Les noies que després de la Primera Guerra Mundial “lluitaren” per l’alliberament de la dona van ser denominades  “Flappers” (a Gran Bretanya i els Estats Units) i “Garçonnes” (a França i la resta d'Europa).

Amb les FLAPPERS va néixer un nou estil de vida que va suposar un desafiament per a l'època. Adoptaven actituds només permeses als homes i totalment incorrectes per a una dona, com fumar, beure alcohol o conduir a gran velocitat. La forma de vestir era impactant per al moment i es corresponia totalment amb aquell “canvi” que estaven buscant. Alliberar-se de la cotilla, d'aquells vestits pesants, d'aquells pentinats recarregats… Eren passos simbòlics dirigits cap a la nova vida que havia d'arribar. Una vida que es desitjava més lliure i divertida, que convidava a assistir a més esdeveniments socials sense necessitat de veure's mediada per pares, germans o marits. Els seus vestits eren solts, insinuants i lleugers, la qual cosa permetia ballar còmodament i mostrar més les cames. Els cabells curts (el famós “bob cut”), molt maquillatge, complements per als cabells i el cap: casquets, bandes, turbants, tocats a manera de diadema, sempre amb molta brillantor i lluentons, eren imprescindibles.

Alguns referents podrien ser:

• Zelda Sayre Fitzgerald: segons el seu marit, F. Scott Fitzgerald (autor de “El Gran Gatsby”), ella va ser la primera “flapper” americana.

• Betty Boop: va ser el primer dibuix animat d’una noia “flapper”.

• Louise Brooks: actriu americana que es convertí en una de les cares més famoses del cinema mut.

A diferència de les FLAPPERS, allò que buscaven les GARÇONNES era un look totalment masculí perquè així no s'associés la seva feminitat amb el “sexe feble”, com una moda “unisex”. Entre els seus accessoris hi havia complements tan masculins com el monocle, el bastó, les corbates de llacet... També solien fer servir perfums masculins i, fins i tot, vestir-se amb esmòquing o vestit d’home i corbata. Tot i això, els agradava jugar amb tocs molt femenins, com ulls delineats, pestanyes espesses, celles perfilades, llavis pintats i manicures perfectes.

No volien imitar la manera d'expressar-se dels homes, per a elles l'educació i el fet de saber estar, era la seva premissa. En general eren dones cultes, intel·lectuals i enteses en temes socials, econòmics i polítics. Solien celebrar tertúlies a cafès per parlar sobre aquestes qüestions. Les GARÇONNES de París van ser també les precursores de la cultura lesbiana, impulsant i donant a conèixer aquesta orientació sexual, encara que no totes ho eren.

El terme “Garçonne” (resultat d'afegir el sufix femení a “garçon”, noi en francès), té el seu origen en la novel·la homònima de Victor Margueritte, publicada el 1922.

Alguns referents: 

• Marlene Dietrich: El seu aspecte sofisticat, la seva veu greu i sensual, els papers que interpretà als inicis de la seva carrera i la seva vida amorosa tumultuosa en feren la personificació de la femme fatale i del glamour en el món de l'espectacle des dels anys trenta fins als cinquanta.

• Kiki de Montparnasse: coneguda com la “Reina de Montparnasse” (Alice Ernestine Prin, el seu nom original), fou una pintora, escriptora de memòries, empresària, model artística, musa literària, cantant de cabaret i actriu. Dona molt activa en la cultura alliberada del París dels anys vint.

• “Retrat de la periodista Sílvia von Harden” d’Otto Dix, 1926. Una de les pintures referents del moviment de la “Nova Objectivitat” dins de l’Expressionisme.