Artista i fotògrafa suïssa d'origen alemany que s’emmarcarà dins del moviment surrealista. La seva obra, personal i lliure, va impactar sobretot entre les avantguardes dels anys trenta. Ella va ser una d'aquelles dones artistes el treball de les quals es valorava en un context global d'inferioritat femenina. El seu art va traspassar els límits dels estereotips de gènere, sent exemple i estímul per a generacions posteriors de dones artistes.

Filla d'un cirurgià jueu alemany, neta de pintora i neboda de Hermann Hesse, la qual cosa la condicionava ja a una formació culta i artística, a més afavorida per l'ambient liberal familiar. Per això no va trobar obstacles a iniciar els seus estudis artístics. A l’edat de divuit anys marxà a París i es matriculà a la famosa escola de belles arts ’“Académie de la Grande Chaumière”. A la ciutat de les llums i de l’amor contactà des del primer moment amb el grup dels excèntrics surrealistes i la seva aparició suposà un terratrèmol per a tots ells. No fou només la seva intel·ligència i la seva formació culta, o la seva indubtable bellesa i vitalisme, sinó també l'ímpetu de la seva joventut i la seva desinhibició sexual el que va accentuar encara més aquell entorn ja per si mateix extravagant.

Posà nua per a Man Ray, i deixà a Max Ernst perdudament enamorat d'ella, encara que al cap de poc l'abandonaria. Anteposava la seva plena llibertat i la seva condició de dona a qualsevol altra consideració, i per això mateix tampoc va tenir objeccions a reconèixer la seva bisexualitat. Des del punt de vista artístic fou precisament aquesta primera època la més intensa i la més coneguda també en el conjunt de la seva obra, fou convidada per Giacometti i Arp a exposar al Saló de 1933 amb els surrealistes i més tard, en el 1936, participà en l'exposició al MOMA de Nova York.

A partir de llavors Meret es va convertir als ulls dels surrealistes en una artista més i d'aquí la seva participació en la majoria de les exposicions del grup. Va afermar el seu estil i perseverà en el treball sobre objectes, que en molts casos insistien en el seu contingut sexual i el seu simbolisme fetitxista, com a “La meva infermera” de 1936. El 1942 participà en l'exposició "Primers papers del Surrealisme" a Nova York. El 1959 en l'Exposició Internacional del Surrealisme celebrada a París mostrà “Banquet”.

Moltes de les seves peces consistien en objectes quotidians que al·ludien a la sexualitat femenina i la seva explotació pel sexe oposat. Però aquesta fase tan reeixida anava a interrompre's bruscament. L'arribada dels nazis al poder afectà directament a la seva família i a ella mateixa. Va marxar a Basiliea on es casaria al final de la Guerra amb Wolfang La Roche. Però la seva vida artística ja no seria la mateixa. Començà llavors una etapa de crisi creativa i personal que l'allunyà del món artístic i afectà la seva obra. De fet, el seu nom va quedar en l'oblit durant dècades, fins que fou recuperat al final de la seva vida.

Extra bonus 1: “Meret Oppenheim. Reflejo de una época” era una exposició preparada pel Museu Picasso de Màlaga per l’any 2020, però a causa de la pandèmia es va cancel·lar. Havia de ser la primera gran retrospectiva a Espanya sobre ella en els darrers trenta anys.

Vincle al projecte expositiu https://www.museopicassomalaga.org/meret/index.html

Extra bonus 2: “L’Esmorzar en pell”, peça exposada a l’exposició surrealista de 1936 al MOMA de Nova York, causà sensació i fou adquirida pel mateix museu, ella només tenia 23 anys. Aquesta idea sorgí en el Cafè Flore de París, quan l’artista estava en companyia de Picasso i bromejaven sobre els diferents teixits dels objectes i el curiós que seria que tinguessin teixits contraris als quals els caracteritzen.

Extra bonus 3: L’Oficina Suïssa de Cultura atorga cada any el premi “Meret Oppenheim”, des de l’any 2001, a reconeguts artistes suïssos, arquitectes o gestors culturals de més de quaranta anys. Els premis es donen durant la fira d’Art Basel.

Aquesta idea sorgí en el Cafè de Flore, quan Meret estava en companyia de Picasso i bromejaven sobre els diferents teixits dels objectes i lo curiós que seria que els objectes tinguessin teixits contràris als quals els caracteritzaven. Així doncs de la pell d'unes polseres que Meret portava al canell i la tassa de cafè en sorgí la inspiració. L'obra de Meret té una funció ornamental o decorativa i és de tema figuratiu. El títol de l'obra de Meret feia homenatge per una banda a Meret i el seu Desdejuni sobre l'herba, i a la Venus en pell de Sacher-Masoch. El treball s'aprofita de les diferències entre les varietats de plaer sensual: la pell pot delectar el tacte però repel·leix la llengua. I una tassa i una cullera, per descomptat, estan fets per a ser introduïts en la boca.