Amb 26 anys presenta aquesta obra a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid on aconsegueix un 3r premi. Obra inspirada en la Venus de Velázquez serà per un costat un èxit artístic inesperat per una dona, però per l’altre rebrà força crítiques sexistes pel fet de ser un autoretrat. Segons els criteris del premi l’obra l’havia de comprar l’Estat, però no serà pas així. L’èxit artístic d’una dona a principis del segle XX es veurà com quelcom perillós, de manera que els seus pares decidiran que torni a Granada. Les pressions socials i familiars la porten a una profunda crisi creativa i personal i, segons sembla, farà que ingressi al convent de la Congregación de las Adoratrices, d’on no sortirà mai més.