El castell
Documentació:
Se sol citar com a document datat més antic del terme aquest, que segons A. Benet és totalment apòcrif:- Any 907 "Sunyer comte i marquès i la seva muller Richelle comtessa, venen tot l'alou que havien comprat a la vall de Nesola en lo lloc que es diu Palau de Verza. Afronta a llevant amb Mont Calvo, a migdia amb mont Virgilio i amb el riu Telarios, a ponent amb el Llobregat i la vila que es diu Vilamara i a tramuntana amb lo riu de Nespola" (A. Pladevall. Castells catalans p. 730)
976 Venda del comte Borrell a Riculf del castell de Nespola .
984 Unifred (nebot de l'anterior) i Ermengarda la seva dona compren un important alou al loc d'Ullstrell.
994 Ermengarda i el eu fill Randulf compren al comte l'església de Palau de Veza.
1022 Testament de Randulf que cedeix el castell "de Nespola que diuen Rocafort" a Odó.
1085 Umbert Ot senyor de Rocafort, Navarcles, i altres castells aporta com a dot el mas Ventaiol en entrar de monjo a Sant Benet.
1180 Bernat de Rocafort, la seva dona Beatriu i el seu nét Guillem de Rocafort, donen i concedeixen a Pere, prevere, i als seus successors, que puguin fer un molí al riu de Nespres, sota el cap de l'església de Santa Maria, a l'illa anomenada vescomtal. (ACBG30-269-T2-89)
1181 Bernat i Beatriu de Rocafort en tenir la seva filla Berengària en perill de mort fan promesa a la Verge de Montserrat dotar una llàntia a l'altar que cremi a perpetuïtat.
1184 Testament de Bernat de Rocafort. Tenia dos fills morts (Bernat i Saura).La filla Elisenda fou abadessa de Sant Pere de les Puelles. Deixa a la néta Marquesa la fàbrica de Mura i a Catalana també néta altres deixes. Al nét Guillem de Rocafort i a la filla Berenguera deixa el castell de Rocafort excepte l'honor que hi té el monestir de Sant Benet.
1210 Guillem Humbert de Rocafort, amb el consell i voluntat dels seus oncles Ramon Galceran i Hug de Mataplana, de la seva mare Fausta, de Ramon de Talamanca i d'altres amics, dóna, lloa i concedeix a l'església de Santa Maria de Rocafort, al seu prevere Bonet i als seus successors en el càrrec, tot el mas de Puigmorà, del terme del castell de Gallifa, amb els seus homes, dones, terres, béns i pertinences per a que l'església de Rocafort ho tingui en alou franc i quiti, tal com va establir el seu germà Bernat de Rocafort, en el testament que va fer a Marsella, amb la condició que sempre hi hagi encesa una llàntia, de dia i de nit, a l'església de Santa Maria de Rocafort, per la seva ànima i la dels seus parents. A canvi, Guillem Humbert de Rocafort rep 270 sous dels béns de l'església de Rocafort, per mans de Bonet. (ACBG30-269-T2-90)
1239 Arran d'un contenciós entre Dalmau de Santmartí, d'una part, i Guillem de Terrassa, senyor del castell de Rocafort, i els prohoms del castell, de l'altra, sobre el delme i la tasca de les olives, es comprova que feia més de 100 anys que aquest delme i tasca no es pagava als Santmartí i, per això, el senyor i els prohoms de Rocafort concedeixen i confirmen a l'església de Santa Maria de Rocafort i al seu rector, el terç del delme i tasca de les olives, que ja rep, i Pere, rector de Rocafort, allibera al senyor i els prohoms del pagament de les altres dues terceres parts del delme de les olives. (ACBG30-269-T2-104)
1278 Umbert de Rocafort casat amb Sibila de Castellet, senyor també del castell de Castellbell i castlà de Mura, s'aixecà en armes contra el seu parent Guillem de Castellet, al qual donà mort i passà a ser nou senyor de Castellet.
1281 Umbert de Rocafort ven el castell i terme a Pere de Sitjar (1281-1292) i fill Berenguer (1278 -1318)
1285 Carta del rei Pere ordenant al veguer de la cort de Manresa que defensi a Pere Sitjar contra Umbert de Rocafort.
1292 Berenguer de Sitjar, ciutadà de Barcelona, reconeix que quan el seu pare Pere li va vendre el castell i terme, ell (Pere) es va retenir el dret de residir al castell sense cap impediment.
1298 Elisenda de Trescoll, de Rocafort, i el seu fill Bernat, venen i estableixen a Bernat Ferrer, del castell de Rocafort, a l'honor que tenen al castell de Rocafort. Bernat els haurà de fer un cens anual de 7 diners per la Mare de Déu d'agost i els ha pagat, el concepte d'entrada, 15 sous que Elisenda i Bernat reconeixen haver rebut. Document fet el 25 de març de 1298 per Pere de Vilarjoan, rector de l'església de Rocafort, davant dels testimonis Bernat de Fàbrega, Guillem de Lledó i Guillem Beló. El dia 17 de novembre de 1298 Bartomeu Mir, prevere, per manament de Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, clou el document que havia quedat inacabat per la mort de Pere de Vilarjoan, i Sibil·la de Sitjar, vídua de Berenguer de Sitjar, difunt, el signa per raó de senyoria davant dels testimonis Ramon Ferrer i Pere de Puig. (ACBG30-269-T2-23)
1318 Sibila vídua de Berenguer de Sitjar cedeix a son fill Pere de Sitjar i a sa futura muller Guilleuma, filla de Jaume Nerell de Manresa, el castell i terme de Rocafort. Imposant certes reserves: que havien d'habitar el csatell essent ella senyora; que en cas de discòrdia habitaria ella la part de les torres del castell, la més alta, prohibint que ningú dels seus s'atrevís a entrar en dita fortalesa sense el seu permís...
1325 la priora del monestir de Junqueres de Barcelona dona possessió del mas Pont prop de Vilamara al senyor de Rocafort Pere Sitjar que l'havia comprat.
1326 El rei Jaume des de Barcelona ordena al veguer de Manresa s'informi sobre la queixa de l'abat de santa Cecília de Montserrat contra Pere Sitjar el qual amb els seus homes destruïren i enderrocaren una casa i dos molins que tenia l'abat prop del pont de Vilomara.
1329 Pere Sitjar, senyor de Rocafort, aprova i confirma a Berenguer de Guardiola, cavaller, castlà de Mura, el feu que té en el castell de Rocafort, dit Berenguer presta homenatge "ore et manibus" de mas i boca, prometent serà fidel i bo segons els usatges de Barcelona.
1329 Guillem d'Arbosset, Ponç Gerald, Andreu de Fàbrega i Joan d'Ullastrell, àrbitres nomenats per a solucionar la discussió entre Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, i Bernardí de ses Grifenes, d'una part, i Ferrer de Palau, rector de l'església de Rocafort, de l'altra, sobre la divisió d'un honor i unes cases que són al costat del lloc anomenat coll de ses Bassetes, han decidit i han pronunciat que les cases seran un honor de l'església, excepte un cantó jussà que han marcat i que serà de l'honor del mas de ses Grifenes; Jaume d'Església continuarà sota domini i senyoria de Pere de Sitjar, però tindrà les cases per l'església i el rector i aquest li haurà de fer un nou document d'establiment de les esmentades cases i honor; per aquestes cases i honor Jaume haurà de pagar un cens al rector de 6 diners per Nadal, a banda del que ja li paga de cens. També manen que Pere de Sitjar signi en el document de l'establiment que el rector ha fet a Jaume de l'honor que té al mas de Prat. (ACBG30-269-T2-36)
1330 Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet del lloc de Matadars un molí draper i un molí blader que té prop del pont de Vilomara.
1331. Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, dóna en permuta a Pere, fill de Bernat Ferrer, difunt, home propi de Pere de Sitjar, del terme del castell de Rocafort, la sort de terra amb les cases que hi ha construïdes al costat del castell de Rocafort que havien estat de Romia, difunta, teixidora. A canvi, Pere Ferrer dóna a Pere de Sitjar les cases que són dins del castell de Rocafort i que havien estat de Bernat Ferrer, difunt, pare de Pere, i l'hort que hi ha al costat de la porta. Pere Ferrer promet que per Nadal pagarà un parell de gallines i 4 diners de cens anual per la sort i les cases. (ACBG30-269-T2-37)
1334 Ferrer de Palau, rector de l'església de Santa Maria de Rocafort, i Pere de Sitjar, senyor del castell de Rocafort, es reconeixen mútuament que Pere de Sitjar i els seus successors tenen i acostumen a rebre la meitat de la tasca dels honors que el mas Casasaia, del terme del castell de Rocafort, té al coll de les Graelles i que arriben fins al mas de Cornudella, i que l'altre meitat de la tasca d'aquests honors la rep el rector de l'església de Rocafort. Reconeixen, també, que el rector de Rocafort rep tota la tasca íntegra dels honors anomenats de ça Roca, que tenen els possessors del mas d'Ort, i dels honors i horts de la masia de les Cases que són al terme del castell de Rocafort i que tenen els possessors del mas de Casasaia. (ACBG30-269-T2-131)
1336 Pere Sitjar reconeix que Ferrer Palau, rector de Rocafort ha de rebre un terç del delme dels molins que Sitjar té al riu llobregat, un blader i un altre draper. (ACBG30-269-T2-43)
1349 Guillemona vídua de Pere Sitjar rep l'homenatge dels homes propis, sòlids, naturals i afocats del terme.
1354-55 Berenguer Ferrer mestre de pedra de Manresa confessa a Guillema, vídua de Pere Sitjar que ha rebut deu lliures barcelonines a compte del monument que fa pel venerable Pere Sitjar, en el qual s'ha de posar el cos del difunt. Més endavat confessa rebre cent lliures a compliment del preu del monument.
1356 Bernat Mateu, rector de Santa Maria de Rocafort dóna permís a Guilleuma, vídua de Pere Sitjar, per a tralladar l'ossa de son difunt marit des del carner que és a dita esglèsia al monument que ha fet construir.
1357 Guillema, dona de Pere de Sitjar, difunt, senyor del castell de Rocafort, hereva i propietària del castell, dóna i estableix a Berenguer, fill de Bernat d'Arbosset i la seva dona Sibila, difunts, del terme del castell de Rocafort, a les cases que van ser de Romia, teixidora, difunta, que són a la sagrera del castell i que afronten amb les cases que Pere Ferrer, oncle de Berenguer, va donar a aquest. També li dóna i estableix un tros de terra no plantat que té al terme del castell al lloc anomenat ça Perera. Berenguer donarà un cens anual a Guillema de 2 diners per Nadal per les cases i un capó per carnestoles pel tros de terra, i la tasca dels fruits i el delme, entre Guillema i l'església de Rocafort, tal com és costum en el terme del castell. Berenguer paga 10 sous en concepte d'entrada, que Guillema reconeix haver rebut. (ACBG30-269-T2-50)
1358 Guillemoneta, vídua de Pere de Sitjar, difunt, senyora del castell de Rocafort, crea un benefici eclesiàstic o capellania a la capella de Sant Vicenç, situada prop del castell de Rocafort, al costat del riu Llobregat. El beneficiat haurà de servir la capella i fer-hi missa dos dies a la setmana, els dimarts i els divendres. Guillemoneta assigna al benefici 300 sous anuals, 150 per sant Joan i 150 per Nadal, al pagament dels quals hi obliga les rendes i altres drets del castell de Rocafort. També assigna al beneficiat, per a que hi visqui, unes cases a la sagrera del castell, que havien estat de Jaume Torres, i un hort que hi ha contiguu a aquestes cases. Guillemoneta es reté el dret de patronatge sobre el benefici per a ella i els seus hereus. Document fet i signat davant de Francesc Bisbals, notari públic de Manresa pel paborde, i dels testimonis Pere de Claret, franciscà, procurador de Bernat mateu, rector de Rocafort, i Guillem de Sobrebalç, ciutadà de Manresa. Ramon, bisbe de Vic, ho aprova i ho signa. (ACBG30-269-T2-51)
1367 Primer testament de Guillema vídua de Pere Sitjar, disposa que es basteixi en el castell un temple i un convent de mercedaris en el qual resideixin deu frares i que el seu cos sigui soterrat en dit temple.
1377 L'abat Arnau sa Coma de l'abadia de Sant Benet de Bages prèn possessió del castell de Rocafort. Mantindrà el senyoriu sobre el terme fins l'extinció dels senyorius feudals el 1835.
1383 Pere d'Escaiola, del terme del castell de Talamanca, confessa i reconeix que Berenguer Ferrer, del terme del castell de Rocafort, li ha donat i pagat el 55 sous que li va prometre pel preu de la venda que li va fer de les cases que són a la sagrera del castell de Rocafort, de l'hort amb la premsa que hi ha prop la capella de Sant Vicenç d'aquest castell de Rocafort i d'unes cases que són al carrer inferior de la sagrera amb els dos horts o ferreginars de la part del darrera de les cases. (ACBG30-269-T2-59)
1462 El castell segurament queda derruït durant la guerra civil catalana que enfrontà Joan II i la Generalitat i en què el monestir prengué partit per aquesta última.
1392 Guillem, abat de Sant Benet de Bages i senyor del castell de Rocafort, estableix a Guillem d'Hort, home seu del castell de Rocafort, en un hortal que té al castell. Guillem d'Hort pagarà a l'abat un cens anual de 3 diners per Nadal i el delme i la primícia a Santa Maria de Rocafort. Guillem d'Hort paga 5 sous i 6 diners en concepte d'entrada que l'abat Guillem reconeix haver rebut. Document fet i signat per Joan Boïl, prevere, regent l'església de Santa Maria de Rocafort per Joan Ros, rector de Santa Maria de Rocafort, i notari públic de Rocafort per autoritat del bisbe de Vic; i dels testimonis Francesc de Roviralta i Berenguer de Casasaia, del terme de Rocafort. ( ACBG30-269-T2-61).
1602 Joaquim Bonanat, abat del monestir de Sant Benet de Bages i els monjos del monestir, convocats a capítol, reconeixen que Joan Prunés, que viu al terme de Rocafort, i a la seva dona Margarida, els han pagat les 220 lliures de l'entrada de l'establiment en emfiteusi d'unes peces de terra del terme del castell de Rocafort i els en fan àpoca. D'aquestes 220 lliures, 50 lliures les ha rebut el monestir, Joan i Margarida els han signat un debitori per 70 lliures i, de les 100 lliures restants, l'abat i el monestir els signen una àpoca per pagades. (ACBG30-269-T2-80)
