Cal agrair a una monja del Colegio de las Esclavas Concepcionistas del Divino Corazón de Sevilla el fet de recomanar a la mare de l’artista (on estudiava internada quan tenia 13 anys) que la nena es dediqués al món de la pintura i deixés de banda altres activitats. Dos anys més tard, amb la família a Valladolid, s’inscrivia a les classes particulars del pintor italià Cellino Perotti.

Joveneta i encara força desconeguda dins el món artístic presenta al IX Salón de Otoño de Madrid de 1929 tres obres. L’impacte dins el món cultural serà important i Ramón Gómez de la Serna dirà d’ella: “En el Salón de Otoño...  ha surgido una revelación: la de una niña de diez y siete años. Ángeles Santos, que aparece como Santa Teresa de la pintura, oyendo palomas y estrellas que le dictan el tacto que han de tener sus pinceles”.

Cal destacar-ne dues fetes amb pocs mesos de diferència i on demostra la seva vàlua. Per un costat el seu autoretrat, en un format més figuratiu i per l’altre el Món, una obra de gran format (3x3 metres), força surrealista i onírica. D’aquesta obra, la seva més icònica i inspirada en uns poemes de Juan Ramón Jiménez, ella mateixa va dir: “Quería plasmar todo lo que había visto en mi vida: casas, un cine, un campo de fútbol, la playa, cosas, recuerdos... Así que le dije a mi padre que quería hacer una pieza grande… Cuando pinté Un mundo quería que si se viajaba al planeta Marte, se enviase el cuadro para que supiesen como éramos.”

Si fem una breu descripció podem veure que a la part dreta apareix el poble de Portbou, on va nèixer i tenir les seves vivències infantils. Al bell mig trobem un planeta cúbic i a la part oposada, un cementiri amb les làpides de Stendhal, Dante i Goethe. Envolten el planeta figures d'àngels i estels, i a la part inferior dreta, figures femenines calves i sense orelles que toquen instruments.

Germana de Rafael Santos Torroella (crític, traductor i poeta) va morir a l’edat de 102 anys.