​​Començà a pintar ja gran (61 anys), l'any 1947, i animada pel seu fill, Antoni Clavé, a partir del 1949 exposà en nombroses galeries internacionals. L'any 1948, Josep Palau i Fabre, sota el pseudònim de l'Alquimista, li dedicà un article a la revista Ariel.

Dues anècdotes molt interessants:

La primera: L'any 1947 tot va canviar. Ella mateixa ho explicava així: "Un dia, el meu net, llavors de cinc anys, em va regalar un dibuix que havia fet. Per tornar la cortesia vaig voler fer el mateix, i així va néixer el meu primer dibuix. Després d'haver-hi agafat gust, en vaig fer d'altres, que van tenir la sort d'agradar a alguns artistes amics del meu fill que em van animar a continuar. Encara que no tenia el més petit coneixement tècnic, vaig pintar fulls i fulls, posseïda pel dimoni del color. Alguns d'aquests amics creien que la meva expressió pictòrica estava feta també per a la ceràmica, i amb el mateix entusiasme que mostrava fent guaix, em vaig llançar a la ceràmica. I ara gairebé no soc qui dirigeix els meus pinzells, són ells els que m'entrenen, i em passo la major part dels dies pintant, que ara trobo breus.”

I la segona: Per una malaltia crònica, quan treballava de pentinadora,  se li havia anat paralitzant el costat dret del cos, fins que ja no va poder moure ni aixecar el braç. Aleshores, de gran, el fet d’haver de pintar amb la mà esquerra l’obligava a fer un esforç considerable, i el seu traç és resultat d’aquesta incapacitat.