Käthe Kollwitz (1867-1945)

Introducció

Va ser una pintora, escultora i gravadora alemanya, l’última gran autora expressionista i una de les més eminents artistes gràfiques de les primeres avantguardes.

Quan tenia dotze anys el seu pare, veient les seves inquietuds artístiques, l’apuntarà a classes de dibuix i començarà a fer representacions de treballadors, mariners i camperols. Posteriorment, s’apuntarà a una escola d’art per dones a Berlín. Juntament amb d'altres artistes fundà el 1898 la Berliner Sezession, un moviment artístic que rebutjava els estàndards de l'art acadèmic aleshores imperant i acceptava dones com a membres de ple dret. Va fer de professora a la Escola d'Art Femenina de Berlín, on ensenyava gravat i dibuix al natural. Fou fundadora de la Unió Artística Femenina (1913) i va ser la primera dona de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1919), de la qual fou expulsada amb l'arribada del nazisme.

La violència de les guerres que va viure, a més de la pèrdua d’un dels seus fills, Peter, a la Primera Guerra Mundial van condicionar, i molt, la seva creativitat artística. Käthe creia que l’art havia de reflectir les condicions socials de l’època i, per tant, els seus temes principalment eren: la guerra, la pobresa, la vida de la classe treballadora i les dones. Escenes amb un alt contingut social en què es reflecteix la profunda misèria dels barris portuaris, dels obrers de les grans ciutats, de la vida al camp… on es mostra el dolor, la resistència, la solidaritat i la necessitat.

Treballarà amb tècniques gràfiques (litografies, xilografies…) que facilitessin la reproducció i difusió de la seva producció. Així, fou autora d'una sèrie de cartells, pòsters i làmines a carbó de temes pacifistes, per la qual cosa esdevingué una icona antibel·licista. També s'interessà als anys trenta per l'escultura i va fer obres centrades en la problemàtica de la maternitat. Tant per la seva posició en l'avantguarda artística com per la seva ideologia socialista i la seva denúncia de les condicions de misèria dels treballadors o les crueltats de la guerra, va ser perseguida pels nazis.

Extra bonus 1: no és gaire habitual trobar una dona artista que tingui un museu dedicat a la seva persona, Käthe en té QUATRE: un a Colònia, obert el 1985; un altre a Berlín, inaugurat el 1986, un tercer a Moritzburg (on va morir) i un quart a Koekelare, Bèlgica.

Extra bonus 2: l’any 2019 es va erigir un bust de l’artista al famós memorial Walhalla, temple d’estil neoclàssic que serveix de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits». Està situat a la vora del Danubi, prop de Ratisbona i que és una rèplica del Partenó d’Atenes.

Extra bonus 3: una de les seves obres més emblemàtiques, avui dia, és la “Pietà de Kollwitz”, versió ampliada d’una escultura seva, Mare amb el seu fill mort, que es va col.locar el 1993 al Neue Wache de Berlin (monument a les víctimes de la guerra i la tirania).

Museus

Set xilografies sobre la guerra (1924)

Mare amb el fill mort o la Pietà de Kollwitz (1993)

Material complementari