Fitxa d'anàlisi

GUIÓ FITXA ANÀLISI D’UNA OBRA MUSICAL

FITXA NÚM.:

TÍTOL:

AUTOR: ÈPOCA o ESTIL:

GÈNERE

Agrupa les obres musicals amb característiques comunes en diferents categories segons el contingut, la intenció, la utilitat que se li vulgui donar, etc.

Segons la funció, pot ser:

Música religiosa o sacra

• Litúrgica (cant gregorià, missa, motet....)

• No litúrgica (oratori, passió...).

Música profana

Segons el contingut i manera d’exposar-lo:

• • Música pura o abstracta: no pretén expressar cap idea fora de la pròpia música.

  • Música descriptiva: té com a objectiu principal descriure elements de la naturalesa, escenes, etc. (Ex. Una tempesta, un riu.)

  • Música programàtica: descriu idees i fets d’un argument literari sense tenir text. Per ex. els poemes simfònics.

  • Música dramàtica: va lligada a la paraula, per tant és música cantada. Per ex.: òpera, sarsuela, etc.

Segons a qui va dirigida:

• Popular : folklòrica (típica d’un poble, tramesa per via oral) o lleugera (cançó de moda o amb intencions comercials). Dirigida a un públic massiu.

• Música culta (anomenada música clàssica): escrita per compositors i adreçada bàsicament a la societat culta.

Segons el tipus d’instrument:

• Gènere vocal si intervé la veu humana

• Instrumental si l’obra està pensada per a instruments.

• Mixt si intervé la veu i instruments

Segons la quantitat d’instruments

• Simfònic

• Cambrístic

• Solístic

FORMA

L’esquema de composició, la manera com s’organitzen les idees musicals .

• Formes majors: si consten de diferents moviments o són de grans dimensions.

• Formes menors: un sol moviment o curta durada.

• Formes estructurades: si segueixen un esquema fixat o lliures si no estan subjectes a cap estructura o esquema fixat. Per exemple, una simfonia és una forma musical major, instrumental orquestral, estructurada en 3 o 4 moviments.

• Elements formals: anàlisi estructural. De menor a major: motiu, incís, semi-frase o període, frase, grup, secció, moviment.

ALTRES ELEMENTS D’ANÀLISI

Moviment: velocitat (se sol expressar amb paraules italianes: adagio, allegro, etc.)

Dinàmiques: ús de la intensitat sonora i les seves variants.

Caràcter: impressió, sensació.

Trets rítmics: combinació de durades i accents.

• Pulsació (regular o irregular)

• Compàs (binari, ternari, quaternari, simple, compost, amalgama,...)

• Polirítmies (si presenta ritmes diferents en les diferents veus)

• Línies purament rítmiques (parts per a instruments d’afinació indefinida)

Trets melòdics : successió de sons.

• Línia melòdica principal (notes conjuntes, salts o combinació )

• Àmbit (reduït o ample)

• Existència de més d’una línia melòdica

• Tipus d’escala (major, menor, modal, pentatònica, etc. )

• Estructura de la melodia (fragments repetits, variacions, etc.)

Harmonia : combinació de son simultanis.

• Construcció dels acords (acordes) (consonants, dissonants, tríades, 7ª, etc.)

• Modulacions

• Cadències (conclusives/suspensives, autèntica, semi-cadència, plagal, trencada)

Timbre : instrumentació, instruments utilitzats.

Textura: la manera com combinen les línies melòdiques , ritmes i harmonia per formar una obra musical.

Construcció horitzontal de les línies melòdiques:

• Monofònica o monòdica: una sola línia sense cap suport harmònic.

• Polifònica o contrapuntística: varies línees melòdiques independents. Si hi ha imitació entre les veus es diu contrapunt imitatiu. Ex. Cànon o fuga.

Construcció vertical (harmònica) :

• Homofònica o homorítmica: està formada per diverses melodies simultànies que tenen el mateix ritme.

• Melodia acompanyada: conté una melodia principal amb un acompanyament harmònic.

Text: poesia, prosa, gènere, idioma, temàtica, relació amb la música...

Marc social, cultural o històric: context general i aspectes extramusicals.