A meitat del segle XIX es posen en funcionament vora el riu Llobregat dues fàbriques tèxtils impulsades per dos empresaris: Antoni Jover Sans i Mariano Regordosa Casas. L'establiment d'aquestes fàbriques originarà el naixement i creixement demogràfic del poble del Pont de Vilomara.
Les gestions per construir les fàbriques comencen el 1841 quan els senyors Antoni Jover Sans i Mariano Regordosa Casas demanen l'autorització al propietari de l'heretat Pont de Vilomara, Joan Baptista Vilaseca, per a la construcció en comú de la resclosa i canal -que havia de passar per sota del primer arc del pont- i que aportaria el cabal d'aigua necessari per al funcionament de les fàbriques.
Una vegada construït l'edifici fabril el repartiment de la propietat de les fàbriques fou dividida en dues parts mitjançant sorteig. L'edifici tenia una paret mitgera comuna que separava l'espai edificat en dues parts (la Nord i la Sud). L'edifici i el terreny que quedava al Nord de la mitgera va quedar en propietat d'Antoni Jover i la part que quedava a migdia (inclosa una casa amb hort que compraren a Isidre Playà) fou per a Marià Regordosa. El 1848 es documenta que les fàbriques jaestan en funcionament.
Els pactes establerts entre els empresaris i en J. B. Vilaseca estableixen entre altres, que l'aprofitament del producte de les latrines de la fàbrica seran exclusivament en profit d'en Vilaseca. El cabal d'aigua es repartia en parts iguals, així com les obres de la resclosa, canal, carcabà i les feines d'obra i fusteria per les turbines que anirien a mitges entre els dos empresaris. En cas d'incendi s'han d'auxiliar mútuament. En cas necessari poden agafar sorra i pedres de la pedrera propietat d'en Vilaseca. Es comprometen els dos empresaris a substituir un pont de fusta que hi havia al Pla de les Roques per un d'obra prou ample perquè hi pugui passar un carro. A més tenen l'obligació de fer una nova carretera o habilitar l'existent, que era intransitable, per tal de comunicar les fàbriques amb Manresa. Finalment, podien optar a arrendar els molins (de farina i oli) que en J.B. Vilaseca pretenia construir.
Imatges de l'edifici fabril (Entre 1902 i 1922, després de l'explosió i abans de l'incendi del 1928)
Després de la tràgica explosió de l'any 1902 que afectà principalment la fàbrica Jover (explicada a l'apartat d'esdeveniments) el propietari, aleshores en Pere Regalat Jover, ven la seva part a Romà Regordosa Soldevila. A partir d'aleshores la propietat única de la fàbrica la mantindrà la saga familiar Regordosa fins a l'any 1966.
La fàbrica Regordosa va patir dos incendis importants, el 1922 i el 1928. Aquest últim era explicat pel diari Pla de Bages del 28 d'octubre d'aquesta manera:
El foc del Pont de Vilumara
"Avui a les tres de la matinada, s’ha declarat un formidable incendi a la fàbrica arrendada per la casa Jorba de aquesta ciutat i propietat d'en Ricard Torres (a) Bombita. El foc, que ha començat per les maquines de carro ha pres deseguida fantàstiques proporcions éssent inútils els desesperats esforços que per a sufocar-lo, han fet els pocs obrers que en aquell lloc treballaven. Deseguida s'ha produit l'alarma consegüent entre la gent del poble. El veure que ira inútil fot el que es podia fer,s'ha telefonat a Manresa, perquè baixessin els bombers, els quals amb la rapidesa acostumada, se han presentat al cap de dues hores, quan ja tot era un munt enorme de desferres. Hom ha hagut de contemplar com sense que fos possible evitar ho pels mitjans amb que contaven, s'anava cremant aquell immens casal i amb ell l'element de vida per infínitat de famílies.
A mida que'l foc anava creixent en proporcions, els sostres anaven baixant amb tota la maquinaria produint un estrèpit eixordador.
Al cap de poc que cremava, s'han adonat de què en el pis més alt del davant de la fabrica on hi vivia-l'encarregat de nit i havia una dona vella i malalta de gravetat combregada ahir al vespre. Es de lloar l'acte humanitari del senyor Vicari d'aquesta parroquía Rnd. Ramon Serinanell, que amb greu perill de la seva vida ha aconseguit treure a l'esmentada, dona de l'imminent perill en que es trobava. Poc després s'ha vist que per una finestra del mateix pis hi havia una filla de l'esmentada malalta, que no havent tingut temps de sortir, demanava auxili cridant desesperadament. Un jove paleta, amb gran heroisme, ha conseguit baixar dita dona, amb una corda. Un cop aconseguit això s'ha procedit a la desocupació dels pisos del davant i del darrera de la fabrica pel temor de que el foc s'hí propagues.
Per fi han arribat els bombers amb els seus caps, montant les bombes amb tota la rapidesa que els ha sigut possible, poguent així evitar que el foc es prodigués al edifici del costat on per ser el dipósit del fi ja elaborat la foguerada hauria sigut encara més grossa doncs hl ha sempre un gran nombre de caixes de fusta.
També s'ha pogut evitar que les flames arribessin al transformador que hi té instal·lat la companyia «Fuerza y Alumbrado S. A»
A aquestes hores, ei foc encara continua, si bé va mintvant ostensiblement, donant-se per descomptat que pugui agafar-se en lloc més. Hi ha encara el retén de bombers que no es cansa de tirar aigua.
Les pérdues materials son crescudíssimes no les podem precisar però pujen a milions.
El poble ha estat atuït completament doncs eren centenars els obrers ques guanyaven el pa en aquesta fàbrica, de la que sols en queden una muntanya de runes."
Dos anys abans de l'incendi, el 1926, «Indústries i Magatzems Jorba S.A» (societat constituïda el primer de febrer de 1923), presidida per Joan Jorba i Rius, es fa càrrec de l'explotació de la fàbrica Regordosa del Pont de Vilomara. Després de l'incendi, mentre es reconstruïa l'edifici, els obrers van ser traslladats a altres indústries Jorba de la comarca, fins l'estiu de 1931 que retornen de nou a la reconstruïda fàbrica. La reconstrucció va suposar perdre volumetria en alçada, com es pot comprovar amb les fotos.
L'any 1966 les indústries Jorba S.A. compren a Román Torres Regordosa la propietat de la indústria vilomarenca, que en regirà el destí fins al tancament l'any 1985.
Vistes de la fàbrica després de la reconstrucció de 1931.