Batejada com la “bruixa jove” per Ramón Gómez de la Serna, aquesta artista surrealista gallega (quarta d’una família de catorze germans) serà una de les grans referents femenines de la “Generación del 27”.

Anna Maria Gómez González (el seu nom real) va estimar des de la seva independència (Pablo Neruda, Rafael Albertí, Miguel Hernández, i altres intel.lectuals i artistes), creient molt en el compromís espiritual i no formal de les seves relacions.

Serà una de les representants de les “Sinsombrero”. Ella mateixa explicava l’anècdota que serà el punt de partida de tot plegat: “Un dia se'ns va ocórrer a Federico, a Dalí, a Margarita Mans i a mi llevar-nos el barret perquè dèiem que semblava que estàvem congestionant les idees i, travessant la Porta del Sol, ens van apedregar cridant-nos de tot”.

Amb Federico Garcia Lorca participarà durant la segona república en les “Misiones Pedagógicas”. El mateix poeta dirà d’ella: "Maruja Mallo, entre Verbena y Espantajo toda la belleza del mundo cabe dentro del ojo, sus cuadros son los que he visto pintados con más imaginación, emoción y sensualidad." 

Una de les seves obres més emblemàtiques serà “La mujer de la cabra” on fa una reflexió sobre els espais de la dona (intern: la casa; i extern: el carrer). Reivindica una nova dona, no supeditada a un home i que demana el seu lloc. Si, per un costat, la dona de la finestra podríem interpretar com la “tradicional”, per l’altra banda, la que va amb la cabra seria la dona forta, alliberada, decidida, treballadora…

Potser la millor definició d’aquesta artista tant singular la farà Maria Zambrano: “va cometre un dels errors més destructius i imperdonables: ser lliure”.