Forma binària
A B
a a b b'
La secció A acostuma a ser suspensiva.
La secció B sol ser conclusiva, perquè és la secció final.
Les dues seccions no tenen sempre el mateix nombre de compassos.
Molt sovint, cada una de les seccions es repeteix però els signes de repetició no alteren el tipus de forma musical.
Possibles estructures: A B /A A B B / A B A B
Moltes cançons segueixen l'estructura Estrofa - Tornada, o sigui A B. Veure: http://en.wikipedia.org/wiki/Verse-chorus_form
Forma binària tipus suite.
Les danses barroques que formen part de la Suite solen ser de forma binària i presenten aquestes característiques:
Dues seccions (A-B ) separades per una doble barra de represa: la primera exposa el tema i modula vers un to veí (V o relatiu); la segona comença en aquest to veí sobre una imitació del tema i modula vers el to principal
El tema A no és mai reexposat (o tant sols un fragment, però mai íntegre). Les seccions A o B es poden repetir.
En cas de que A i B no siguin simètrics, la secció B és més llarga ja que hi ha possibilitats més riques de modulació al tornar a tònica, i per la possible addició de la coda. Aquesta forma és característica de les danses de la suite instrumental barroca (s. XVII i XVIII), per això se'n diu tipus suite; és la forma més simple del coral i la de nombroses sonates de Scarlatti
Aria de la Suite en Re. J.S. Bach
