Henriette Theodora Markovitch, més coneguda com a Dora Maar, va ser una artista plàstica, pintora, fotògrafa, escultora i intel·lectual francesa. Força sovint, i per desgràcia, només se'n recorda la relació que mantingué amb Picasso entre 1936 i 1944, durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Ella fou la responsable de fotografiar, durant l’any 1937, tot el procés creatiu del Guernica. De joveneta va estudiar a l'Acadèmia Lothe, on va conèixer Henri Cartier-Bresson quan encara no s'havia convertit en un fotògraf famós, que ja aleshores la va definir com una bona fotògrafa. En aquell moment, la fotografia no estava tan ben considerada com ara. Així doncs, els fotògrafs solien ser també pintors. Picasso ironitzava sobre l’activitat fotogràfica de Dora i deia que s’havia de dedicar només a la pintura.

Es va emancipar aviat i es va convertir alhora en un símbol per a l'alta societat parisenca. La seva família es va oposar ferventment a la seva relació amb l’artista malagueny.

Dora era una persona callada, orgullosa, intel·ligent i d'una ironia fina. Li agradava disfressar-se a la moda de segles anteriors. Se sentia atreta per la mort i experimentava amb objectes desproporcionats com un recurs que desestabilitza la nostra realitat. Formarà part del grup surrealista i dels cercles avantguardistes del París dels anys 20 i 30. Fou amiga íntima d'André Breton, Paul Éluard i Nusch Éluard. L’any 1943, quan Picasso es va enamorar de Françoise Gilot, a Dora se li va acabar el món. La musa divina, bellíssima i enlluernadora, va passar una dona desencaixada, trencada, plorosa i una “boja” que molts van anar abandonant i, fins i tot, acabarà internada durant un temps en un psiquiàtric. Després de la Segona Guerra Mundial, l'artista va dividir el seu temps entre París i el sud de França, endinsant-se en temes i estils diversos abans de centrar-se en la realització de pintures gestuals i abstractes. L’artista va anar retirant-se progressivament dels cercles artístics i la segona meitat de la seva vida quedaria envoltada en el misteri, l'especulació i la seva aproximació intensa al món de la religió catòlica.

Extra bonus 1: En gairebé un miler de fotografies que tenim d’ella, tan sols n'hi ha unes poques en les que es pugui gaudir del seu somriure.

Extra bonus 2: Dora quan va morir va deixar escrit, en el seu testament, que tots els seus béns anaven al seu pare i a un monjo. Es componien de 130 picassos i la majoria de les seves fotografies.

Extra bonus 3: L’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest 2022, ha adquirit 35 imatges inèdites de Dora Maar en una subhasta celebrada a París. Les fotos mostren el seu viatge a la capital catalana i també a Tossa de Mar, l'any 1933.

Extra bonus 4: Victòria Combalia (historiadora i crítica d’art) va conèixer l’artista i publicarà una biografia molt interessant “Dora Maar. Más allá de Picasso” i posteriorment, conjuntament amb Alejandro Lasala, va fer un documental “Dora Maar, a pesar de Picasso”.