Pseudònim de Marie Jaqueline Vallet. Fou una pintora francesa de principis de segle XX, emmarcada dins del Fauvisme, que destaca per ser una de les primeres artistes, o la primera, a fer un autoretrat nu i també perquè una de les seves obres sembla que inspirà, d’alguna manera, a Picasso per a “Les senyoretes d’Avinyó”.

Provinent d’una família de mestres d’escola es va casar de joveneta amb un venedor ambulant,  però se separarà el 1891 després de la mort del seu fill de sis mesos. Es guanyarà la vida com a modista, però serà quan s'instal·la a Montparnasse que coneixerà al pintor Jules Flandrin, amb qui viurà una història d’amor de trenta anys i també iniciarà la seva carrera artística.  Coneixerà a Matisse, Van Dongen, Marquet, Picasso… Molts d'ells, impressionats pel seu caràcter fort i la seva personalitat excepcional es convertiran en amics seus. Les seves primeres obres, presentades al Saló dels Independents de París de 1900 foren rebutjades, però comprades pel marxant d’art Ambroise Vollard. Entre d’altres hi havia “Odalisca amb guepard” (el primer autoretrat nu femení?). També és l’any en què adopta el pseudònim “Marval”, compost del seu cognom i nom (MARie VALlet). L’any següent aconseguirà que es mostrin en el Saló una dotzena d’obres seves i la seva obra mestra, “Les Odalisques”, serà exposada en el Saló de 1903. És una escena de prostíbul on té l’atreviment d’autoretratar-se en les cinc dones de la composició.

Jacqueline i els seus amics Matisse, Marquet i el seu company mostraran el seu treball per primera vegada en la galeria de Berthe Weill. També exposarà a la galeria d’Eugène Druet, a més, el marxant mostrarà les seves obres en més d’una cinquantena d’exposicions. Destaca la realitzada el 1912, on mostrarà més de quaranta quadres, alguns pertanyents a Ambroise Vollard. Convidada per ell, l’any següent exposarà per primera vegada als Estats Units, a l’Armory Show (Exposició Internacional d’Art Modern). La seva presència en aquest saló la situa en el focus de l’escena de l’art modern. Aquest mateix any 1913, se li demana que participi en el projecte del Teatre dels Camps Elisis, considerat com un dels primers edificis d’Art Decó. Ella s’encarregà de la realització de vuit plafons per al “Foyer de la Danse” amb escenes sobre la història de Dafnis i Cloe. A la dècada de 1920 com a artista ja consolidada, descobrirà Biarritz, lloc que esdevindrà una de les seves principals fonts d'inspiració. És l’inici de la platja com a afició i l’artista passa de pintar nus a banyistes. Més que simples escenes de bany, són obres representatives d'una època: l'inici de la platja i el bany com a afició i lleure, el temps de les vacances. En resum, Jacqueline farà en els seus trenta anys de carrera artística pintures, litografies, aquarel·les, pastels, gravats, dissenys de tapissos, pòsters, targetes d’invitació, cobertes de catàlegs i fins i tot, va experimentar amb l’escultura.

Extra bonus 1: La seva obra més famosa, Les Odalisques, es podrà veure aquesta tardor del 2023 al Museu Thyssen de Madrid en l’exposició “Maestras antiguas y modernas”. https://www.museothyssen.org/exposiciones/maestras-antiguas-modernas 

Extra bonus 2: Alguns dels seus amics expliquen la història de com utilitzava, en els seus inicis de penúries artístiques, els seus propis llençols blancs com a tela per a les seves obres.

Extra bonus 3: Des de 1932, any de la seva mort, i amb l'excepció d'algunes privades a les galeries, només s’ha fet una exposició retrospectiva de la seva obra, al Musée Hébert el 1987.

Extra bonus 4: Durant la seva vida es va negar a participar en exposicions totalment femenines; no obstant això, l’any posterior a la seva mort, es va presentar una retrospectiva de la seva obra en la “Société des Femmes Artistes Modernes” (FAM), col·lectiu de dones artistes de París.

Nota: Merci beaucoup pour toutes les informations partagées “Comité Jacqueline Marval”,  Camille Roux Dit Buisson (directrice du Comité) et Lucien Roux (responsable des archives et des recherches du Comité).