Un altre exemple (i seguim) de dona artista a la qual la figura masculina propera a la seva vida li va fer, i encara avui dia fa, una gran ombra, ja que fou alumna, col.laboradora i companya sentimental de Vassili Kandinski.

Una de les poques pintores del moviment expressionista alemany. Gràcies a la seva iniciativa, aquest estil, tan perseguit pel nazisme i titllat de depravat, va sobreviure a una part de la seva destrucció, ja que durant la Segona Guerra Mundial havia amagat una vuitantena de quadres, i amb motiu del seu 80è aniversari, en va fer donació a la ciutat de Munic.

Va començar estudiant piano i quan tenia vint-i-un anys, morts els seus pares, va tenir l’oportunitat de viatjar amb la seva germana pels Estats Units, on va fer una interessant obra fotogràfica. En tornar a Alemanya, el 1902 ingressà a l'Escola Phalanx d'Art de Munic, on va començar a assistir a classes de natura morta i paisatge, impartides pel famós artista Kandinski, que era el director de l'escola.

Iniciaran una relació sentimental, principalment els anys previs a la Primera Guerra Mundial. Voltaran per Europa (Tunísia, Bèlgica, Itàlia i Àustria), però sobretot compartiran el seu temps entre Munic i Murnau, en una casa comprada per ella el 1909 i que esdevindrà punt de trobada dels artistes avantguardistes del moment (també de dones artistes com Marianne Werefkin). Després de la seva mort es reconvertirà en la seva casa-museu.

A principis de la dècada de 1910, juntament amb Franc Marc i Kandinski formaran el grup “Der Blaue Reiter” (El Genet Blau). Les obres dels tres compartien la intensitat característica del color i l'expressivitat de la línia expressionista. Entre les seves obres (on predominen retrats, paisatges i bodegons) destacades figuren Retrat d'una dona jove (1909) i Núvol vermell (1911). Münter i Kandinski acabaran el seu idil.li cap al 1916.

Ella, després de la guerra, tornarà a Murnau d’on ja no es mourà més. El 1927 va conèixer el filòsof i historiador de l’art Johannes Eichner amb qui conviurà fins la mort d’ell. Amb l'arribada dels nazis al poder se li prohibí exposar les seves obres i es veié forçosament retirada de la vida pública, però va continuar pintant fins a la seva mort.