Coneguda com la musa o companya de Guillaume Apollinaire (això cal canviar-ho, no?) va ser una pintora francesa de les primeres avantguardes vinculada al fauvisme i, principalment, cubisme, encara que també s’aproparà a l’abstracció.

De formació artística sobretot autodidacta, va ser entre d’altres coses: retratista, pintora de flors i de gravats, dissenyadora de vestits i escenografies teatrals. El 1907 exposarà al Saló dels Independents a París i fou, gràcies a Picasso (qui havia pintat el mateix any les Senyoretes d’Avinyó) quan coneixerà a Apollinaire, amb qui viure una intensa però turmentosa relació fins el 1913. De tot això és molt conegut el quadre La musa inspirant el poeta d’Henri Rousseau de 1909, on els protagonistes són ells dos. L’esclat de la Primera Guerra Mundial la va portar a Catalunya, junt amb altres dones artistes que buscaven un refugi lluny del París amenaçat, com: Olga Sacharoff, Sonia Delaunay i homes com Francis Picabia, Otho Lloyd, Robert Delaunay….

Durant els anys de la Gran Guerra tots ells van tenir un paper protagonista de la vida cultural de Barcelona i molts van coincidir a Tossa de Mar. També va col·laborar en revistes de l'època com 391, dirigida per Picabia, i en el Suplement Artístic de la Publicitat, amb poemes que es publicaven amb el nom de Louis Lalanne. A París, de nou, durant els anys vint va esdevenir la retratista oficial de la societat femenina del moment (Coco Chanel, Nicole Groult…) i molt vinculada, artísticament, al món dels ballets i les òperes. I en els anys trenta, amb la crisi derivada del crack del 29, amb molts menys encàrrecs treballarà com a professora d’art en una escola privada. El reconeixement a la seva vàlua vindrà dècades després de la seva mort, a partir del centenari del seu naixement i més a Orient que no pas a Occident. Curiositats de la vida.

Extra bonus 1: L'artista va morir a París l'any 1956. Va ser enterrada al cementiri Père-Lachaise amb un vestit blanc, amb una rosa a una mà i, col·locades al cor, unes cartes d'amor de Guillaume Apollinaire.

Extra bonus 2: Al Japó, a l’altiplà de Tateshina a Nagano, hi ha un “Museu Marie Laurencin” que es va establir en commemoració del centenari del naixement de l’artista. Fundat per Masahiro Takano i on s’exposen totes les obres de Marie adquirides per ell.

Extra bonus 3: L’any 1942 publicà Le Carnet des nuits, un recull de records de la seva vida i poemes de la seva primera època.