Escultora i il.lustradora francesa, parella de Celso Lagar, i que actualment s’ha “redescobert” gràcies a l’exposició del Museu d’Art de Girona (octubre, 2021-març, 2022)

Artista que a diferència d’altres dones de l’època que podien fer quadres de flors o retrats, ella farà escultures i aquarel.les amb una temàtica, principalment, animalística (micos, ossos…). Les seves escultures seran de formats petits o mitjans i amb materials tan diferents com l’argila, el guix, la fusta, la pedra i el bronze.

A principis de segle a París va mantenir una relació d’amistat amb l’escultor Joseph Bernard i el pintor Amedeo Modigliani. Serà el 1913 quan coneixerà el que serà el seu futur marit i parella de tota la vida, Celso Lagar, originari de Ciudad Rodrigo i que va arribar a París el 1911 amb una beca per estudiar escultura.

Fugint de la Primera Guerra Mundial, juntament amb Celso, va arribar a Barcelona, on va viure i participar de la vida artística fins al 1919. Se sap com a mínim hi va exposar dues vegades, la primera a la Sala Dalmau i la segona a les Galeries Laietanes, les dues vegades amb la parella. També farà dibuixos per a la revista “Un enemic del poble” junt amb il.lustradors i artistes com Xavier Nogués, Joaquim Torres Garcia, Pau Gargallo o Montserrat Casanova, fet que demostra la seva bona integració amb els cercles culturals i artístics de la capital catalana.

El 1919 va tornar a París, on seguirà amb la seva creació artística i per exemple, el 1927 presentarà dues obres al Saló dels Independents. En esclatar la Segona Guerra Mundial, tots dos es van refugiar als Pirineus, on van viure en unes condicions difícils. Un cop alliberada la capital francesa van tornar-hi, però les seves carreres artístiques ja no van remuntar mai més.

Extra bonus: Si podeu, feu una visita al Museu d’Art de Girona per gaudir de l’exposició “Lagar-Bégué, els anys catalans (1915-1918)” on podeu descobrir obres de l’artista, presentades per primera vegada en la seva pràctica totalitat. Cal agrair la bona feina de la Maria José González en la recerca de la informació sobre l’Hortense i el bon comissariat de la mostra per part de la Lluïsa Faxedas.