Simfonia 83 de Haydn

  • Escriu la melodia del tema A i el tema B del 1r moviment de la simfonia Op. 83 de haydn

  • Situa les parts principals d'aquest 1r moviment (compàs i tonalitat).

Orquestració: flauta travessera, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompes i cordes.

La simfonia núm. 83 en sol menor ("La gallina") va sorgir arran d'una comissió del 1784 de la junta directiva de la societat de concerts parisenca, el Concert de la Loge Olympique. L’encàrrec era per a sis simfonies, que s’anomenaren adequadament les Simfonies “París” (núm. 82-87). El moment d’aquesta comissió va ser perfecte per a Haydn. El 1779, s'havia renovat el seu contracte com a mestre de capella amb la cort del príncep Nicolau Esterházy. Una nova disposició del contracte el va alliberar de compondre exclusivament per al seu empresari, cosa que li va permetre acceptar comissions externes. Aquesta nova situació va permetre a Haydn l'extravagància de compondre per a forces orquestrals considerablement més grans que la petita banda d'Esterháza; l’orquestra del Loge Olympique mantenia 40 violins i deu baixos. La Simfonia núm. 83 utilitza bé aquestes forces.

El primer moviment comença amb una declaració orquestral de tots els motius ascendents en Sol menor que s’equilibra immediatament amb una figura descendent, seguida d’un silenci dramàtic. Aquests dos motius es manifesten diverses vegades, tant en seqüència com simultàniament.

  • Com expliques el do# si estem en sol menor?

  • De quans motius consta el tema inicial?

  • Quina cadència es produeix al final del 4t c.?

  • A quin compàs finalitza l'exposició del tema A ?

  • A quin compàs comença el pont o transició?

  • L'acompanyament del tema de la gallina per parts de l'oboè en quin motiu es basa?

  • Quina és la singularitat de la reexposició que no encaixa amb el model de forma sonata standard?

  • ...

La qualitat buffa (divertida, burla) del segon tema contrasta molt amb la passió de la secció inicial. És a partir d’aquest tema, interpretat pels primers violins, que la simfonia va rebre el subtítol “La gallina” (pel que sembla, durant el segle XIX algú va pensar que aquest tema evocava un so gairebé brutal i que el patró que l’acompanyava a l’oboè representava una gallina que es ratllava ).

El desenvolupament reintrodueix la tempesta de l'obertura; el moviment conclou amb una brillant sol major.

Síntesi dels temes i estructures de la simfonia 83 de Haydn

https://www.haydn107.com/en/Sinfonien/83#analyse

El segon moviment és un suau Andante format per dos grups temàtics interromputs per passatges a escala ascendents i descendents. Un breu desenvolupament és seguit per una reformulació del material d'obertura.

El Minuet, potser una mica pesat, està equilibrat per un lleuger trio per a violí doblegat per la flauta sobre un acompanyament transparent. The Finale es basa en una idea melòdica amb un ritme similar a una plantilla. El desenvolupament es remunta a la turbulència de tecles menors del primer moviment, però finalment conclou la seva vibració en sol major

Haydn bromista

Así como cuando era un niño de coro solía hacer bromas a sus compañeros, Haydn bromeaba también con su público: a veces introducía finales falsos en su música de cámara para desconcertar a las señoras que esperaban impacientes el momento de poder levantarse a atacar los bombones y demás delicadezas de los buffets del príncipe. Convencidas de que la pieza ya había terminado, se incorporaban en sus asientos para tener que sentarse inmediatamente porque los músicos volvían a empezar con una coda. En su sinfonía N° 94 denominada, precisamente, “La sorpresa”, nos sobresalta con un súbito acorde disonante acompañado de golpe de timbales en medio de un compás lento. Su broma musical más conocida es la sinfonía “Los Adioses” –N° 45– que fue interpretada al final de una temporada de verano. Los músicos de la orquesta no podían llevar a sus familias al palacio de Esterháza y deseaban que se les autorizaran unas vacaciones para poder reunirse con sus mujeres e hijos. Para complacerlos, Haydn compuso un mensaje musical dirigido al príncipe. Llegir+ a : https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5411021.pdf

Altres influències...