Per començar....

L’anàlisi d’una obra musical es pot fer de moltes maneres, amb diferents criteris i nivells d’aprofundiment.

Per posar un exemple comparatiu, l’anàlisi d’un bosc es pot fer amb:

• visió panoràmica global: observant-lo a vol d’ocell

• visió panoràmica parcial abastant un conjunt d'arbres o bé els diferents grups i subgrups (alzinars, pinedes,...)

• visió singular d'un arbre concret

• visió parcial analitzant cada una de les parts d'aquest arbre (arrels, tronc, branques, fulles,...)

• encara podem aprofundir més fins arribar a cada una de les cèl·lules que formen una estructura viva.

Una obra és la suma de tots aquests aspectes que estan interrelacionats. Del resultat d’aquestes “visions”, més l’audició atenta i repetida d’una obra, ens permetrà arribar al nostre principal objectiu: la comprensió de l’obra . No es pot comprendre si no es coneix, s’escolta i s’analitza.

Cal tenir en compte que quan diem forma es refereix, per una part, a la qualitat configurativa de qualsevol musica (forma musical), i per altra, a models de composició musical generals (formes musicals). (Atlas de la Música, 1982, p. 105. Alianza Editorial)

La nostra aproximació consistirà en la visió de l’estructura global però amb aproximacions des de diferents perspectives i a diferents nivells: analitzarem obres amb visió panoràmica però també en veurem i analitzarem a fons, nota per nota. Ens fixarem en qüestions d’estructura, d’harmonia i de tècnica compositiva.

Caldrà comparar models que en alguns casos ens permetrà penjar una etiqueta perquè coincidirà amb una forma de mes o menys definida però que en d’altres casos no. Aquests models establerts s’han anat trencant, sobretot a partir de finals del segle XIX, amb compositors que intenten crear obres d’una manera molt diferent a com s’havia fet fins al moment. Per posar un exemple d’aquest allunyament dels tòpics, Erik Satie, l’any 1888, va composar unes petites peces pianístiques amb el títol de “Tres peces en forma de pera”, tota una declaració de guerra (irònica i pacífica) a l’intent d’encotillar la seva obra sota el paraigües d’una forma preestablerta. Cada obra doncs és una creació singular i única, influïda per l’empremta d’una època, estil o autor però que en definitiva té unes característiques pròpies.

Intentarem esbrinar l’estructura generadora, el planell arquitectònic sobre el qual els grans compositors han creat les seves obres seguint el camí invers: de l’obra creada al projecte.