Qui era coneguda com la “pequeña rubia” serà la primera dona fotògrafa morta en un conflicte bèl.lic, en un desgraciat accident i a més molt jove, amb només 26 anys. Fou durant la Guerra Civil Espanyola, quan es produia la retirada del front de Brunete. Va caure de l’estrep del cotxe on anava i aleshores va ser atropellada per un tanc rus del propi exercici republicà que anava marxa enrera.

De família de comerciants jueus d’origen polac, a l’Alemanya dels anys 30 una dona jove d’idees progressistes i republicanes no tenia gaire a fer i llavors vindrà a informar sobre la guerra espanyola, conjuntament amb Endre Friedmann, conegut com Robert Capa, home famós de qui restarà a l’ombra, com ha passat amb moltes altres dones.

Tots dos foren testimonis de la guerra i feren reportatges publicats en revistes com Regards o Vu. Al principi, la marca “Robert Capa” (creada per Gerta i Endre) era utilitzada indistintament per tots dos, però es va anar produint un distanciament entre ells i fou ell qui es va quedar amb el nom.

D’ella podem destacar el seu reportatge en solitari de la primera fase de la batalla de Brunete on va ser testimoni del triomf republicà. Fotos on destaquen la seva proximitat a la primera línia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans.

El seu multitudinari enterrament (agost del 37) va esdevenir una manifestació antifeixista. Reposa al cementiri de Père-Lachaise de París. Al voltant de la seva vida cal destacar el llibre de Susana Fortes “Esperant a Robert Capa” i la descoberta fa pocs anys de 3 petites maletes amb negatius seus, juntament amb altres de Capa i Chim, coneguda com “La maleta mexicana”.