Escultora catalana propera al Noucentisme. El seu pare fou el famós escultor Josep Llimona, un dels principals representants de l’escultura modernista i la seva mare, Mercè Benet, filla de Rafael Benet (iniciador d’una de les nissagues mèdiques emblemàtiques de Terrassa). El seu germà, Rafael Llimona també seguirà la vena artística familiar, però ell sobretot en el camp de la pintura.

Maria Llimona es va iniciar en el món de l’art a una edat tardana, amb gairebé 40 anys. Va estudiar i aprendre a Itàlia sota la supervisió de Rodolfo Castagnino.  En els seus inicis va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de l'any 1942 amb dos caps femenins, Joventut i Dona. En el catàleg de la mostra consta amb el cognom del seu marit, el pintor Domènec Carles Rosich, amb qui exposà sovint de forma conjunta. L'escultura Joventut, de bronze, es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que la va adquirir directament de l'exposició.

Les seves obres se centren, principalment, en el nu femení, el retrat i la temàtica religiosa. De la seva producció destaca, sobretot, el conjunt escultòric per als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, format per cinc sirenes de bronze situades a l'escalinata, fet entre 1939 i 1949. Domènec Carles era l'assessor principal del propietari, Raul de Roviralta.  L'any 1950 consta també entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Dos anys més tard, va rebre l'encàrrec de fer una escultura per al monument en homenatge a Salvador Andreu, l'urbanitzador de la muntanya del Tibidabo. L’artista va fer una musa, una dona jove ajaguda esculpida en marbre per Vicenç Damian. Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, l'escultora Lluïsa Granero o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.

Extra bonus 1: Amb motiu del centenari del seu naixement, 1894, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un llibre sobre l’artista escrit per Dolors Besa.

Extra bonus 2: Els Jardins de Santa Clotilde són considerats l’exemple i paradigma de jardí noucentista, situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar. L'arquitecte, Rubió i Tudurí, era un jove que participava dels corrents artístics preponderants en aquella època que buscava la recuperació de les formes clàssiques mitjançant la recerca de la simetria, la proporció i l'ordre.