Fou una pintora russa de gran talent, vinculada a les avantguardes de l’època revolucionària (constructivisme, suprematisme i cubofuturisme). L’anomenaven “l’artista-constructora” i fou una de les principals defensores de l’art abstracte.

Després d’inciar-se pintant flors i paisatges, “festejar” amb diversos moviments d’avantguarda fruit dels seus viatges per Europa -coneix l’ambient artístic de París, viatja a Itàlia i fins i tot arribarà a Samarcanda, al cor de la ruta de la Seda- a partir de 1916 pren una decisió transcendental per al seu art: iniciar una reflexió sobre la presència i absència de l’objecte, camí de la no-objectivitat. I qui en fou el gran inspirador en aquest procés? Doncs el meu estimat Kasimir Malèvitx i el seu suprematisme, a partir del qual va començar una sèrie de pintures no objectuals que ella va denominar “arquitectures pictòriques”.

Practicarà una pintura molt “arquitectònica”, amb una gran presència de formes geomètriques imbricades però enteses com a construccions autònomes. L’any 1918 es va unir a la Federació d’Esquerres del Sindicat d’artistes de Moscou, i el 1920 va entrar a l’Institut de Cultura Artística, que en aquell moment dirigia Kandinsky.

L’any 1921 signarà un manifest a favor d’abandonar la pintura de cavallet (associada a quelcom burgés) i posar la pintura al servei de la vida i la producció industrial. A partir de 1922, doncs, va dedicar-se sobretot al disseny gràfic i tèxtil i a l’escenografia teatral. També va exercir la docència en diferents institucions, moguda per aquest sentit del deure i servei a la causa col·lectiva.

Convençuda en el seu compromís polític, volia contribuir a la creació d’una nova societat comunista més justa, en la qual la producció massiva hi tenia gran importància. Hi ha una relació molt evident entre els seus estampats tèxtils i el llenguatge abstracte de les seves pintures, de manera que els seus dissenys tèxtils fan una aposta molt clara per un llenguatge geomètric. Volia revolucionar la manera de vestir, tant de la dona urbana treballadora com de la camperola. Les formes geomètriques ja havien estat una constant en la indumentària camperola russa, de manera que la seva reivindicació era, per una banda, d’arrel constructivista, però per una altra també era un homenatge a la tradició camperola russa. Malgrat la seva empenta i energia, va morir prematurament d’escarlatina als 35 anys.

Extra bonus 1: A part de la geometria, alguns dels seus dissenys tèxtils també tenen motius simbòlics, com l’estrella de cinc puntes de l’Exèrcit Roig o bé la falç i el martell.

Extra bonus 2: a la botiga del Museu Thyssen de Madrid, a part del marxandatge més habitual, trobem jerseis i bufandes de disseny exclusiu a partir de les seves obres.

Extra bonus 3: Si em pregunteu per la meva obra preferida està vinculada amb aquests tipus de creacions, és el “Blanc sobre blanc” de Kasimir Malèvitx, 1918. Per aquesta obra he viatjat a Moscou, lloc d’enterrament de l’artista, i a Nova York, ja que l’obra es troba al MOMA.