Serà la primera artista jueva professional polonesa i una de les més reconegudes al París dels anys vint i trenta. Viurà la major part de la seva vida a França. Mela Muter era el pseudònim que feia servir per signar les seves obres, el nom real era Mela Melania Klingsland Mutermilch. Li deien que pintava “com un home” i ella etzibava: «No sóc dona, sóc pintora».

Va ser a Catalunya diverses vegades i aquí tampoc passarà desapercebuda: va congeniar amb personatges de la cultura catalana, entre ells el marxant d’art i galerista Josep Dalmau, amb qui establí amistat. Ella serà qui va inaugurar les Galeries Dalmau l’any 1911. Sobre aquesta exposició la revista “Feminal” va fer una contundent declaració: “Mme. Mela Mutermilch, la ferma artista polonesa, ha vingut a donar una gran lliçó d’Art a les damisel.les barcelonines qui creuen que l’única pintura a la que deuen i poden dedicarse les dones, es la d’agrupar en vanos, coixins, gerros i panderetes(…)”.

L’any 1914 farà una estada emblemàtica a Girona, on exposarà a la sala Athenea de la ciutat gràcies a Rafael Masó. Es va instal·lar a la part vella, on convivia amb l'amic i pintor Pere Farró. Allà va adquirir una gran popularitat en els ambients artístics i ella mateixa confessarà a les seves memòries, “Souvenirs”, que és a la capital del Gironès “on brollen els meus primers paisatges bons”. Eugeni d’Ors la batejarà com la “bona polonesa”.

Amb la mort del seu fill i l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va apartar de la vida pública. Durant la guerra es va retirar al sud de França i després va tornar a París, on vivia senzillament sense deixar de pintar. La guerra, un divorci i problemes de vista la van deixar en una situació precària, sola, marcada per l’estigma de ser jueva i haver participat en la causa socialista, i sense connexió amb la seva pàtria originària. En morir a 91 anys va deixar tota l’obra que posseïa, com a darrer gest de bona voluntat, a l’entitat benèfica “SOS Villages d'Enfants”.

Extra bonus 1: El Museu d’Art de Girona li va dedicar una exposició “De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya.”, celebrada entre finals de 2018 i principis de 2019, abans de la maleïda pandèmia.

Extra bonus 2: Mela contrau matrimoni a Varsòvia, l’any 1899, amb Michal Mutermilch, de qui hereta el nom i serà el pare del seu fill. Mela dirà que el matrimoni la fa sentir empresonada (la seva presó conjugal) i es va separar el 1914.

Extra bonus 3: L’escriptor Miquel de Palol la recordava així: «Una dona excepcional, jove, certament bella, na Mela Mutermilch (Muter), polonesa, una artista d’una forta personalitat i d’una admirable visió de les nostres contrades, semblava ser qui aglutinava, entorn seu, aquella joventut idealista». Alguns comparen el seu poder d’atracció a la famosa ballarina Isadora Duncan.