Coneguda com la Frida Kahlo de l’Índia, Amrita és considerada la pintora més important del segle XX d’aquest país i una de les seves dones pioneres de l’art modern. Artista revolucionària per barrejar formes artístiques occidentals i tradicionals i amb una sexualitat ambivalent. Va morir jove, amb només 28 anys.

Filla de pares artistes i liberals, el pare era sikh de família aristocràtica i la mare cantant d’òpera hongaresa. La vida d'Amrita va girar entre Europa i l'Índia on fou educada i serà el seu tiet, el pintor Ervir Baktay, que l’engrescarà a estudiar pintura. També serà pianista i una gran lectora. L’any 1929 es mudarà a París on començarà a estudiar a l’acadèmia de la Grande Chaumière. Li encantava la vida bohèmia de la capital de la llum i els seus mestres foren els pintors Luicen Simon i Pierre Vaillana, però les seves grans influències seran, principalment, Renoir, Modigliani, Cézanne, Gauguin i també la famosa pintora postimpressionista Suzanne Valadon.

La seva producció se centrarà a representar escenes de la vida quotidiana, nus femenins, autoretrats i retrats de les seves amistats. Va obtenir el reconeixement per primera vegada a 19 anys, per la seva pintura a l'oli titulada Noies joves. Moltes de les pintures realitzades a principis de la dècada de 1930 són d'estil europeu i inclouen una sèrie d'autoretrats que revelen una veta narcisista en la seva personalitat i capten estats d’ànims diversos (alegres, pensatius, ombrívols…). El seu estil va experimentar un canvi radical a mitjans dels anys 30. L’any 1934 va tornar a l’Índia i va començar a desenvolupar un estil propi basat en les escenes de carrer que veia en el seu país natal i va desenvolupar un estil que combinava alhora els estils europeus i indis. Al cap de tres anys va tornar cap a Hongria, on havia nascut, per casar-se amb el seu cosí, el doctor Víctor Egan, qui l’havia ajudat anteriorment en diversos avortaments.

L’any 1941 obrirà una escola de pintura i, poc després d’haver inaugurat la seva primera exposició individual a Pakistan, morirà jove en unes circumstàncies no del tot clares.

A la Galeria Nacional d'Art Modern de Nova Delhi s’exhibeixen moltes de les seves obres, essent un espai cultural que acull més de 100 quadres de l’artista. Peces que avui dia són de les més cotitzades entre les pintores índies, tot i que poques van reconèixer el seu treball quan estava viva. Artista que va intentar conciliar la seva sensibilitat moderna amb la seva resposta entusiasta als recursos històrics de l'art tradicional.

Extra bonus 1: El 2018, en una subhasta de Sotheby's a Mumbai, es va subhastar la pintura d'Amita Shergil "The Little Girl in Blue" per un rècord de 3 milions d’euros. Aquesta pintura és un retrat de la cosina Babit i va ser pintat el 1934 quan la model només tenia 8 anys.

Extra bonus 2: La seva obra es considera tan important per a la cultura índia que, quan es ven a l'Índia, el govern indi ha estipulat que l'art ha de romandre al país. Un segell que representa la seva pintura "Hill Women" va ser llançat el 1978.

Extra bonus 3: Aurora Zogoiby, un personatge de la novel·la de 1995 de Salman Rushdie The Moor's Last Sigh , estava inspirat en Amrita Sher-Gil.

Extra bonus 4: Un exemple del seu caràcter rebel i liberal, en el context encotillat de principis de segle XX, fou que de joveneta serà expulsada de l’escola del convent on estudiava per declarar-se atea.