Com a professor, des de sempre, per parlar de l’art contemporani i els seus inicis (principalment el segle XX) dos dels grans referents han estat Marcel Duchamp i Vassili Kandinski. Un, per la importància dels ready-made i els objectes ja fets i descontextualitzats, i l’altre, per l’aparició de l’abstracció, o millor dit, el fet de deixar de banda la no-figuració i tenir clar que l’art no sempre ha de ser narratiu i descriptiu. Aquest curs, i ja abans alguna pinzellada havia fet, hauré de fer referència, no cal dir-ho, a dues de les precursores de l’abstracció, Georgiana Houghton i Hilma af Klint. Sembla que ambdues treballaren això de l’abstracció a finals del segle XIX i principis del XX, abans que Kandinski. I per l’altre costat, caldrà parlar d’Elsa von Freytag-Loringhoven, qui fou la instigadora de la famosa  “Font”, idea robada per Duchamp? En resum, foren elles abans que ells? Ens cal repensar la història de l’art? Cal una nova mirada més centrada en perspectiva de gènere, no pas perquè “toqui” sinó perquè és de justícia?