Impressionisme

L'impressionisme musical és un dels moviments artístics que més poden relacionar-se, tant amb el simbolisme literari  com amb l'impressionisme pictòric, que es el seu paral·lel. 

Monet. Impressió sol naixent (1873)

L'impressionisme s'inicia i desenvolupa principalment a França a finals del segle XIX. Es caracteritza per la preocupació dels impressionistes pel tractament i plasmació de la llum. En consonància amb els corrents filosòfics positivistes de l’època i amb l’evolució en el camp de les ciències, els artistes impressionistes cerquen la representació vertadera del moment d’observació.

Característiques principals

• Musicalment, intenten fugir del romanticisme, suggerir cromatismes, jocs de llum i imatges.

• Sovint es música programàtica (descriptiva) amb ús d’acords (especialment cromàtics) que no compleixin una funció harmònica, sinó més aviat en funció dels efectes de color que produeixen.

• Acords dissonants que resolen a altres acords dissonants. Grups d’acords similars consecutius ( sovint de 9ª o 13ª) en moviment paral·lel que donin un efecte borrós a la harmonia.

• Ús d’escales exòtiques, admetent influències d'altres cultures (pentatònica) , rebuscant escales antigues (modals) i creant-ne de noves (escala de tons).

• Exploració de combinacions inusuals de timbres, ritmes fluids, textures tènues, efectes subtils de llum i ombra.

• El compositor estructura la seva música amb molt de compte, evita la identificació clara dels seus components i de la seva forma. El discurs musical no declara, sinó que més aviat suggereix.

Compositors destacats:

• Gabriel Fauré (1845-1924)

• Erik Satie (1866- 1918)

• Claude Debussy (1862-1918)

• Maurice Ravel (1875-1937)

• Veure l'anàlisi de La fille aus cheveux de lin, de Debussy a: https://www.teoria.com/es/articulos/debussy-fille-aux-cheveux-de-lin/