Zinaïda Serebriakova (1884-1967)

Introducció

La principal artista realista de la Rússia prerevolucionària. Una de les que millor representarà la bellesa de la figura femenina en època contemporània. Prové d’una de les famílies més cultes, refinades i artístiques de la Rússia de principis de segle XX (un avi arquitecte, un oncle pintor, el pare escultor i la seva mare, amb un amor especial per la pintura).  

Va néixer prop de Khàrkiv, avui dia Ucraïna. Es va iniciar en el ballet, la música i les arts escèniques, però sobretot es sentirà més motivada per la pintura. Estudiarà i farà el seu aprenentatge entre Rússia, Itàlia i sobretot, a París, a la reconeguda Acadèmia “la Grande Chaumière”. Zinaïda Lanseré, nom de soltera, l’any 1905 es casarà amb el seu cosí Boris Anatolievich Serebriakov amb qui tindrà 4 fills i es “convertirà” en Zinaïda Serebriakova.

Dins de la seva producció artística destaca pels seus retrats femenins (escenes íntimes de toilette, ballarines o magnífiques camperoles, entre d’altres), escenes d’oci benestant, pintures de gènere domèstiques amb els infants com a protagonistes, paisatges…  Una de les seves obres més conegudes “Al tocador” fou exposada el 1910 a Sant Petersburg i tindrà una molt bona acollida per part dels crítics d’art. La Revolució Russa li canviarà la vida radicalment: el 1917 fou de les primeres dones en poder ser membre de l’Acadèmia d’Art de Rússia, però l’esclat de la revolució va aturar tot això. A més, el seu marit serà empresonat i poc temps després morirà. Tot això i més farà que aquests anys es converteixin en una etapa molt difícil. Passarà penúries econòmiques, però continuarà pintant, trobant inspiració en la seva vida quotidiana i, principalment, en els seus fills. Amb tots els canvis polítics i socials deixarà Rússia per anar a París i guanyar-se millor la vida. L’any 1947, Zinaïda renunciarà a la ciutadania soviètica i es convertirà en ciutadana francesa. Serà enterrada al cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois, fossar de l’Església Ortodoxa Russa.

Extra bonus 1: Mai treballarà amb models professionals, sempre farà servir els seus familiars, amics, coneguts i ella mateixa, molts cops (on destaca per representar la bellesa del cos femení d’una manera sensual i carregada d’erotisme).

Extra bonus 2: La seva producció artística tindrà un impacte força important, com es pot comprovar en aquests segells o llibres.

Autoretrat: Al tocador (1909)

Galeria Tretiakov, Moscou.

Autoretrats

Nens

Altres obres

Material complementari

Acadèmia "La Grande Chaumière", París

Cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois