Serra de l'Església
Can Serra de l'Església
Localització: 41.71659, 1.9362
Documentació:
1306 apareix en Ramon Serra al "Libri Iudeorum Minorisse"
1317 torna a sortir en Ramon Serra.
1323 un ....Serra i d'altres confessen un deute a Berenguerona Amargós que ha pagat Pere Sitjar.
1323 Ramon de Serra i d'altres tenen deute amb Ramon Guillem de Sucarrats que ha pagat Pere de Sitjar.
1324 Ramon de Serra i d'altres paguen un deute a Ramon de Travessa i Pere d'Alzina.
1325 Ramon de Serra figura en el capbreu de Pere Sitjar i el monestir de les Jonqueres pagant 1/4 de tasca.
1349 Berenguer de Serra és un dels homes propis, sòlids, naturals i afocats del terme.
1352 Reconeixement de deute de Berenguer laSerra a Guilleuma senyora de Rocafort.
1497 en el fogatge consta en Franci Serra.
1553 De 10 persones del fogatge apareixen dos Serra: Antoni Joan Serra i Joan Serra.
1596 Joan Tatger, pagès, natural del terme i parròquia de Talamanca i que viu al mas de la Serra de l'Església, del terme i parròquia de Rocafort, fa el seu testament i en nomena marmesors a Antoni Serra i al seu fill Antoni Serra, menor de dies i fillol de Joan Tatger, pagesos i hereus del mas de la Serra de l'Església de Rocafort; Jaume Serracanta, del terme i parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; i Miquel Tatger, pagès, hereu del mas de la Tatgera, del terme i parròquia de Talamanca. Eligeix sepultura en el vas o carner de la casa dels Serra de l'Església, a l'església de Rocafort, i mana que en la seva mort, es faci una novena i siguin distribuïdes 12 lliures. Deixa un ducat a l'església de Rocafort per a ornaments de l'altar major i sis rals per a ornaments de cadascun dels altres altars de l'església i institueix i funda un aniversari a l'església de Rocafort en la data del dia que es mori al qual hi consigna els dos censals de 5 lliures de pensió i 100 lliures de preu cadascun que li fan l'hereu del mas Serrarrotllana del terme i parròquia d'Artés i l'hereu Prat de Rocafort. Deixa diverses quantitats als fills d'Antoni Serra i nomena hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles al seu fillol Antoni Serra, menor de dies, pagès i hereu del mas de la Serra de l'església de Rocafort. Document fet a la parròquia de Santa Maria de Rocafort, en la casa del mas de la Serra de l'Església, i signat per Pere Torras, ciutadà de Manresa i notari per autoritat reial, i els testimonis Bernat Fargat, traginer, habitant dal terme de Mura, i Joan Torras, cotoner, habitant de Manresa. (ACBG30-269-T2-77)
1597 en la presa de possessió de la junta de jurisdicció criminal del terme apareixen: Antoni Serra i Valentí Serra.
1661. Isidre Serra, de la casa Serra de l'Església de Rocafort, com a obtentor dels béns de Francesc Prat, posa termes i fites a la terra establerta pel rector de Rocafort Gabriel Gomar a Francesc Prat el 1557, actualment un hort, i que Antoni Esparens, rector de Rocafort, ho accepta i rebrà els 12 sous de cens. (ACBG30-269-T2-139)
1735 en el cadastre Isidro Serra ha de pagar 176 Rals. Signa com a batlle Joan Serra.
1773 en el cadastre Joan Serra, propietari declara per 5 jornals de conreus de secà, 1 quartà d'hort de secà, 9 jornals d'erms i roques, mig jornal de vinya, per la casa, pels seu personal, 2 bous, un ruc , 19 moltons i per un altre personal del seu fill, 146 Rals
1826 en el cadastre apareix na Teresa Serra de la yglesia. També un Miquel Serra .
"Casa manso y heredad llamado Serra de la Yglesia de extensión doscientas quarteras de sembradura, linda a O. con el manso Trullàs, a M. con los mansos Arbosset y Casasaias, a P. con manso Prat y a C. con el manso Prunés."
1848 Segons el dietari de Joan Camprubí del mas Roviralta el nombre total de quarteres del mas Serra de l'església era de 221,4 Q.
1853 Tomas i Valentina Vives fan cartes dotals i fan hereu a favor del seu fill Salvador pel seu matrimoni amb Maria Vila de Talamanca. La finca era de Valentina Vives com a filla i hereva de Martí Serra. (OCH 86 p. 223)
1861 A l'amillarament Tomàs Vives i Serra declara: 23Q 11q 2p de sembradura, 2Q 1q d'olivera, 30Q 2q de vinya, 54Q 4q de bosc, 82Q d'erm. (Total unes 192Q) 1 casa, 1 mula i 10 ovelles. Terres cedides a 4 parcers.
No apareix en els Nomenclàtors de 1860 i 1887
1968 En la declaració jurada de finques forestals consta amb una superfície total de 102,68 ha. (90,79 forestals i 11,89 no forestals) Afrontacions: N. El Prat, S. mas Casasaies, E. mas Riera, O. Arboset i El Prat. Propietari Joan Vives Singla.
Anys70/80 La finca és propietat de Antònia Vives Riera paga una quota de 3450 ptes. per 127 ha. de terreny a l'Agrupació de propietaris.
Què en diu el mapa de patrimoni:
Can Serra de l'església s'alça a l'extrem nord de l'elevació rocosa on s'aixeca el nucli urbà de Rocafort. La masia de planta rectangular consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'estructura de la casa manté algunes diferències respecte a d'altres masies. A la planta baixa hi ha l'entrada clàssica dels masos amb les diferents dependències ambdós costats; originàriament a l'entrada hi havia el bestiar i a mà esquerra la cuina amb el forn de pa. En construir posteriorment el costat dret, es va desallotjar el bestiar de l'entrada i van anar a la nova cort. Al fons, on normalment hi ha el celler, s'havia emprat com a graner. La planta pis està delimitada per la sala on tots els comensals es reunien al voltant de la taula i a cada costat les diferents dependències i habitacions. Finalment, sota coberta hi havia el paller, que actualment està reformat com a dependències d'ús familiar.
També es conserva l'antiga era, el celler i dependències annexes que s'han reconvertit per a usos terciaris, com un restaurant. L'antic femer, excavat a la roca és ara una piscina. També conserva la bassa excavada a la roca. Del celler es conserva un trull d'oli amb les dues pedres i el mecanisme de rotació i una premsa de cargol i la roda, de fusta, que n'augmentava la pressió en el darrer tram de la premsada. Aquesta premsa, segons informació del propietari, tan s'utilitzava per acabar de treure el màxim profit de la premsada per obtenir oli, com per la verema. Al costat, hi ha els dipòsits de decantació i una caldera per mantenir l'aigua calenta que també havia estat emprada per destil·lar licor. Al costat hi trobem la part de la bodega amb algunes bótes que fins fa poc encara s'utilitzaven, diferenciant les de vi ranci, moscatell, vi dolç o vinagre i vi negre. Les terres de Can Serra contenen el forn de calç de la Riera de Mura i la resclosa que l'any 1962 es va perdre per una riuada. Captava l'aigua per regar els horts de la casa a partir d'un rec excavat a la roca i al terra que arribava fins a la casa. També tenia forn d'obra propi.
Observacions: És un dels dos masos, conjuntament amb Can Prats, que ostentaven la propietat de la major part de terres del terme. Del camí del Prat cap a ponent pertanyien a Can Prat i cap a llevant a Can Serra. Segons la documentació de la casa el propietari ens explicava que les cases del carrer Major que miren a llevant es van construir al segle XVIII, al voltant de 1780, i les que miren a ponent, cent anys després.
La casa ha estat des dels orígens propietat de la mateixa família. Només ha canviat dos cops de cognoms pel tema d'heretar una pubilla. La primera vegada fou a principis del segle XIX quan el cap de família, Martí Serra de l'Església, mor deixant la dona embarassada d'una filla. Amb poc més de 15 anys la casen amb el segon fill dels Vives de Sant Vicençs. Des de llavors el cognom Serra es perd en favor de Vives. La segona vegada que canviarà de cognom serà en la propera generació, ja que el marit porta el cognom de Baylina.
El terreny sobre el que s'han alçat les cases de Rocafort, del nucli actual, pertanyen una part a Can Prat i l'altra a Can Serra de l'església. Les primeres referències documentals de la propietat reculen fins el segle X, segons informació de Valentí Baylina. Tot i que en la bibliografia (Ballvè: 1998) es comença parlant de Ramon Serra, documentat l'any 1317. Aquestes terres rendien vassallatge als senyors del Castell de Rocafort fins que la vídua de Pere de Sitjar en fa donació a Sant Benet de Bages. Sembla que l'actual església de Santa Maria podria pertànyer antigament al mas, així com la capella de Sant Aon (Abundi), avui desapareguda.