de fora té forma rectangular i interiorment de mig punt. Aquesta part presenta una coberta de volta de quart d'esfera.
La volta de canó de la nau es troba actualment esfondrada. L'aparell de l'absis és més irregular que el de la nau, el qual està ben disposat en fileres. L'edifici fou reestructurat modernament: s'amplià la nau i s'obriren dues capelles prop de l'absis. Té la cara oest ampliada amb un bonic campanar d'espadanya doble per a dues campanes i una escala lateral per accedir-hi.
El portal original, ara tapiat, s'obria al mur de migdia, on se n'obrí un altre de modern, de grans proporcions i en l'actualitat sense l'adovellat. Al mateix mur també hi ha una finestra original cegada.
Les dovelles del portal foren espoliades als anys 70 per portar-les a una casa de Mura.
L'estat de conservació és de total abandó i deteriorament.
Segons F. Villegas al campanar hi havia una campana del s. XVI, amb una llegenda que deia "Gabriel Ortis me facit".
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. Fou, primerament, parròquia, i després sufragània de la parroquial de Mura, fins que quedà sense culte.
Aquesta església apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu, sense especificar el lloc concret, però en sortir junt amb béns a Rocafort, es reforça la possibilitat que es tracti de la de Palou. En canvi, el 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura.
La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que en les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que si ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII.
A la banda de migdia i darrere l'absis hi havia el cementiri amb el panteó subterrani dels Matarrodona amb una creu celta de pedra, lamentablement espoliada. Al costat de l'absis es conservava un nínxol amb làpida de marbre on es llegia:
CECILIA PUIG Y ALABEDRA
QUE FALLECIÓ EL DIA 16 DE MAYO
DE 1889
A LA EDAD DE 60 AÑOS
E P D
De Santa Creu de Palou, sufragània de la de Sant Martí de Mura, mossèn Oller rector, en feia aquesta descripció el 1592:
La sofregania de Mura, la qual se anomena Sta. Creu de Palou, es a la part de sol ponent y dista dela parrochial sglesia de St. Marti de Mura, so es, queya de camí una leuga larguíssima, aspre, pedragossa, solitaria y de mal cami; y se tenen de travesar montanyes altes ab grans pujades i baxades. Sta la sglesia cituada en una costa ala part de mix jorn.
De grandesa de sis fins en quaranta sollas de larc y quatorse fins en setze de ample. La fabrica de ella es de una volta grosida rahonablement, fort, blanca y reparada. Te tres capellas dins si, so es, la major ab son altar de pedra y ara portàtil y retaula dedicat a honra i veneratio dela sanctissima creu de Christo. Sta a la part dreta de dita capella y altar major, altra capella ab altar y retaula dedicat a nostra Senyora Maria Sanctissima, y ala part squerra, altra capella ab son altar y retaula dedicat a veneratio y honra del benaventurat St. Sebastia, St. Roc y Sta. Apollonia; tenen los dits altars los hornaments de pallits, tovalles, cassulles y lo demes, bons y honests, y un parell de canalobres de lauto per cada altar, y devant dits altars y capelles pengie un canalobre de fero ab ciris per afer luminaria quant se alsa lo Sanctissim Sagrament, y dos lantias ab ses bacines decent ment.
Esta dita capella devota sola, no te cassa alguna prop de ella, no esta en ella reservat lo sanctissim Sagrament. Junt a ella sta un fossar per les casses de dita sofragania, les qual casses de dita sofregania Sta. Creu de Palou son quatre, tres de les quals son habitades y una que, per lo present, noy sta algu. En dita sofregania Sta. Creu de Palou se va de Mura en fora a dir missa tots los diumengies y algunes festes del any y altres dies. Te dita capella y sofregania un calser de plata honest, y també te dita capella y sofregania pila de de fonts babtismals de pedra ab tencador de fusta, tancadura y clau, y cobertor de cuyro. Es dita sofregania penosíssima de servir, emperò com la gent de aquellas tres casses sian bons cristians y devots, y dita capella devota, donen animo y sfors per fer dita servitud. Les charitats se aplegan en lo basi de les animes per caritat de misses se celebran per ellas.
Frontal de cuir de l'altar de Santa Creu de Palou conservat al Museu d'Art Medieval de Vic de finals segle XVII o començament del XVIII (mides:100 x 152,5 cm)
Durant el període de 1579 a 1646 a l'església de Santa Creu de Palou es van celebrar aquests 23 matrimonis amb la majoria de membres dels quatre masos propers.
La llegenda del Malpàs
Es conta que quan el rector de Mura visitava les ànimes pietoses de la parròquia de Santa Creu de Palou, és a dir els masos del Farell, Putget, Puigdoure i Matarrodona, es feia dur en una d'aquelles cadires portàtils anomenades baiards.
La cadira era traginada per dos mossos del poble. Aquests xicots generalment solien ser els més entremaliats, ja que, com a correctiu per les seves trapelleries, eren convidats, si us plau per força, pel rector a fer de portadors dels seus quilos.
En una d'aquestes visites al mas de Puigdoure, els dos xicots honorats amb la difícil tasca de portar la cadira, estaven especialment enfadats amb el mossèn -que, per cert, no era gens magre- i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment. Quan passaven pel vessant pendent, estret i rocallós d'un turó que hi ha abans d'arribar a la masia, els dos xicots van "ensopegar" i van estimbar cadira i rector cingle avall. Del pobre mossèn no se'n va saber mai més res.
Des de llavors que aquest lloc és anomenat el turó del Malpàs de Puigdoure.
La llegenda del coll de la Creueta
El coll de la Creueta està situat en el punt de confluència de les carenes de Coma de Bou i de Roca Picarda, just en els límits llevantins del terme del Pont de Vilomara i Rocafort i penetrant en el de Mura. Just en aquest coll hi ha l'encreuament de l'antic camí raló de Barcelona a Rocafort i el camí que de Mura mena a l'església de Santa Creu de Palou, antigament sufragània de Mura.
En aquest collet transcorre la llegenda que va recollir l'any 1923 l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal.
"Conta la tradició que una dona va caure daltabaix de Roca Picarda i hi quedà morta. Com que en aquell temps quan ocorria una mort així, de desgràcia i sens auxili de cap sagrament, se solia enterrar la víctima allà on millor els venia, la dissortada dona estimbada fou colgada en el collet. Van plantar, això sí, una creueta a la terra que cobria el cos, per tal de recordar la seva ànima a la pietat dels vianants. D'aquí ves que des de llavors el paratge fos anomenat el collet de la Creueta.
Per ésser Santa Creu de Palou sufragània de Mura, el vicari d'aquesta parròquia hi anava en aquell temps cada diumenge a dir la missa; però ja fa anys que hi va el vicari de Rocafort, perquè des d'aquest poble el camí és millor i més curt.
I diu que el vicari de Mura, després del tràgic succés, quan passà el collet de la Creueta, anant a Santa Creu de Palou i tornant-ne, sentí una veu subterrània i misteriosa, la veu de la difunta allà enterrada, que deia i repetia insistentment amb to d'imploració:
-Deu-me terra sagrada, per l'amor de Déu!
El vicari oí encara en els altres camins la súplica emocionant i misteriosa. Llavors el senyor rector determinà exhumar el cadàver i donar-li sepultura al cementiri, car el fet de no haver donat de bell antuvi terra sagrada al cos de la cristiana dona, feia espiritualment més dramàtica sa dissort.
Un esperit pietós, aleshores, va gravar una creueta al canó de l'alzina més grossa del collet; i quan fou tallada, un altre marcà el sublim senyal a una alzina tendra, i així s'ha anat fent i recordant la tradició esmentada i el nom del collet."
