Artista polifacètica que a més d'escriptora i autora teatral, va ser decoradora, ceramista, pintora, escultora, figurinista i, sobretot, dibuixant, amb una tècnica excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista. Una artista plenament compromesa amb la societat catalana del seu temps, sobretot durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona república i la Guerra civil.

És considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l'escola catalana de principis de segle xx i una de les escriptores més importants de l'etapa de la preguerra, alhora que també va ser la primera dona a rebre una creu de Sant Jordi i, a més, se la considera la primera il.lustradora professional de tot l’Estat espanyol.

Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona amb Antonio Utrillo i Joan Llaverias, el seu principal mestre.  Des de molt joveneta va començar a col·laborar com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils, com ara En Patufet, Cu-cut!... L’any 1920 aparegué “Contes del Paradís”, primer llibre que escrigué i il·lustrà alhora. Després es traslladà a París, on treballà per a les editorials Hachette i Nathan fent dibuixos per a llibres de text i contes infantils. L’any 1928 obtingué un gran èxit amb “En Peret”: una història meravellosa narrada i il·lustrada per ella mateixa. Es mantingué dintre de la mateixa línia amb “Margarida” (1928), “Monsenyor Llangardaix” (1929) i “Narcís” (1930). Aquestes quatre obres constitueixen el nucli essencial de la seva producció. 

Durant la guerra civil va escriure i il.lustrar un llibre amb el personatge “El més petit de tots” (1937), editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Lola Anglada ens presenta el vailet protagonista com un «bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres» que passeja amunt i avall, trobant grups de milicians, pagerols feinejant, marrecs que es barallen o fills de papà burgesos egoistes, i per tot arreu predicant la bona nova de la revolució com un nunci angelical laic. Aquest llibre es va editar en català, castellà, francès i anglès. A l’acabament de la guerra i amb la instauració del franquisme es retirà de la vida pública fent estada per sempre més a Tiana. Durant aquests anys de dictadura se li prohibiran algunes exposicions (a Palma de Mallorca o a la Sala Sura de Barcelona, per exemple) per “peligrosa, roja y separatista”.

Els seus dibuixos, i també les seves escultures, d’una sensibilitat i un refinament exquisits, parteixen de l’estètica noucentista i palesen alhora un bon coneixement de l’obra d’altres il·lustradors infantils anglesos o francesos.

Extra bonus 1: A Tiana hi ha el Jardí Romàntic Lola Anglada, filla adoptiva de la població. Un espai ple de símbols i recreacions artístiques vinculades a l’autora.

Extra bonus 2: Reuní una important col·lecció de nines antigues que continuava la iniciada pel seu pare. Actualment, les podeu visitar i gaudir al Museu Romàntic de Sitges. Entorn d’aquest tema escriví “Les meves nines” (1983).

Extra bonus 3: L’any 2015 la Diputació de Barcelona va editar el llibre “Lola Anglada: Memòries 1892-1984” elaborat per Núria Rius i Teresa Sanz. Un llibre que vol contribuir a ampliar la difusió d'aquesta gran artista que sovint ha estat silenciada i oblidada pel fet de ser dona, artista i catalanista.

Extra bonus 4: “El més petit de tots” (1936) és una figureta creada per l’escultor Miquel Paredes que col·laborava amb el Comissariat de Propaganda durant l’ensulsiada. Representa un vailet vestit amb granota de milicià, alçant un puny. Va ser una de les accions més creatives i innovadores que va portar a terme el Comissariat.

Extra bonus 5: “La Nuri” fou una revista setmanal per a noies dirigida per Lola Anglada. Va publicar-se entre els anys 1925 i 1926 i el seu preu era de 15 cèntims. Se’n publicaren 17 números.

“En aquest gran jardí que és Catalunya hi tenim un roserar. En ell hi ha nascut una poncella que li és grat de recollir el ressò de les altres flors, i parlarà per elles. Aquesta flor, com totes les demés del roserar que li són germanes, escampa arreu el perfum de totes les virtuts. Ella ha pres per nom Nuri; és bella i d'esperit perfecte, i és destra i aplicada; arreu del món hom no trobaria dona més endreçada i polida i aimant de la seva llar, perquè és d'enteniment clar com nostre horitzó, i el seu esperit sempre canta.

Nuri, la petita deessa de la bellesa i de virtuts, estimarà de contar-vos històries belles i contes d'encís que sols a ella li és donat de contar, i us dirà de les meravelles d'aquest nostre jardí vora el mar blau, del qual avui en sou les poncelles i en sereu les roses demà!” (Lola Anglada)

“En aquest gran jardí que és Catalunya hi tenim un roserar. En ell hi ha nascut una poncella que li és grat de recollir el ressò de les altres flors, i parlarà per elles. Aquesta flor, com totes les demés del roserar que li són germanes, escampa arreu el perfum de totes les virtuts. Ella ha pres per nom Nuri; és bella i d'esperit perfecte, i és destra i aplicada; arreu del món hom no trobaria dona més endreçada i polida i aimant de la seva llar, perquè és d'enteniment clar com nostre horitzó, i el seu esperit sempre canta.

Nuri, la petita deessa de la bellesa i de virtuts, estimarà de contar-vos històries belles i contes d'encís que sols a ella li és donat de contar, i us dirà de les meravelles d'aquest nostre jardí vora el mar blau, del qual avui en sou les poncelles i en sereu les roses demà!” (Lola Anglada)

““El més petit de tots” és una figura creada per l'escultor Miquel Paredes l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Fou batejada amb aquest nom per Jaume Miravitlles, president i ideòleg de l'oficina de propaganda.

La seva finalitat era simbolitzar la lluita antifeixista del catalanisme popular durant la Guerra Civil Espanyola i se la titulà «la mascota de la revolució». La figura representa un nen que avança vestit amb una granota d'obrer -vestimenta característica dels milicians-, barret frigi, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat, que crida a lluitar contra els facciosos.

La figura es venia a tres pessetes per a recaptar fons per a les milícies mobilitzades al Front d'Aragó. Encara que en la versió original el noiet protagonista aixecava una senyera, l'equip del comissariat va ser prou hàbil per convertir-lo en una imatge integradora de totes les sensibilitats de l'antifeixisme. Així, també es podia adquirir personalitzat amb altres estendards, com la bandera tricolor republicana, la bandera roja amb la falç i el martell o l'ensenya roja i negra anarcosindicalista. 

El mateix any, la dibuixant Lola Anglada redactà i il·lustrà un conte sobre la figura. El volum es va editar en quatre llengües –català, castellà, francès i anglès–.