Gran precursora, i durant molt de temps desconeguda, de l’abstracció. Artista que va crear els seus primers quadres no figuratius anys abans de la famosa tríada masculina: Kandinski, Mondrian i Malèvitx. Es forma a la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Estocolm, on es permetia estudiar a les dones des de 1864 (quelcom excepcional), abans d’iniciar-se dins l’espiritisme, fet gens estrany a l’Europa de finals del XIX. Amb l’objectiu de transmetre idees espirituals i dins la seva motivació de fer una pintura no figurativa, participarà en el grup de “Les Cinc”: dones artistes interessades en la metafísica, l’espiritualitat i el que és paranormal. De tot plegat tenim uns quaderns fets per ella interessantíssims. 

A finals de 1890, influïda per la teosofia i posteriorment per l’antroposofia de Rudolf Steiner, rep “encàrrecs” d’éssers superiors. Considera l’abstracció com la manifestació natural de l’esperit viu que connecta a tots els éssers. Les seves creacions són més “amimètiques” (no imiten la realitat) que abstractes en el sentit de “formes pures” allunyades de tota voluntat de representació. Amb la sèrie “El Cigne”, l’artista arriba a la forma abstracta a partir de 2 cignes, mascle i femella, on les seves ales es transformen en corbes abstractes: la groga representa el masculí, la negra, el femení; la vermella, l’amor sensual; i la rosa, l’espiritual. Els senzills cercles simbolitzen la unió andrògina: l’artista no creu en la delimitació entre gèneres. El 1925 Hilma abandona totalment la seva tasca creativa i artística per dedicar-se plenament als seus estudis teosòfics. L’any 1932 retira voluntàriament la seva obra (més de 1000 obres) de tota exhibició pública, exigint que no es mostri fins 20 anys després de la seva mort (en un accident), i el seu reconeixement no arribarà fins la dècada de 1980.

Com bé va dir ella “La meva missió, en cas de tenir èxit, té un gran sentit per a la humanitat, perquè puc descriure el camí de l’ànima des de l’inici de la representació de la vida fins al seu final”, i també havia comentat el 1912: “Les formes són com ones. Darrere de la forma hi ha la vida mateixa.”

Bonus track: 

Cal destacar per la seva revaloració l’exposició dedicada a ella (“Pintures pel futur”) que es va fer el 2019 al Guggenheim de Nova York.  Actualment al Guggenheim de Bilbao hi ha una gran exposició, “Dones de l’abstracció”, per posar en valor la creativitat de més de 100 dones.